Poca gent explica la música amb tanta passió com Ramon Gener, i ara la seva divulgació es converteix en una primera novel·la que promet captar tota l'atenció de melòmans i fanàtics de conèixer més sobre el passat. L'humanista ha guanyat el Premi Ramon Llull, el més important de les lletres catalanes, i ho ha fet amb un llibre captivador sobre la biografia i la força d'un instrument, concretament el seu: un piano de cua Grotrian-Steinweg amb el número 31887 i fabricat a Brunsvic (Alemanya). Quan el va comprar, l'instrument estava en molt mal estat però, en restaurar-lo, el piano va descobrir en el seu interior un secret que va capgirar la motivació de l'autor. Això va ser el tret de sortida per començar una novel·la que no és autobiogràfica, però que porta Gener a ser un personatge més de la novel·la.
Història d'un piano no pretén només parlar de la vida d'un instrument, si nó que traça de manera imponent un relat que recorre la història de l'Europa del segle XX. Un camí, de fet, que el músic i divulgador va fer amb la seva dona i que els va dur a països com França, Alemanya, Anglaterra o Polònia, on van ser testimonis passats de l'època més fosca de l'Europa Moderna, desembolcallant de primera mà la crònica del piano que tenien al menjador de casa. En aquest sentit, Gener ha creat una novel·la sobre una història real i que ha respectat els noms verídics dels personatges que hi apareixen. "Tot el que passa al llibre és real, tot i que on no arriba la realitat que anem descobrint, els forats s'han d'omplir amb ficció, però una ficció que està sempre basada en la realitat".
La idea de la novel·la va néixer a la mateixa casa de Ramon Gener, observant el seu piano com un ritual matiner. "Jo tinc un ritual; a la biblioteca tinc el meu piano, i abans de fer res, el primer que faig quan baixo és donar-li el bon dia, l'obro i el deixo obert fins que me'n vaig a dormir; un dia vaig adonar-me que el meu piano estava demanant que expliqués la seva història". A partir d'aquest fet gairebé anecdòtic, la novel·la és una història de redempció a través de la música. "Un piano és molt més que un instrument que fa música, és una màquina del temps, un objecte per recordar els qui ja no hi són: la novel·la intenta parlar d'això a través de totes les persones que van tenir-lo abans que jo". D'aquesta manera, mesclant música i curiositat, l'escriptor signa una oda la salvació a través de temes universals però, sobretot, a través de la música.
"La música pot salvar-nos: no hi ha cap persona al món a qui no li agradi la música, és impossible; la música agrada a tothom", ha ratificat Ramon Gener durant l'anunci del premi. "La música té aquest poder de redempció: quan escoltem una cançó, la que sigui, tots sentim que ens està interpel·lant directament a nosaltres; la música té el poder de parlar-nos a cadascú de nosaltres, i quan una música sona, encara que sigui la mateixa per a tots, per a cadascú és diferent". El jurat, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, n'ha destacat la universalitat, així com la bellesa suprema de la narrativa de Gener sense necessitat de crear esferes de thriller. "Si la música ens pot salvar, la literatura també, i aquest llibre, al jurat, ens ha salvat", ha destacat Quintana. "Hem tingut la sensació de trobar un tresor, és un llibre majúscul; no és un llibre de temporada, és un llibre per sempre".
La música pot salvar-nos: no hi ha cap persona al món a qui no li agradi la música, és impossible
Ramon Gener (Barcelona) és llicenciat en Humanitats i Ciències Empresarials, i va començar la seva formació com a músic quan tenia només 6 anys, estudiant piano al Conservatori del Liceu. També ha estudiat cant amb Victòria de los Ángeles, va completar els seus estudis vocals a Varsòvia i va fer carrera com a baríton, dedicant-se més tard a oferir conferències sobre la història de la música clàssica, l'òpera i l'art. El ressò mediàtic va arribar-li a partir del programa Òpera en texans, de TV3, convertint-se en un gran divulgador, una faceta que ha mostrat en altres espais televisius —l'últim fa uns mesos, amb Això no és una cançó— o signant assajos com Si Beethoven pogués escoltar-me. Amb Història d'un piano arriba el seu debut com a novel·lista, agafant el relleu del reconeixement del Premi Ramon Llull a Andreu Claret, que va guanyar l'edició anterior amb l'obra París érem nosaltres. El premi per obra guanyadora és de 60.000 euros.
