Salvar Catalunya és el retrat de primera mà de Sílvia Orriols. La vila de Ripoll, mític bressol de Catalunya, va ser l’origen de l’atemptat gihadista del 17A i ara l’epicentre d’Aliança Catalana. Salvar Catalunya identifica les emocions de l’orriolisme, presenta les ments pensants dels aliancistes i assenyala els paral·lelismes internacionals: Marine Le Pen, Giorgia Meloni, Geert Wilders, Alice Weidel, Donald Trump, Javier Milei, etc.
Aliança Catalana ha sacsejat el tauler polític i avui moltes mirades estan posades en Sílvia Orriols, que en tan sols un any ha guanyat l’alcaldia de Ripoll i ha entrat al Parlament de Catalunya. És un creixement vertiginós. Qui la vota? Sabem quin sostre té? Li retreuen ser feixista o nazi com Hitler. És d’extrema dreta? Les causes de l’èxit d’Orriols són diverses: la remor de fons sobre la immigració, la islamofòbia, la gestió de l’atemptat terrorista, la frustració pel Procés, l’ascens general del populisme i el lideratge carismàtic.
L’ascens del nacionalpopulisme català demanava un reportatge rigorós. Justament el que ha signat el politòleg Xavier Torrens a 'Salvar Catalunya', llibre que surt a la venda demà, dimarts 10 de setembre, i del qual avui us oferim en exclusiva un avançament.
Salvar Catalunya
L’esprint del 12M i la marató fins al 2028
El sistema de partits català viu una transformació propiciada per l’aparició de l’orriolisme, que és la novetat de les eleccions catalanes celebrades el 12 de maig de 2024, unes eleccions en què Aliança Catalana va tocar a sometent. Ningú dubta que Aliança pot esdevenir el partit nacionalpopulista de Catalunya, com tots els països europeus occidentals tenen el seu partit identitari de la dreta radical populista.
La política real també és això: adonar-se que els temps polítics poden ser un esprint o bé una marató. La força de ser batllessa d’una capital de comarca era el que Aliança necessitava per esprintar per a les eleccions al Parlament. Va triar els caps de llista sense pensar-s’ho gaire i va fer el primer vídeo de la candidatura sense invertir-hi res. Va ser l’esprint de les eleccions del 12M, quan Aliança jugava contra la marea i sense tenir prou temps per organitzar bé la campanya electoral.
Les dinàmiques polítiques són molt vives, però el període 2024-2028 pot ser el viacrucis particular d’Aliança. Li pertoca la marató per fer pujar el nombre de regidors i diputats. Les eleccions municipals de la primavera de 2027 són fonamentals.
Fets semblants els ha viscut Chega, el partit nacionalpopulista de Portugal, que va passar d’un únic diputat l’any 2019 a 50 diputats el 2024, coincidint amb la celebració dels 50 anys de la Revolució dels Clavells i la commemoració de la fi de la dictadura de Salazar.
El bressol de Catalunya
La capital del Ripollès és coneguda amb el sobrenom de «bressol de Catalunya» perquè és on jeu enterrat el llegendari comte Guifré el Pilós, que s’identifica amb l’origen de Catalunya com a nació. Ripoll va ser fundat els anys 879-880 pel comte d’Urgell, Cerdanya, Girona-Besalú i Barcelona.
Si mirem Ripoll més enllà dels mites nacionals, observem que el 2024 va arribar als 10.818 ripollesos, una xifra que a hores d’ara encara és lluny dels 12.055 habitants de l’any 1981. La realitat és que Ripoll no ha rebentat la seva demografia. Si anem una mica més enrere, Ripoll tenia tan sols 1.346 habitants l’any 1717. L’any 1877 en tenia 3.694. L’any 1900 Ripoll tenia una població de 5.887 habitants. Entre el 1920 i el 1940 va passar de 7.476 a 8.163 habitants. El 1960, 10.254; el 2003, 10.754; el 2009, 11.057. Si el 2024 hi ha 10.818 ripollesos, a Ripoll no li sobren habitants.
Pel que fa a la immigració d’origen estranger, l’any 2013 representava un 10,3% a la ciutat de Ripoll i un 8,7% en el conjunt del Ripollès, que era la comarca amb menys immigració de tot Catalunya. És paradoxal que la comarca amb menys immigració sigui la que acull la gènesi del partit que té un discurs més antiimmigratori. El 2023 les persones immigrants sumaven el 15,66% al municipi de Ripoll i el 12,08% a la comarca del Ripollès. El Ripollès és la segona comarca amb la proporció més alta de pensionistes.
Així doncs, la percepció subjectiva mou les ànimes més que la realitat factual.
La tríada ripollesa
La coincidència de tres fets (Procés independentista, terrorisme gihadista i nacionalpopulisme) en un mateix municipi deixa empremta. Ripoll és la població més gran de Catalunya i de l’estat espanyol governada per un partit polític de l’estil de Marine Le Pen o Giorgia Meloni. Però no només això. Ripoll també és històricament el mític bressol de Catalunya, l’origen d’on van sorgir els joves gihadistes de l’atemptat terrorista del 17A i l’epicentre de la formació Aliança Catalana.
En les pàgines del llibre abordem les principals idees d’aquest nou fenomen polític — la gestació del nacionalpopulisme dins del catalanisme—, en un viatge marcat per sis emocions polítiques: la sorpresa per l’aparició d’una nova líder, la ira dels gihadistes que van fer l’atemptat del 17A, la ràbia que creix durant el postatemptat, el ressentiment cap als immigrants, la por a patir les conseqüències de la inseguretat fruit dels robatoris i violacions, i finalment l’amor del discurs que diu que pretén salvar Catalunya.
Tots els ulls damunt Ripoll
Ripoll ha esdevingut una mena de lloc mític en el sistema de partits català. La primera vegada que Aliança Catalana s’hi va presentar, va guanyar l’alcaldia. El primer cop que el partit de Sílvia Orriols participa en les eleccions catalanes aconsegueix entrar en la institució parlamentària.
A la dreta de l’hemicicle del Parlament català se situa Aliança Catalana, amb Sílvia Orriols com a líder. Ha irromput amb força sociològica, tot i que amb feblesa institucional. La forquilla de les enquestes els pronosticava al principi entre 0 i 3 i després fins a 6 o 7 diputats. Finalment han estat 2. Però la feblesa parlamentària no treu allò que és decisiu: l’entrada de la líder d’Aliança a la cambra parlamentària, que suposa una caixa de ressonància.
El més rellevant per veure l’evolució d’Aliança és que al districte electoral de Lleida els orriolistes s’han adjudicat un representant, el diputat Ramon Abad. A la demarcació de Barcelona van estar a punt de treure dos diputats: el cap de llista, Lluís Areny, i l’ideòleg de la formació, Jordi Aragonès. Fins i tot el tercer, el secretari d’organització, Oriol Gès. A la circumscripció de Tarragona, l’advocada Aurora Fornos haurà d’aconseguir més mobilització per ser diputada. A les comarques de Girona, Sílvia Orriols s’ha emportat un dels escons en pugna, el seu. I el segon escó de l’advocat Jordi Coma no ha quedat tan lluny de sortir. Per tant, a les següents eleccions catalanes els serà més senzill tenir grup parlamentari amb almenys cinc diputats, atès que Orriols sortirà en els debats electorals i Aliança tindrà més recursos econòmics i logístics.
A les eleccions catalanes Orriols ha tingut un 3,78% dels vots, una xifra coincident amb la de Meloni a les eleccions europees del 2014, que va obtenir un 3,7% dels sufragis. A les eleccions al Parlament italià del 2018 Meloni va treure un 4,3% dels vots. Quatre anys més tard, l’octubre del 2022, era escollida primera ministra d’Itàlia.