Porreres (Mallorca), 5 de gener del 1937. Fa 87 anys. Rereguarda del bàndol rebel durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Un escamot de falangistes afusellava cinc noies: Aurora Picornell (24 anys), Belarmina González (23 anys), Caterina Flaquer (61 anys) i les seves filles Antònia Pasqual Flaquer (23 anys) i Maria Pasqual Flaquer (22 anys). Totes havien estat detingudes i empresonades per elements col·laboradors de la rebel·lió militar del 18 de juliol del 1936. I executades la Nit de Reis del 1937. La tradició popular les anomenaria “les roges des Molinar” i, posteriorment, “les cinc roses de Mallorca”. I la memòria de la seva existència i de la seva tràgica desaparició quedarien, per sempre, allotjades en el corpus de la cultura popular mallorquina. Però, qui eren i per què van ser assassinades “les cinc roses de Mallorca”?
Qui era Aurora Picornell?
Aurora Picornell Femenies (Palma, 1912) era la persona més rellevant d’aquell grup de víctimes. Aurora era filla d’una família d’extracció humil, formada pels pares —Gabriel, de professió fuster, i Joana, de professió esposa i mare— i set germans (ella era la sisena), que vivien al barri des Molinar de la capital mallorquina, un establiment de classe pagesa, pescadora i menestral, llavors situat als afores de la ciutat (a l’est, al damunt de la platja des Portitxol). A 14 anys (1926) va començar a treballar en una sastreria del centre de Palma, on aprendria l’ofici de sastressa, que exerciria fins a la seva detenció i assassinat (1937). Segons la investigació historiogràfica, els Picornell eren una família molt coneguda i apreciada al barri des Molinar, i ideològicament vinculada als moviments obreristes i comunistes mallorquins.
Aurora maçona, feminista, republicana i mallorquinista
Però, en canvi, Aurora va iniciar el seu compromís polític i social amb el feminisme. A 16 anys (1928) i en plena dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) ingressa en la clandestina lògia maçònica Lliga Laica i co-signa la introducció del llibre “La mujer ¿es superior al hombre?” (1928), de l’escriptora andalusa Margarita Leclerc Herreros. Inicialment, és l'única dona d’aquell col·lectiu, i amb el temps seria la primera i única dona que exerciria un càrrec directiu dins d’aquella lògia (1931). També durant aquella època va col·laborar regularment amb el setmanari del Partit Republicà Federal, una formació política de llarga tradició (havia estat fundat el 1870), però que estava en franca descomposició. Durant el temps que va estar vinculada a aquest partit (gener-juliol, 1931) va crear la publicació feminista "Concepción Arenal".
Aurora comunista
Però la seva vida va fer un gir radical a mitjan 1931. Feia uns mesos que havia estat proclamada la II República i els partits polítics d’esquerres ja operaven amb normalitat. Aurora ingressa al PCE i l’any següent (1932) s’estableix a València amb el seu company, un agent del Komintern leninista d'origen misteriós. Segons la investigació historiogràfica, la parella d’Aurora hauria nascut el 1907 a l’actual Moldàvia i hauria entrat a l’estat espanyol (1930) amb una documentació polonesa (probablement falsa) a nom de Yefin Granowdiski. Però, en canvi, aquest misteriós personatge —que, curiosament, parlava perfectament el català de Mallorca—, operaria amb una documentació (també, probablement falsa) a nom d’Heriberto Quiñones. Fins i tot, la filla que van tenir en comú es cognomenaria Quiñones Picornell.
Qui eren “les roges des Molinar”?
La victòria electoral del tripartit conservador i involucionista format pel PRR, la CEDA i el PAE (novembre, 1933) va tensar enormement la societat. Heriberto és detingut i deportat a un presidi d’Astúries i Aurora retorna embarassada a Palma. Durant l’etapa inicial del Bienni Negre (el govern del tripartit involucionista), Aurora i Joan Mercant Rabassa creen una escola que, al vespre, alfabetitza nens de famílies sense recursos del barri dels Socors. I en aquest punt és quan trobem l’eix que uniria Aurora i les altres víctimes de la massacre de Porreres. Aurora esdevé un referent del progressisme, el feminisme i la igualtat d’oportunitats al seu barri des Molinar. I les Flaquer (Caterina, Antònia i Maria) formen part d’aquest moviment social. La seva militància comunista només seria el pretext per a detenir-les i empresonar-les.
El misteriós cas de Belarmina González
En canvi, la relació de Belarmina González amb la resta de víctimes de Porreres o amb els moviments progressistes mallorquins d’aquells anys no ha estat mai demostrada. Belarmina (Palència, Castella i Lleó, 1912) era l’única integrant de les “Cinc Roses” que no havia nascut a Mallorca ni era veïna del barri des Molinar. Fins i tot, res no apunta al fet que, un cop detinguda i empresonada (31 de desembre del 1936), hagués tingut temps de travar una relació amb Aurora o amb les Flaquer. Llavors, per què Belarmina va ser empresonada juntament amb “les roges des Molinar”? Ningú ha pogut, encara, donar-hi una resposta. Però algunes investigacions apunten que els paramilitars colpistes l’haurien confós amb una altra persona, i altres apunten cap a una falsa denuncia que obeïa a una venjança tramada per un familiar o per un veí.
L’assassinat de “les Cinc Roses”
“Les cinc roses” van ser excarcerades amb un procediment irregular. Segons la investigació historiogràfica, un grup de falangistes de la zona rural es van presentar a la presó de Can Sales amb una ordre d’excarceració signada pel governador civil Mateu Torres Bastard (imposat pels rebels després del cop d’estat de juliol del 1936). Aquells falangistes, que no tenien cap mena de vinculació amb l’aparell de justícia, se les van endur a l’interior de l’illa, les van retenir il·legalment en una casa, les van torturar i violar salvatgement, les van conduir a la tàpia del cementiri de Porreres i les van assassinar. L’endemà, un falangista local de nom Mateu, que havia participat en aquella massacre, es va passejar per les tavernes de la zona gallejant de la seva “gesta” i exhibint la roba interior ensangonada d’Aurora.
Assassins de dones
Aurora, Caterina, Antònia i Maria —i també Belarmina, amb independència del perquè era reclosa— van ser il·legítimament empresonades, salvatgement torturades i violades i brutalment assassinades pel seu compromís amb les classes més desfavorides de la societat. Van ser massacrades per personatges que s’havien investit la condició d’inquisidors i de botxins. Misògins que no toleraven les dones que pensaven, que debatien i que proposaven una societat més justa i més igualitària. Caçadors de bruixes que perseguien les dones que reivindicaven un paper protagonista en la societat, en peu d’igualtat amb els homes. Depredadors que es van emparar en el règim de terror imposat per la rebel·lió militar per a lliurar-se a la venjança i a la criminalitat. Assassins de dones.