A finals del segle XV, el paisatge polític europeu estava canviant ràpidament. Els nous poders s’esforçaven per a soterrar el règim feudal. Els reis recuperaven el poder perdut durant els segles medievals. I en aquell context, apareixerien dues nissagues, que treballarien enfocades a concentrar el poder en la figura del rei i en la unió de dominis, i que lluitarien per a dirimir el lideratge continental. Aquesta lluita, en comptes de ser política, va ser pactada i estratègica: Trastàmara i Habsburg rivalitzarien per a asseure’s al tron de la monarquia hispànica, convertida en el conglomerat territorial més gran d’Europa.