Amb la mort de Martí I —anomenat "l’Humà"— sense descendència legítima (1410), es va obrir un escenari totalment inèdit, que culminaria amb l’arribada d’una nova dinastia, els Trastàmara, que imposaria un gir radical del guió polític de la cancelleria de Barcelona. Per començar, l’elecció del Trastàmara va representar l’entronització, per primer cop a la història de la Corona catalanoaragonesa, d’un rei que era estranger i que tenia un origen il·legítim. I per continuar, va representar la inoculació d’un règim autoritari, propi dels reis preabsolutistes de l’època, que va col·lidir amb la tradicional cultura política estamental i pactista catalana i la va esberlar.