Primer va ser Lau Noah el 2019. Després van venir els Tiny Desk de Tarta Relena i, més recentment, el de la Sílvia Pérez Cruz. Selecte grup d'artistes catalanes convidades a exposar el seu art a la ràdio pública nord-americana, a què ara s'ha sumat la cantant i trombonista de Vilassar de Mar Rita Payés.
De camí al Tiny Desk
Filla de músics, Rita Payés va emergir del bressol de la Sant Andreu Jazz Band. Un talent que no va passar desapercebut a C. Tangana, que enamorat de la seva música la va convidar a participar de l'actuació amb què el madrileny va obrir la gals dels Premis Goya 2022, per després formar part de la gira més aclamada Sense Cantar Ni Afinar Tour. Tampoc no van poder resistir-se a la seva llum artistes de la talla de Jon Batiste. Ni referents per a ella com Sílvia Perez Cruz o Silvana Estrada amb les quals ha col·laborat en diverses ocasions. Llista d'experiències compartides en què no podem oblidar aquella corprenedora La gent que estimo del disc A tope amb la vida d'Oques Grasses.
En solitari, va debutar amb el disc Imagina. Obra que va tenir continuïtat amb Como la piel. Ara s'ha consolidat definitivament com una de les artistes més prometedores de la nostra escena musical amb el seu tercer àlbum, De camino al camino, un elapé dedicat a la bellesa de la quotidianitat que veia la llum aquest passat mes de juliol. Elogiada per la premsa especialitzada, aclamada per una comunitat de seguidors que no para de créixer; ara és l'ecumènica estació de ràdio NPR, ubicada a Washington D.C qui no s'ha pogut resistir a la participació de Rita Payés entre els seus ja cèlebres Tiny Desk Concert.
Per a aquest prestigiós concert, la trombonista ha escollit tres de les peces que componen De camino Al camino. Així, en companyia de la seva família de músics (entre aquests la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, i la seva parella, el també guitarrista Pol Batlle), ha interpretat El Cervatillo, Por què serà, en aquesta ocasió sense La Tania i Yerai Cortés i la cançó en català Nana per les mamas. Una actuació que ha finalitzat recuperant Quién lo diria un de les peces culminants del seu anterior treball, Como la piel. Una nova fita per a la música catalana.