Monestir de Valldonzella (aleshores, vila de Sarrià), 31 de maig del 1410. Fa 614 anys. El rei Martí I, també conegut com Martí l’Humà, moria sense descendència legítima. Martí seria el darrer descendent directe del comte carolingi Guifré el Pilós (840-897) que s’asseuria al tron de Barcelona. La seva desaparició va obrir una guerra per la successió, on van estar implicats tots els estaments del poder de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa. I de seguida va planar la sospita que Martí, malgrat la seva precària salut, havia estat assassinat. Passats sis segles, la investigació historiogràfica no ha resolt, encara, aquesta incògnita. No tan sols manté la sospita, sinó que assenyala possibles forces oposades però interessades a precipitar la desaparició de Martí. Si això és així... Qui i per què va assassinar el rei Martí?
Qui era Martí I?
Martí I era el segon fill del rei Pere III i de la seva tercera dona, Elionor de Sicília. Per tant, no li corresponia heretar la corona. Tanmateix, durant la seva existència es van produir una sèrie de fets que el conduirien fins al tron. El més important seria la llei no escrita que imperava a la cancelleria de Barcelona i que impedia a les dones ostentar la corona com a reines titulars. Tan bon punt va néixer (1356), ja va avançar en la línia successòria les seves germanastres grans, Constança i Joana (filles del primer matrimoni de Pere III). Passat el temps, el seu pare Pere III moriria (1387) i el succeiria Joan I, germà gran de Martí. I uns anys després, la prematura i misteriosa mort de Joan (1396), li permetria un nou avançament. En aquell cas, a les seves nebodes Joana i Violant (filles de Joan I).
Martí el Jove
Durant la seva existència (1356-1410), Martí I només va tenir un fill: l’infant Martí, anomenat "el Jove". El fill del rei va ser casat dues vegades. La primera, amb la seva cosina, la reina Maria de Sicília (1392), amb l’evident propòsit d’incorporar, definitivament, el regne sicilià a l’edifici polític catalanoaragonès. I la segona —després d’enviduar i heretar el tron de Palerm—, amb la infanta Blanca de Navarra (1402), amb un propòsit semblant, però aquest cop amb la vista posada sobre el petit regne dels bascos. Martí el Jove va morir prematurament (1409) durant la campanya de Sardenya (el "Vietnam català"), sense descendència legítima. Però amb dos plançons procreats en sengles relacions extramatrimonials: Frederic (fruit d’una relació amb la palermitana Tàrsia Rizzari) i Violant (fruit d’una relació amb la catanesa Agatuccia Pesce).
Què tenia Martí I entre mans quan va morir?
Amb la mort de Martí el Jove (1409) es van encendre totes les alarmes. I Martí I, amb l’ajut de l'antipapa Benet XIII (parent de la difunta esposa del rei, i conegut com "el Papa Luna"), va decidir legitimar Frederic. Aquella iniciativa era una operació totalment inèdita en la història del Casal de Barcelona. Però no va ser la cancelleria la que es va inquietar, sinó una sèrie de forces que, fins i tot abans de la mort de Martí el Jove, ja havien especulat amb la desaparició de l’hereu. Entre aquestes forces, hi trobem els partits de Jaume d’Urgell, cunyat i nebot de segon grau del rei, i de Violant d’Aragó, la filla supervivent del difunt Joan I —i neboda del rei—, tots dos formats per l’aristocràcia latifundista, i el partit de Ferran de Trastàmara, el nebot castellà del rei, que tenia el suport de les classes mercantils urbanes catalanovalencianes.
Qui va matar Martí? Violant d’Aragó
Violant, la filla supervivent de Joan I i, per tant, la neboda apartada de la successió pel costum reial i per l’existència de Martí, tenia molts motius per a enviar el rei a la paperera de la història. Però, sobretot, tenia una gran confiança en les seves possibilitats. I el temps ho confirmaria. Violant va ser casada amb Lluís d’Anjou, rei de Nàpols i comte de Provença, i va esdevenir la dona més influent de la seva època. A la mort del seu marit (1417), es va emplaçar els dominis Anjou (a la vall del Loira) i va intervenir decisivament en el desenvolupament de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453). Va crear el mite de Joana d’Arc, va preparar el seu gendre —el delfí Carles— per a regnar, i va revertir la dinàmica perdedora de l’eix "francès" (Valois-Anjou-Armanyac) i el va col·locar en una posició guanyadora. El partit de Violant va assassinar Martí?
Qui va matar Martí? Jaume d’Urgell
Jaume era la personalitat que reunia més consens entre l’aristocràcia militar i latifundista catalanoaragonesa. I això era així per dues raons. La primera, perquè Jaume era la primera fortuna patrimonial de la Corona catalanoaragonesa. I la segona, perquè era un personatge arnat que defensava sortir de la crisi general que havia provocat la pesta negra (1348-1351) i els seus rebrots (segona meitat del segle XIV) involucionant l’edifici polític catalanoaragonès a l’alba de la Revolució Feudal de l’any 1000 (recuperació i intensificació de les càrregues i servituds sobre les classes productives de la societat, reversió de les polítiques monàrquiques autoritàries practicades d'ençà de l’època de Pere III, i restauració de l’equilibri de poders del règim feudal, és a dir, de la corona, de la noblesa i de l’Església). El partit de Jaume va assassinar Martí?
Qui va matar Martí? Ferran de Trastàmara
La historiografia romàntica catalana havia predicat que el triomf de Ferran de Trastàmara a Casp (1412) havia estat una venjativa pinça d’Aragó i de València a Catalunya, per la repressió de Pere III contra els seus nobles rebels (Guerres de la Unió, 1347-1348). Però res més lluny de la realitat. Les poderoses classes mercantils de Barcelona i de València veien Jaume d’Urgell com la representació del dimoni. La refeudalització del país implicava la pèrdua de les quotes de poder polític que aquestes burgesies havien conquerit amb esforç i diners. I van veure en Ferran la millor garantia per a descarrilar el tren feudal que venia d’Urgell. Ferran va prometre invertir tota la fortuna de la seva esposa (la dona més rica de la Corona castellanolleonesa) en la restauració del poder comercial catalanovalencià a la Mediterrània. El partit de Ferran va assassinar Martí?
Com va morir Martí?
La crònica més detallada dels darrers dies de vida de Martí I la va escriure el professor romà Lorenzo Valla (1445), a partir del testimoni d'Antoni Tallander, mestre de bufons de la cort i conegut amb el malnom de "mossèn Borra". Segons Valla, el rei Martí hauria emmalaltit a causa d’un sopar pantagruèlic que li hauria causat una dispèpsia mortal. Fins i tot no s’està de comentar la possibilitat que apunta Borra, que el rei hauria mort d’un atac de riure. Sigui com sigui, la investigació moderna ha descobert que, a dos dies de la cerimònia de legitimació del seu net sicilià Frederic, Martí —inexplicablement— encara no tenia clara la successió. I que, l’endemà de la seva mort, el seu principal col·laborador, el Papa Luna, va aturar la cerimònia de legitimació de Frederic i va destapar la caixa dels trons de la successió, que es dirimiria a Casp. Qui va assassinar Martí?