El català i tots els seus dialectes han estat objecte d'estudi i discussió en reiterades ocasions, en cada regió i comarca, contribuint a la seva riquesa i varietat. Avui, des de la secció estiuenca de La Gandula, us portem un rànquing dels diferents dialectes catalans que va des del més pixapí fins al menys pixapí, entenent com a pixapí el català de Barcelona. Amb una riquesa i complexitat úniques, els dialectes catalans són una finestra a la cultura i a la història de la nostra terra, i, sovint, els diferents accents i pronunciacions han rebut la influència del seu context social o geogràfic.
❓ Llista definitiva de preguntes del "Jo mai mai" per animar les festes aquest estiu 2023
💬 Aquestes expressions catalanes no tenen cap sentit en altres idiomes
Hem dividit els dialectes catalans en grans blocs. En la part superior d'aquest rànquing es troba el dialecte més proper al català de Barcelona: el català central. Per tant, més pixapins. El català central es caracteritza per les seves vocals neutres i, sovint, hi ha la falsa creença que tots els catalans de la parla central estan vinculats amb la vida rural i agrícola del territori. Cal tenir en compte que és un català que té menys influència del castellà, al contrari del cas del català de Barcelona o el català de la Franja.
D'altra banda, a la part inferior del rànquing es troben els dialectes menys pixapins, que han sofert una influència menys marcada de la ciutat Condal. El català menys marcat, el que s’acosta més a l’estàndard, ens pot semblar que és el de Barcelona, però en aquest subdialecte també s’hi pot detectar una influència de les diverses llengües i cultures amb les quals ha tingut contacte la ciutat al llarg dels anys, sobretot del castellà, i es caracteritza per haver perdut la vocal neutra. Altres zones costaneres i urbanes de l’àrea metropolitana també han experimentat aquesta evolució cap a accents més pixapins.
A continuació, el rànquing d'alguns dels dialectes del català ordenats de més a menys pixapí:
1. Català central
El dialecte central és àmpliament reconegut com el més neutral. Bàsicament, el que més sentim als mitjans de comunicació. Aquest dialecte es parla en tota la província de Barcelona, una part de Tarragona i la major part de Girona. Podríem dir que el català pixapí, de fet, és un subdialecte del català central.
2. Català nord-occidental
El dialecte nord-occidental es parla a les comarques de Lleida i a la Franja d’Aragó. També hi inclouríem el català d’Andorra. Un dels trets més característics és la manca de la vocal neutra i l’aparició, sobretot al voltant de la capital lleidatana, d’una e en lloc d’una vocal neutra en posició final de mot.
3. Valencià
El valencià és el dialecte que es parla al País Valencià. Les vocals són similars al català nord-occidental. Pel que fa a les consonants, aquest dialecte es caracteritza per la pronúncia de les r finals que en la majoria de parlars és muda. A més, entre el català nord-occidental i el valencià hi ha el català de transició o tortosí.
4. Català balear
El dialecte balear es parla a les Illes Balears i té algunes particularitats notables en la fonètica i el vocabulari. Tanmateix, és interessant observar que no és exactament el mateix el català de Mallorca que el de Menorca o Eivissa. Aquests elements són el resultat de les influències històriques de les illes i la seva ubicació geogràfica.
6. Català septentrional
És el català de la Catalunya Nord i, sovint, també s’anomena rossellonès. Aquest dialecte comparteix trets amb l’occità i, actualment, s’ha vist molt influenciat pel francès. És un dels parlars que més es distingeix del català del Principat.
7. Català Tortosí
El català tortosí, també anomenat valencià tortosí (és a dir, de transició entre el català nord-occidental i el valencià, o inversament), se sol classificar com un subdialecte del català nord-occidental, però podria entrar dins del macrodialecte valencià o valencià-tortosí, atesa l'afinitat lèxica del tortosí amb el valencià. Es parla al Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de llengua castellana), Matarranya (incloent-hi els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta la Ribera d'Ebre i alguns municipis del sud del Priorat.
8. Català tarragoní
El català tarragoní és un subdialecte del català central que es parla al Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i a la Conca de Barberà. Tot i que forma part del bloc del català oriental i el dialecte central, està en contacte amb el bloc occidental i, per tant, comparteix alguns trets lingüístics amb aquest bloc.
A més, en aquest rànquing no hi apareix l’alguerès, però és un altre dialecte del català que es parla a la ciutat de l’Alguer, a l'illa italiana de Sardenya. Tot i les diferències i la diversitat, és important subratllar que tots els dialectes catalans tenen el seu propi encant i contribueixen a la riquesa i la identitat de la llengua. Aquest rànquing no pretén establir una jerarquia, sinó més aviat celebrar la varietat que caracteritza els dialectes catalans i reconèixer com aquests s'entrellacen amb la història, la geografia i les influències socials. L'idioma i els seus trets fonètics, morfològics o lèxics han estat sempre un tema d'interès i passió a Catalunya. Aquesta diversitat lingüística és testimoni de la riquesa cultural d'aquesta regió i un recordatori que les llengües estan vives i en constant evolució, influïdes pel pas del temps i els canvis socials.