Ramon Margalef (1919-2004) va ser un gran ecòleg català, mestre de molts grans estudiosos actuals de l'ecologia i de l'oceanografia. Va rebre la medalla Huntsman, el principal premi mundial en Oceanografia i és considerat un dels pares de l'ecologia moderna. Enguany, que s'acompleixen 100 anys del seu naixement, la Generalitat ha volgut retre-li homenatge, i dins dels actes del centenari s'ha inaugurat, aquest desembre, una exposició als Jardins del Palau Robert. L'exposició no podia ser més oportuna: quan s'acaba de celebrar la COP25, amb uns resultats decebedors per a la comunitat científica, els temes que tractava Margalef continuen ben vigents. L'exposició ha estat comissariada per Ramon Margalef Mir, fill del científic, i per Francesc Peters, i es podrà veure fins al 2 de febrer.
Ramon Margalef treballant en una campanya oceanogràfica. ©Mikel Zabala.
Avançat al seu temps
Ramon Margalef es va preocupar per l'ecologia abans que no hi hagués grans cimeres internacional sobre l'ecologia i que la defensa del medi ambient esdevingués una moda. No ho va tenir fàcil: va veure interromputs els seus estudis per la guerra i es va llicenciar amb 30 anys. Més tard, va recórrer tota Catalunya en bus i va recollir mostres d'aigua en pots d'aspirina, quan tenia pocs recursos per investigar. Malgrat tot, en els seus estudis va fer un toc d'atenció sobre temes que avui en dia són de plena vigència i que emplenen les portades dels diaris. Va ser el primer catedràtic d'Ecologia de tot l'Estat espanyol i va constituir el Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, focus des d'on van sorgir destacats ecòlegs i oceanògrafs. Va publicar centenars d'articles científics i els seus manuals, com Ecología i Limnología, van ser usats per diferents generacions de biòlegs.
Edifici Margalef de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Exposició margalefiana
Aquesta no és tant una exposició sobre Margalef, com sobre la vigència de les seves investigacions. Es destaquen els temes que tenen més vigència: el cicle de l'aigua, el problema dels recursos pesquers, l'ús de l'energia, el perill per a la biodiversitat, l'evolució i l'ecologia... L'exposició incorpora textos moderns contrastats amb comentaris de Margalef, que es mostren d'absoluta vigència. Se'ns presenten estudis sobre les meduses, sobre els esgotament d'algunes espècies marines, sobre la contaminació de l'aigua...
Vaixell oceanogràfic Ramon Margalef. Instituto Español de Oceanografia.
Un missatge per a aquests moments
Ha inaugurat l'exposició Marta Subirà, secretària general de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que s'ha mostrat extremadament crítica amb la Cimera del Clima que s'acaba de tancar a Madrid. Ha assegurat que no ha resultat "gens satisfactòria" i ha apuntat que els països no han estat a l'alçada del que reclamaven científics i societat civil. Ha reclamat que la humanitat "retorni a l'equilibri amb la natura" i ha afirmat que per això seria de gran utilitat "el llegat més important que va deixar Margalef": el seu coneixement.
Margalef en la seva última campanya oceanogràfica © Dolors Blasco.
Una exposició per llegir
Francesc Peters ha definit Margalef com un home notable, tant per la seva contribució científica com pels seus valors humans. I ha reivindicat un personatge "desconegut per la majoria de la societat". Els mateixos comissaris han definit aquesta mostra com "una exposició per llegir envoltat de biodiversitat" (en uns jardins). El problema, justament, es troba en l'excés de lectura, que dificulta la visita a l'exposició i l'arribada del missatge de Margalef. Els plafons del jardins del Palau Robert esdevenen una mena de manual d'ecologia, que per la seva complexitat no arriba a ser accessible a tots. S'hauria agraït una exposició més simple i didàctica. Perquè, en aquests moments, és de la màxima importància tornar a fer ben present el missatge ecologista de Ramon Margalef: un científic que va dedicar-se a la recerca més rigorosa, però que, alhora, sempre va pensar en la salut del Planeta.