En el test d’avui farem una cosa una mica diferent del que hem fet fins ara, després de tants prefixos, preposicions, gènere lingüístic, dites, errors freqüents, pronoms febles, accents diacrítics, castellanismes ordenats alfabèticament...
Avui posarem l’accent en la riquesa lèxica de la llengua (en el nostre cas, del català), és a dir, en la capacitat d’emprar un lèxic ric, variat i precís. I què és el contrari d’això? Doncs l’empobriment d’aquesta llengua, el fet de reduir-ne el repertori de paraules vives, ja sigui perquè s’obliden, perquè se substitueixen per mots comodí, perquè es redueixen a l’estàndard, perquè es reemplacen per les d’altres llengües o perquè s’utilitzen amb significats imprecisos.
En aquest test volem posar el nostre petit granet de sorra abordant la qüestió dels verbs que s’usen per representar els sons dels animals en català. Per alguna cosa es comença... Segur que tothom coneix els típics, els que s’ensenyen als més petits: el gat miola, la vaca mugeix, el gos borda (o lladra), el lleó rugeix, el llop udola, etc. Però, vegem tot seguit quins són els verbs adequats per referir-nos a sons d’altres animals, verbs que no sentim tan sovint. Tens un lèxic ric en aquest apartat?
Ah, i recorda que “la riquesa d’una llengua es manté parlant-la, vivint-la, estudiant-la i llegint-la”.
Posa’t a prova!