Compiègne (llavors regne de França), 21 de maig de 987. Fa 1038 anys. El rei Lluís V de França patia un misteriós accident de caça que li costaria la vida. La desaparició de Lluís V representaria la fi de la nissaga carolíngia, que havia governat els destins de l’Imperi franc durant quasi un segle (751-843) i del regne de França durant un segle llarg més (843-987). I obriria les portes a una nova nissaga, els Capet, una branca menor de la família carolíngia. Amb la coronació d’Hug Capet (987) i la dinàmica feudalitzadora que s’imposava arreu d’Europa (erosió del poder reial —el poder central—, en benefici dels barons territorials —el poder perifèric—); es produiria un redibuix del mapa d’Europa que es traduiria, entre altres coses, en la independència de facto dels comtats de la meitat sud de la Marca de Gòtia (els futurs comtats catalans).
Durant els anys posteriors; els comtes catalans van conviure amb l’amenaça permanent d’una intervenció armada del poder central. Però la llunyania d’aquells territoris, situats a l’extrem meridional del regne de França, la prioritat del nou rei Hug Capet a dominar la noblesa i, sobretot, l’encertada tasca diplomàtica del comte Borrell II de Barcelona, que buscaria l’aliança del Pontificat, consolidaria aquella independència primigènia. Els comtats catalans es van situar sota un paraigua pontifical que brindava suport i protecció a una sèrie de petits dominis independents de la Mediterrània occidental. Però qui s’asseia, en aquell moment al setial de Sant Pere? Qui va ser el Papa que va ajudar els catalans a independitzar-se i quina relació tenia amb els comtes de la casa de Barcelona?
Qui era el Papa quan els comtats catalans es van independitzar?
L’any 987, el pontífex de Roma era Giovanni di Gallina Alba, que regnaria com a Joan XV fins al 996. Després van venir dos papes que lluitarien per asseure’s al setial de Sant Pere; fins que el 18 de febrer de 999 es posava fi a aquella disputa cismàtica i el Col·legi Cardenalici nomenava Gerbert d’Aurillac, un abat benedictí nascut a Alvèrnia (Ducat d’Aquitània), que havia estat arquebisbe de Reims —seu primada de França— i de Ravenna —seu primada de l’antic Exarcat bizantí d’Itàlia—; i que era una de les figures més destacades de la intel·lectualitat de l’època. Era un reconegut erudit en diverses disciplines: filosofia, matemàtiques, gramàtica, retòrica, dialèctica, ciències del món musulmà i astronomia. Gerbert seria el papa de l’any 1000: governaria entre el 2 d’abril de 999 i 12 de maig de 1003 i regnaria com a Silvestre II.
Quina relació hi havia entre el papa Silvestre II i el comte Borrell II?
L’any 967 (quatre anys després de professar a l’orde benedictí, però vint anys abans de la independència dels comtats catalans); Gerbert va viatjar als dominis del comtat carolingi de Barcelona i va ingressar al monestir de Ripoll. Durant tres anys (967-970) es formaria en matemàtiques i en astronomia, sota el mestratge del bisbe Ató de Vic, una de les figures intel·lectuals de l’època. Durant aquesta etapa, va conèixer el comte Borrell II qui, amb la desaparició del darrer rei carolingi, es negaria a renovar el pacte de vassallatge amb el nou monarca de França. També durant aquesta etapa, Gerbert i Borrell van conrear una amistat sincera, i això ho prova el fet que a principis de l’any 970 van viatjar plegats a Roma per assistir a les converses de pau entre el pontífex Joan XIII i Otó I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Per què Gerbert i Borrell van viatjar a Roma?
Gerbert ja era una figura intel·lectual. Durant la seva estada als comtats catalans (967-970) havia fet un viatge fins a Córdoba per compartir coneixements amb la intel·lectualitat andalusina i havia conegut el sistema decimal àrab i el número zero. Gerbert va ser cridat a Roma per posar la seva sapiència al servei de la causa pontifica. Durant aquells dies, Gerbert no tan sols es lliuraria a la missió que li havia estat encomanada sinó que, a més, introduiria a l’Europa cristiana els coneixements que havia adquirit a Córdoba: el sistema decimal àrab i el número zero. La seva talla intel·lectual va causar tal admiració que el mateix emperador Otó I el va nomenar tutor del seu fill, el futur Otó II. Però, en canvi, que hi feia Borrell, un home d’armes d’un petit i allunyat comtat, en aquell paisatge de ciència, de cultura i d’alta política?
Borrell a Roma
El món conegut de l’època orbitava sobre tres grans potències: el Sacre Imperi, el regne de França i el Pontificat. I en els grans conflictes aquests actors sempre hi eren presents. Només variava la composició de les aliances. Podem imaginar que el comte Borrell va anar a Roma amb un propòsit polític. La nissaga carolíngia estava esgotada i probablement ja intuïa el que acabaria passant. Però no sabem quins acords polítics va assolir, ni sabem amb qui els va negociar. Ni tan sols si va negociar o assolir algun acord. Però sí que sabem que disset anys més tard d’aquella misteriosa estada a Roma, quan va expirar el darrer rei carolingi, el comte Borrell va mostrar una gran seguretat en les seves possibilitats i en les de la societat que governava. No renovar el pacte de vassallatge (el reconeixement d’autoritat) no era qualsevol cosa.
Silvestre II i Borrell II
La situació d’incertesa que va seguir la no-renovació del pacte de vassallatge es va dissipar, definitivament, en el moment en què el comte Borrell II es va posar sota la protecció del Pontificat (999). El Col·legi Cardenalici nomenava Gerbert d’Orlhac en un escenari apocalíptic provocat per la proximitat de l’any 1000 i amb el consens dels monarques de les altres dues potències. Aquell savi benedictí que, des de la seva primera estada a Roma (970) havia estat tutor del fill l’emperador; arquebisbe-primat de Reims i de Ravenna; i canceller de França; es convertia en el nou estadant del setial de Sant Pere. El vell amic de Borrell II, el vell amic d’aquella Catalunya primigènia, es convertia en el Papa Silvestre II, una de les tres figures polítiques més poderoses de la seva època. Es convertia en el gran valedor de la independència catalana.