Aquest Sant Jordi 2025 llibreries i parades estaran plenes a vessar de les moltes novetats literàries que han anat sorgint en els últims mesos. El protagonisme, un any més, recaurà en els llibres recent sortits del forn, les noves veus catalanes que han tret llibre l'últim any, els autors i les autores de la nostra escena literària ja consolidats, els escriptors i les escriptores mediàtics i el munt de signatures que s'han organitzat en molts punts de Barcelona (i resta de ciutats i pobles del país). En el que molt probablement és el dia més bonic del calendari, el que és segur és que hi haurà molts llibres repartits per totes les viles catalanes i encara més llistes de recomanacions de tota mena, però cap tan intransferible com aquesta: la tria de llibres que han fet els col·laboradors de Revers per Sant Jordi 2025.
🔴 Autors que lideren les llistes: quins seran els llibres més venuts per Sant Jordi 2025?
✍🏼 Signatures de llibres per Sant Jordi 2025: horaris i on signen els autors a Barcelona
🌹 Els millors llibres per Sant Jordi 2025: novetats i recomanacions per regalar aquesta diada
Les recomanacions de Revers per Sant Jordi 2025
-
Desfilada (Les Hores) — Rachel Cusck
Per sistema tan a prop del pensament, que la seva funció sovint es fusiona amb la filosofia o la germinació continuada d'aforismes, la ficció de Rachel Cusk desafia convencions i genera recompenses quan la concentració funciona a ple rendiment. El seu darrer llibre, Desfilada, pivota sobre un artista, G, que muta de gènere, personalitat i disciplina al llarg de quatre seccions per fer-nos reflexionar sobre tensions lligades principalment a la creativitat, els afectes i la feminitat. Esperit crític per mitjà de formes narratives lliures i transgressores en un llibre inclassificable que fa seu el dictum d'André Breton segons el qual l'art serà convuls o no serà.
Recomanat per: Antonio Lozano
-
Notre Dame de la Alegría (Siruela) — Ana Rodríguez Fischer
La professora, catedràtica de Literatura a la UB, Ana Rodríguez Fischer és una d’aquelles escriptores que atresoren un coneixement sobre figures esborrades que hauria d’estar recomanat en tots els rànquings literaris. Però això no va de llistes, ni de més venuts, parlem d’una sensibilitat especial per explicar-nos la vida de Maruja Mallo: pintura surrealista, coetània de la Generació del 27, avantguardista, republicana, innovadora. La bellesa de les obres de Mallo no té comparació, va ser una artista única, tota la bellesa de la vida era dins dels seus quadres. Ningú no pot morir sense conèixer Verbena, perquè amb Maruja Mallo sempre podrem celebrar l’alegria de viure.
Recomanat per: Clara Asín
-
Gossos dempeus (Club Editor) — Eduard Olesti
Si suportes amb tenacitat el sense sentit de la vida i gaudeixes de la plasticitat de l’escabrós, estàs preparada, lectora, per jugar al joc d’aquesta novel·la fastigosa, incòmode, divertida i evocadora. Preparada per pujar a la muntanya russa d’aquest parc temàtic que és la Barcelona postmoderna, hiperturística i pestilent. Posa’t el cinturó i tapat la boca per no esquitxar-te amb el teu propi vòmit, perquè la primera novel·la del poeta, director i dramaturg Eduard Olesti és una experiència literària que podria marejar-te. El fil conductor? Un actor (o psicòpata) retorna a la seva ciutat amb el propòsit de representar un espectacle de Teatre Total que esborri els límits entre la realitat i la ficció. Per això cita en un bar a la seva colla d’amics, uns penjats burgesos que van d’artistes i són addictes a tot. A partir d’aquí es desencadenen una sèrie de fets confusos que, en realitat, no són gens importants. Són l’excusa per retratar la hipocresia, la degradació i la superioritat moral d’una animalitat humana. Però també per assenyalar la fragilitat i la frustració de tota una generació d’adults fallits que, engolits pel capitalisme salvatge, ens hem vist atrapats en una realitat que no compleix les expectatives megalòmanes que als fills de la classe mitjana catalana ens havien promès. Un món ple de sarna, pixats i escenaris on, si tens entre 20 i 30 anys, freqüentes el CCCB, tens una feina precària i fumes tabac de liar, t’hi pots reconèixer perfectament. Gossos dempeus és una novel·la crua i delirant a cabassos d’imatges brutes i poètiques, carregada de frases brillants i farcida de reflexions interessants. És àgil, fresca, provocadora, cínica i patètica. Una fumada genial.
Recomanat per: Júlia Ferrer Mundó
-
La intrusa (L'Altra Editorial) — Irene Pujdas
Per l’humor i el deliri, per la narració d’un viatge als dintres de la protagonista, vull dir a l’interior literal, amb ossos que fan olor de guix i tota una gentada que treballa, en taules i actitud d’oficinistes, per processar allò que passa a fora (Recepció, Emmagatzematge i una Gran Batedora). És bonic com l’autora convertix aquesta idea de mirar-nos per dintre, que sempre pot ser menys agradable del que un espera, en una història d’aventures que sorprèn, fa riure i està meravellosament escrita. A la Irene Pujadas li van publicar el relat Els desperfectes al The New Yorker.
Recomanat per: Clara Queraltó
-
The Come Up (Història oral del hip hop) (Liburuak) — Jonathan Abrams
No és gens fàcil traçar una història oral. Primer, per la quantitat de testimonis que cal entrevistar. Segon, per separar el gra de la palla, què és important i què no. En aquest sentit, Liburuak ha publicat recentment dos llibres amb aquesta filosofia i estructura. Fiesta y rebeldía, sobre el rock radical basc, una obra descomunal de Javier Jerry Corral: 800 pàgines per a una crònica generacional i, sobretot, ideològica. En canvi, The Come Up, tot i ser també un volum considerable, se centra més en un moviment concret que neix a finals dels anys setanta al Bronx novaiorquès, fruit dels pocs recursos que hi havia i d’una revolució als carrers amb MC i DJ, la majoria negres. De fet, els joves que no tenien accés als concerts més luxosos de Manhattan, es quedaven al Bronx proposant un altre relat, amb una altra manera de transformar la cultura. Es va expandir tant, que va arribar a influir en la moda (amb una estètica trencadora), l’art i fins i tot en una nova manera de parlar i comunicar-se. En aquest volum, Jonathan Abrams, periodista del New York Times, aconsegueix que la història flueixi i que, des del pioner Kool Herc fins a noms tan populars com Grandmaster Caz o Ice Cube, el hip hop arribi també a Los Angeles. Així doncs, si vols saber quin és el fil creatiu i qui són els referents i les vicissituds dels herois de Kendrick Lamar, Drake o The Weeknd, aquesta és una lectura, un aprenentatge i un viatge obligatori.
Recomanat per: Toni Castarnado
-
El pont on habiten les papallones (La Magrana) — Nazareth Castellanos
No coincideix. O si coincideix, no abunda: els bons metges divulguen d’aquella manera i els comunicadors de la salut són uns venedor de col·lutoris. Aquí tenim el doctor Manuel Sans Segarra, més enllà que aquí; mai millor dit. Entre tant gurú 2.0, cal reconèixer encara més el mèrit de la neurocientífica Nazareth Castellanos, que a part d’haver salvat uns quants atacs d’ansietat via TEDs i entrevistes a YouTube, també s’explica amb molta claredat per escrit. Ja El espejo del cerebro (2021) era un assaig excel·lent sobre neuroplasticitat i meditació. Se supera a El pont on habiten les papallones (2025), on extreu el millor —i no era fàcil, pel seu passat filonazi— de l’herència de Martin Heidegger, i construeix una tesi ben travada formalment, amb to de contacontes humanista, i molt inspiradora en el fons: respirar, respirar mai falla!
Recomanat per: Yeray S. Iborra
-
El guàrdia de Sing Sing (Saldonar) — Ted Conover
Hi ha alguna cosa de fascinant, envejable per la seva dedicació i obstinació, en aquest esperit kamikaze, suïcida, de molts reporters nord-americans que fan dels seus llibres d’investigació gairebé una qüestió de vida o mort: quan es llancen a per una història, s’hi capbussen fins a tocar fons per acabar sortint a la superfície amb títols memorables. És el cas de Ted Conover, periodista que ha vist els seus articles publicats en capçaleres de la ressonància llegendària de The New York Times Magazine, The Atlantic, The New Yorker, Harper’s, Esquire o National Geographic. Conegut i reconegut com el "mestre de la immersió" i de la "no-ficció narrativa basada en l’experiència", és a dir, una figura essencial del que podríem anomenar la segona onada del Nou Periodisme. El guàrdia de Sing Sing és el fruit d’anys d’obsessió per relatar-nos què passa dins de Sing Sing, la famosa presó de Nova York, un dels centres de màxima seguretat més impenetrables del sistema penitenciari nord-americà. Una immersió que va provar infinitat de vegades per les vies ordinàries i burocràtiques, veient com, una vegada i una altra, les seves peticions de poder traspassar els murs de la mítica trena eren denegades. I aquí apareix l’esperit kamikaze, suïcida, del periodista ianqui. Cansat que li donessin carbasses, Conover va decidir presentar-se a les oposicions per treballar com a guàrdia al popular presidi novaiorquès. D’aquella experiència sorgeix El guàrdia de Sing Sing, una obra superlativa que no és tant una radiografia sobre els presos que habiten el centre i les seves condicions de vida —tot i que també— sinó, i aquí és on es troba el gran valor del llibre de Conover i el punt de vista diferenciador, sobre els seus carcerers, les seves tipologies i els mètodes que apliquen. Un llibre imprescindible per intentar comprendre i decodificar el sobrepoblat, poc reformador i gens integrador sistema penitenciari estatunidenc, que eleva la tasca del periodisme d’investigació a la seva màxima potència.
Recomanat per: Oriol Rodríguez
-
Mammalia (Males Herbes) — Elisenda Solsona
"Hi ha cases on viuen les mares gestants que semblen granges d'embarassades". Això m’ho deia l’Elisenda Solsona fa uns mesos en plena promoció d’una novel·la distòpica i futurista que l’ha ajudat a treure els monstres que duia dins. L’escriptora va passar per un procés d’infertilitat fa una dècada i va patir en primera persona el negoci de la maternitat i la violència de les clíniques de reproducció assistida. Ho narra en aquest trencaclosques perfecte i pervers que causa autèntic terror i que posa sobre la taula debats encara massa silenciats. Classisme, memòria, ventres de lloguer, la por de no ser mare i el desig de voler-ho ser a costa de trepitjar qualsevol dret. I després de llegir Mammalia queda clar que la realitat supera la ficció.
Recomanat per: Marta Gambín
-
Vincles, afectes i grillons (Columna) — Jèssica del Moral
La periodista Jèssica del Moral debuta com a novel·lista amb una narració coral que explora diferents maneres de relacionar-se amb els altres, però també amb un mateix i amb aquelles coses del dia a dia que ens fan com som. És un llibre en què cada relat podria funcionar de manera de autònoma, però l’autora sap teixir-los en una estructura novel·lesca que et condueix per un joc de miralls en què es molt fàcil identificar-se amb personatges i situacions. El mèrit és de la prosa, molt àgil i amb molta atenció al detall, i de la capacitat de l’autora per diagnosticar les nostres derives emocionals. El llibre suposa el naixement d’una nova veu literària que entronca amb la il·lustre tradició de les ficcions que ens fan reflexionar sobre els nostres costums i les nostres disfuncions afectives.
Recomanat per: Pep Prieto
-
La memòria dels catalans (Edicions 62) — Borja de Riquer
La dita diu que la memòria es fràgil. Però no el cas de La memòria dels catalans, on Borja de Riquer coordina la primera obra catalana participada per més de 100 autors que no es un diccionari. I en aquest gegantí treball de més de 1.000 pàgines se’ns explica que els catalans -des que el 1714 ens ho van usurpar quasi tot-, hem treballat la memòria col·lectiva per a no oblidar qui som i d’on venim. La memòria popular catalana ha estat la que ha explicat i transmès, generació darrera generació, la nostra història; menyspreada i suplantada pel regim borbònic Borja de Riquer i els seus 132 col·laboradors -acadèmics de trajectòria contrastada- ens presenten aquesta gegantina recopilació de la “memòria” col·lectiva del nostre poble. Ens la presenten i ens la desmitifiquen -allà on la societat catalana de l’època hi va crear un mite per a conservar i transmetre aquella història-; però sense qüestionar aquella mitificació; sinó explicant-la i explicant el per què de la seva creació i de la seva transcendència. La memòria dels catalans es molt recomanable per a entendre qui som -amb les nostres virtuts i amb els nostres defectes- i com hem arribat fins aquí.
Recomanat per: Marc Pons
-
Exhalació (L'Altra Editorial) — Tim Winton
Libros del Asteoride, responsable de l'edició en castellà d'Exhalació (en aquest cas sota el títol de Respira) no té les oficines a peu de platja ni crec que les seves empleades amaguin un longboard sota la taula de reunions, però s'ha convertit en una de les úniques editorials del país que aposten sense complexos per la literatura de surf en totes les seves vessants. Primer van sorprendre’ns amb Años Salvajes, les memòries del periodista i surfista William Finnegan (guardonat amb el premi Pulitzer). Després ens van agafar desprevinguts amb Huntington Beach, de Kem Nunn, una novel·la negra inclassificable que endinsa els lectors en la cara menys amable de les onades. I l'any passat van trencar de nou tots els esquemes amb Exhalació, de Tim Winton, una novel·la iniciàtica ambientada a les Antípodes que està protagonitzada per dos adolescents rebels que s’obsessionen amb el surf quan coneixen en Sando, un personatge enigmàtic que els introdueix en un món cada cop més addictiu i perillós on res és el que sembla a primera vista. Un encreuament original entre les aventures d’en Huckleberry Finn i la molt reivindicable pel·lícula Mud d’en Matthew McConaughey, que planteja els clarobscurs i els dilemes de les obsessions amb un refrescant aroma de salnitre.
Recomanat per: David Moreu
-
Vanguardia es una mujer (Norma Editorial) — Clara de Frutos
"Jo vaig arribar a viure segles caminant unes hores", va escriure la poeta Concha Méndez, mentre passejava de nit pels carrers de Madrid. Ella, com tantes altres companyes, va formar part de la Generació del 27 i, tanmateix, els seus noms amb prou feines es mencionen als llibres d’història. Clara de Frutos, en un intent de fer los justícia, publica Vanguardia es una mujer, un còmic les aquarel·les del qual donen testimoni de l’art de les Sinsombrero i que li ha brindat a l’autora el premi revelació Miguel Gallardo enguany al Comic Barcelona. No hi ha millor recomanació per Sant Jordi que la història d’aquelles que vam oblidar. L’any 1983, Concha Méndez, asseguda en una butaca de vímet, accedeix a explicar a la seva neta les seves aventures. La neta va enregistrar 18 hores d’anècdotes de tota una vida per, anys més tard, plasmar-les a Memorias habladas, memorias armadas. La veu narradora és la mateixa Concha Méndez amb 80 anys recordant com va ser tot plegat. A diferència d’altres biografies, aquesta no pretén divinitzar les. En realitat, tracta el seu dia a dia amb un afecte excels cap a aquelles que es van exiliar per protegir les seves idees; cap a les que van pintar, escriure i cantar les seves inquietuds; cap a les que, en definitiva, van desafiar sense barret el status quo d’aleshores i també el d’ara.
Recomanat per: Iker Mons