Per a indicar que una cosa és gran, el català fa servir sobretot el sufix -ot: camionot —'camió molt llarg'—; noiot —'noi alt i gros'—; casota —'casa gran, generalment en mal estat'—. Però hi han altres recursos que, encara que menys usats, són força curiosos. Una manera d'indicar que una cosa és gran és dir-la en femení.
Aquest recurs antigament era prou habitual; diversos lingüistes ja van explicar-ho, citant casos com plata (una safata, és a dir, un plat gran), cistella (més gran que un cistell) o gerra (més gran que un gerro). N'hi han més. Al País Valencià un perol és el que a Catalunya s'anomena cassó, i a Catalunya perola fa referència a una mena d'olla, per tant, més gran que un perol. Robert Sabater explica, al seu llibre D'abantes a xurrencai. El parlar de l'Empordà, que a l'Empordà una saca és un sac de roba, per tant, generalment més gran que un sac tradicional. Sense deixar l'Empordà, Helena Borrell Carreras ens ensenya (al llibre 100 paraules de l'Empordà i part de l'estranger) que, allà, una cabassa és més gran que un cabàs; en tot cas, Sabater informa que usen cabassa per a referir-se a un bressol per a nadons. En El parlar de Collsacabra, de Jordi Dorca, veiem que una tronca és un tronc gruixut. En alguns parlars una tolla és un toll força gran. I segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans una noga és una nou grossa (la G s'explica perquè tenim noguer, l'arbre).
Segons els lingüistes aquest recurs ja no s'usa... però sí que s'usa!
Els lingüistes i els professors universitaris de filologia sostenen que aquest recurs ja no és operatiu, i que els exemples reportats són romanalles. Segur? Hi ha com a mínim un àmbit on el català segueix usant el femení amb valor augmentatiu. És el sufix -ment, que nominalitza verbs: d'agermanar tenim agermanament, de complir tenim compliment, d'empipar tenim empipament. Però si una acció és de gran envergadura, llavors diem aqueixos mots en femení. Així, si algú s'empipa molt, diem que ha agafat una empipamenta. I tants altres: emprenyamenta —'emprenyada forta'—, afartamenta —'fet d'afartar-se molt'—, atipamenta —'fet d'atipar-se molt'—, esclafamenta (quan un exèrcit esclafa un altre sense pietat, deixant-lo aniquilat), atrevimenta —'atreviment molt gran'—, despistamenta (el que té algú que es despista molt i sovint), xafamenta (gran cansament: si un està molt cansat diu que està xafat), trencamenta (quan s'han trencat moltes peces de porcellana), arronsamenta (si algú s'acovardeix molt i recula: arronsar-se també significa 'fer-se enrere'). Com veieu, el femení encara s'utilitza per a indicar que una cosa és més gran.
Aclariment addicional: mentre els professors universitaris de filologia afirmen que el català ja no empra el femení amb valor augmentatiu, molts docents de llengua parlen del "sufix -menta". No existeix cap sufix -menta: és el sufix -ment (el mateix d'empipament, afartament, atipament, despistament, trencament), només que hem posat el mot derivat en femení perquè volem referir-nos a una cosa més gran. Els professors universitaris de filologia, d'una banda, i els docents de llengua, de l'altra, s'erren: el català encara usa el femení amb valor augmentatiu i ho veiem en els derivats amb el sufix -ment.