És fàcil recordar a Quimi i Valle, segurament una de les parelles millennials amb més adeptes i que més va omplir els cors dels joves espectadors a finals dels 90, i és que malgrat els seus alts i baixos descomunals, el seu amor a Compañeros sempre aconseguia sortir indemne de qualsevol tempesta. Però sens dubte també van ser els pardalets dels quals van beure altres relacions amoroses mítiques que van arribar a la graella televisiva més tard per captar els adolescents, com la de Ruth i Gorka a Física o Química o la de Julia i Iván a El Internado: Laguna Negra. Amb ells es va donar peu a un patró comú que s'ha repetit en innombrables ocasions en la ficció: noia atractiva, normativa i popular que s'enamora del noi misteriós, rebel i autoritari però d'una bondat aclaparadora. Casualment, també passa en la majoria d'ocasions que el xaval ha hagut de refugiar-se en aquest caràcter agressiu i violent per sobreviure en un món hostil que no el comprèn, justificant així les seves males praxis. I la indústria ens la va colar però bé.
🟠 El consentiment en els dibuixos animats: ni hi és ni se l'espera
🟠 Els dramàtics rols de criança en els dibuixos animats: quan les mares només són mares
Amor tòxic en les sèries juvenils que van influir a la generació millennial
En aquella època, en les albors d'un nou mil·lenni, tot aquest tipus de relacions no només semblaven perfectes, normatives i idíl·liques, sinó també un somni a perseguir. Dit d'una altra manera: totes —i dic totes perquè és a les dones a qui eternament se'ls ha pressuposat una felicitat associada a l'amor per estar completes— les espectadores del moment fantasiejaven amb trobar l'etern "malote" que canviara per elles, erròniament emparades en la dita de que els que es barallen, es desitgen. D'aquesta manera, els insults d'en Gorka a la Ruth a FoQ anomenant-la "foca" o suggerint-li que ningú més l'estimaria semblaven menys dolents quan el disgust acabava en un petó de pel·lícula. O que l'Iván repudiés la Julia quan li convenia i la seva relació es decidís en funció de la seva capacitat de gestió emocional es presentava com entranyable i fins i tot tendre.
Però aquestes dinàmiques també eren la regla general en altres parts del món durant l'època. Les americanes Beverly Hills (1990-2000) i Gossip Girl (2007-2012) o l'argentina Rebelde Way també apostaven per relacions amoroses noi-noia turbulentes amagades darrere d'una cortina de presumpta màgia i bones maneres. En aquesta última, el personatge de la Marizza fins i tot era forçada o violentada per la seva parella, en Pablo, en incomptables ocasions, convertint-se en un amor que anava més enllà de la toxicitat per saltar al costat de la violència i l'abús. El mateix que en la sèrie de la reina tafanera ambientada en l'Upper East Side de Nova York, en la que l'amor tòxic era la norma en totes les relacions hagudes i per haver-hi. No obstant això, la de Blair Waldorf i Chuck Bass es va convertir en la més icònica de totes, romantitzant la mentida com a vaixell insígnia del romanticisme.
I, de mentrestant, què passava a TV3? A la cadena pública catalana aquestes males dinàmiques van començar a abordar-se en català amb el fenomen Merlí, considerada com una de les primeres sèries d'institut autòctones, que ja estrenada en ple el 2015 desdibuixava les relacions preestablertes incloent molta més diversitat amorosa, relacional i sexual. Després va seguir Les de l'hoquei, un altre exemple per desfocalitzar la normativitat relacional i mostrar l'amor tòxic no com una meta o un desig, sinó com a una crítica oberta.
Ja ho veus: potser els referents d'antany amb els que va créixer gran part de l'etiquetada com a generació Y no eren tan bonics com dictaminava la nostàlgia. I precisament, de tota aquesta toxicitat neix Retrovisor pop, la secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat que revisa la cultura pop que hem consumit els millennials als 90' i 00's. Aquí trobaràs tots els vídeos.