L'escriptora i periodista Pilar Rahola ha congregat un bon grapat de lectors que omplien la sala Bookeria de la nova Llibreria Ona d'acord amb les normes de la situació actual, a la presentació de la seva darrera novel·la, L'espia del Ritz, editada per Columna, basada en fets i personatges reals de la Barcelona dels primers anys quaranta i que té com a protagonista el músic jueu Bernard Hilda.
El notari Ariel Sultán i el filòsof Xavier Antich han estat els encarregats de presentar el nou llibre de la comunicadora, que ha estat acompanyada d'amics com l'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta; l'exdirector general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró; el director d'ElNacional.cat, José Antich o l'exeurodiputat Ramon Tremosa. També hi eren el conseller Jordi Puigneró, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, i familiars de presos i exiliats, com Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn, o Betona Comín, germana de l'exconseller de Sanitat i actual eurodiputat, Toni Comín. Rahola també ha comptat en l'acte amb l'assistència de dues persones vinculades a la història que forma el gruix central de L'espia del Ritz, Ràdia Bouziane, actual propietària del centenari hotel barceloní, i la neta d'un dels personatges, el republicà exiliat Salmona, que ajuda el protagonista a arribar a Barcelona.
Pilar Rahola, Xavier Antich i Ariel Sultán, a la presentació del darrer llibre de la primera, L'espia del Ritz
A L'espia del Ritz, Pilar Rahola conjuga dues de les seves grans passions, la història de Catalunya –que ja ha tractat a Mariona i Rosa de cendra, guanyadora del Premi Ramon Llull, que constitueixen amb aquest darrer volum una saga familiar– i el seu coneixement del món jueu, en una història que confessa que fa anys que volia escriure. Una història tràgica, però que Rahola assegura que volia convertir en un cant a la vida, una història de victòria malgrat parlar d'uns anys terribles, entre 1941-1945, quan com ha recordat el filòsof Xavier Antich, el nazisme ocupava pràcticament tota Europa i posava en marxa la seva maquinària de mort i destrucció sistemàtica. Tot plegat construeix, segons Ariel Sultán, que ha posat de manifest el seu deure de gratitud amb l'autora, pel seu compromís contra l'antisemitisme i qualsevol forma de discriminació racial, religiosa, de gènere o nacionalitat, un autèntic homenatge a la memòria dels exterminats del nazisme, als que es van salvar i als qui van ajudar els perseguits posant el perill la vida. Sultán, a més, ha volgut destacar el profund coneixement que demostra tenir Rahola del món jueu, que es posa de manifest en el llenguatge i els costums d'alguns personatges.
Bernard Hilda, músic de la nit barcelonina i fugitiu dels nazis
Hilda va ser l'encarregat de posar ritme i música a les nits més rutilants de la postguerra barcelonina, quan jerarques del nou règim franquista i empresaris enriquits gràcies al poder celebraven la seva opulència en festes a La Parilla del Ritz i a La Rosaleda. Un luxe i una alegria que contrastava amb la gana, la violència i l'oprobi que patien els perdedors de la guerra, les execucions al Camp de la Bota i les dones que lluiten per sobreviure a qualsevol preu. Però, Hilda no era només un músic que posava el seu swing al servei dels més rics, sinó que també era un supervivent que havia escapat de les urpes nazis que havien ocupat la seva França natal que havia arribat a Barcelona amb un missatge en tovalló pel director de l'hotel Ritz i una persona compromesa amb les xarxes d'evasió de jues, com ell, fugitius del destí macabre que els esperava, en contacte amb els serveis secrets aliats. I és que malgrat que el règim franquista mantenia una estreta relació amb el nazisme –que com explica Rahola es concretava en la presència a Barcelona de destacats nazis–, hi va haver persones com l'empresari Albert Puig Palau –mecenes i amic d'artistes, que seria immortalitzat per Serrat a la cançó Tio Alberto– que se la van jugar donant suport als aliats i als perseguits. Tot plegat converteix la ciutat, al parer de Rahola, en una ciutat travessada pels grans esdeveniments mundials, un niu d'espies i de destins creuats. Una ciutat plena de vida, però també de mort i de por, on fins i tot era possible l'amor apassionat marcat pels esdeveniments.
Públic assistent a la presentació de 'L'espia del Ritz', de Pilar Rahola, a la llibreria Ona.
Malgrat tot, Rahola assegura que més que escriure una novel·la històrica o un llibre sobre episodis documentats, volia situar-se dins les emocions d'uns personatges pels quals mostra una total empatia. "Volia descriure què sentia aquell home que ha de travessar els Pirineus només amb el seu violí, o què pensaven aquells amants que es neguen l'amor pel gran sentiment de culpa que pateixen o aquella dona que està casada amb un franquista que la maltracta i humilia" ha afirmat l'autora d'uns dels llibres del Sant Jordi d'Estiu, que s'ha de celebrar el pròxim 23 de juliol. A tall de curiositat, Rahola, que no estalvia posar noms i cognoms tant als qui van ajudar als jueus com als qui els perseguien, ha recordat que un dels agents de la propaganda nazi a Espanya –on van refugiar-se prominents membres del Tercer Reich– era Ekkehard Tertsch, cap adjunt de la delegació de premsa de l'ambaixada alemanya i pare del periodista i eurodiputat de Vox Herman Tertsch.