Els premis Goya, com gairebé totes les cerimònies mediàtiques que donen veu als guanyadors, és un aparador excepcional per als discursos reivindicatius, i la cerimònia d’aquest dissabte a Granada no va ser una excepció. La catalana Eva Valiño, una de les guanyadores del Goya al millor so per la pel·lícula Segundo Premio, va remoure les consciències dels assistents a la gala i també dels milers d’espectadors que la van seguir per televisió, amb un discurs molt sentit i especialment reivindicatiu sobre els problemes de l’habitatge i els desnonaments a Espanya, que s’han convertit en la principal preocupació dels espanyols, segons les enquestes més recents del CIS. Valiño va dedicar el premi a la seva germana Vanessa, que va morir el passat mes de novembre, una activista que “va treballar durant tota la seva vida perquè l’accés a l’habitatge no fos un privilegi d’uns quants”.
Vanessa Valiño, col·laboradora de Colau
Eva Valiño es referia a Vanessa Valiño, defensora del dret a l’habitatge, que va ser directora de l’Observatori DESC, fundadora de Barcelona en Comú i ex cap de gabinet de la regidoria d’Habitatge i Rehabilitació en els dos mandats d’Ada Colau (2015-2023), que va morir el passat novembre als 52 anys després de lluitar mesos contra un càncer. “Va lluitar per instaurar una llei que obliga els promotors immobiliaris a destinar el 30% de l’obra nova a habitatge públic i social”, va recordar la seva germana, que va seguir llegint el seu discurs mentre les imatges de la televisió enfocaven els rostres d’alguns dels actors i actrius presents en la gala, seriosos, conscients de la profunditat del discurs, i fins i tot en alguns casos, visiblement emocionats, com Macarena Garcia, nominada a actriu de repartiment per Casa en Flames i que va anar al desnonament de la Casa Orsola amb la seva parella, l'actor Enric Auquer, que també va fer un discurs reivindicatiu en aquest sentit quan va recollir el premi Gaudí a millor actor secundari el passat 18 de gener.
@elpais Eva Valiño, una de las ganadoras del Goya a mejor sonido por Segundo Premio, ha realizado un discurso especialmente reivindicativo sobre la vivienda. “Hay que obligar a los promotores inmobiliarios a destinar el 30% a vivienda social y pública”, dijo al recoger el galardón. El premio tiene un simbolismo especial por ser hermana de Vanesa Valiño, activista, defensora del derecho a la vivienda y fundadora de Barcelona en Comú, que murió el pasado noviembre a los 52 años tras luchar meses contra un cáncer. También fue jefa de gabinete de la concejalía de vivienda en los dos mandatos de Ada Colau. "Es momento de que los gobiernos piensen en las personas y que no comercien con seres humanos. "Todos necesitamos lugares para vivir, sanos y juntos”, terminó su discurso Eva Valiño, que lucía la bandera palestina en el pecho. #goya2025 #cine #alfombraroja #noticiasentiktok #cineentiktok #cineespañol #películas ♬ sonido original - El País
“Els llocs estan vius”
Valiño, que portava una bandera palestina al pit, es va referir a continuació a la mobilització del passat 3 de febrer, quan es va aconseguir ajornar el desnonament d’un dels veïns de la Casa Orsola, abans que es confirmés que l’Ajuntament compraria aquest edifici “Ahir a Barcelona es va aconseguir evitar el desnonament de la Casa Orsola, gràcies a la lluita col·lectiva de veïnes i veïns que van donar la seva vida i el seu cor per defensar-la. Crec que aquí avui el que està passant és que tots hauríem d’actuar per defensar, per protegir, per acollir, per comprometre’ns i defensar el que ens fa humans”, va afirmar Valiño, que va acabar el seu discurs amb una demanda a aquells que tenen poders de decisió. “Aquí i en tot el món necessitem governs que de veritat apostin per les persones, que no comerciïn amb éssers humans. Els llocs estan vius. Cap país, cap ciutat, cap poble, cap selva ha de convertir-se en un centro comercial, un ressort de luxe per a uns quants. Tots necessitem llocs per viure, per viure sans, per viure junts, per gaudir, somiar i ballar. Gràcies!”, va acabar el seu discurs, que ha estat molt aplaudit a les xarxes socials.
El discurso de la sonidista Eva Valiño no deja lugar a la duda #Goya2025 pic.twitter.com/0uqhuqthxu
— Cecilio Comunica … (@CecilioComunica) February 8, 2025
Extraordinàries i necessàries paraules les d’Eva Valiño als #PremiosGoya , en defensa del poble palestí, del moviment en defensa del dret a l’habitatge… en record de Vanesa Valiño, de la seva trajectòria de lluita solidària pic.twitter.com/R8nGJyTVhy
— Marià de Delàs (@mdelasm) February 8, 2025
Sonidista de prestigiosos directors
Eva Valiño va guanyar el Goya al millor so, juntament amb Diana Sagrista, Alejandro Castillo i Antonín Dalmasso, pel seu treball a Segundo Premio, la película que explica la història de la banda granadina Los Planetas, però no és el primer capgròs de l’Acadèmia que guanya aquesta sonidista, considerada una de les dones pioneres d’aquesta professió a Espanya. Valiño ja va guanyar el Goya al millor so en el 2004 per la pel·lícula Te doy mis ojos, d’Icíar Bollaín, i ha rebut tres nominacions més al mateix premi (per Yuli, també de Bollaín, al 2019, Estiu 1993, de Carla Simón al 2017, i Caníbal, de Manolo Martín Cuenca en el 2014) abans d’aconseguir el d’aquest dissabte.
Formada a Barcelona, Cuba i Nova Orleans
Eva Valiño va néixer en Barcelona el 29 de juliol del 1969 i va estudiar estudis universitaris de Ciències de la Informació i d’Arts Escèniques en l'Institut Superior d'Arts Escèniques (ISAEA). També va estudiar a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños, a Cuba, especialitzant-se en so. Va viatjar a Costa Rica, on va treballar com a copy publicitària durant tres anys, feina que li va permetre la capacitat expressiva del so en el llenguatge audiovisual. Posteriorment, va cursar estudis musicals i va viatjar a Nova Orleans, on va conèixer Thomas Montgomery, professor emèrit de la Càtedra de llengües Hispàniques de la Universitat de Tulane, amb qui va començar a traduir, escoltar i analitzar bandes sonores del cinema des d’una perspectiva acusmàtica.
Després de graduar-se com a sonidista en l’Escola Internacional de Cinema i Televisió (EICTV), torna a Europa, on va començar una llarga carrera dedicada a la gravació de so directe en el cinema, que la porta a treballar amb directors i directores del prestigi d'Icíar Bollaín, Carla Simón, Manuel Martín Cuenca, Jaime Rosales, Roger Gual, Laurent Cantet, Marc Recha, Pere Vilà, Jose Ma de Orbe, Víctor Kossakovsky, Mariano Barroso o Julio Wallovits entre d’altres. Paral·lelament es dedica a l'estudi i l'anàlisi de la banda sonora al cinema i imparteix seminaris d'expressió sonora en diferents universitats i centres educatius del país, com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya.
Producte del seu interès per les noves formes de construcció i percepció del so, va néixer un El Bosque Acústico, un projecte personal que consisteix en gravacions en directe realitzades en espais públics abandonats, explorant noves formes de construcció i percepció del so.