Raquel Riba Rossy ha publicat un nou llibre del personatge de Lola Vendetta: Una habitación propia con wifi. En la seva obra més personal, la igualadina narra el confinament i una ruptura sense perdre el punt de vista reivindicatiu que la caracteritza. A través de la Lola i la resta de personatges, Riba parla de la importància de tenir cura els uns dels altres, de la mort, de l'estima a una mateixa i de fer el pas a un canvi de vida tot i la por i l'ansietat. Amb les línies negres i els tons vermells ja més que habituals, veiem una Lola Vendetta que creix entre pàgines emocionants i divertides.
Què hi ha de real i què de fictici dins del llibre 'Una habitación propia con wifi'?
En realitat és una fusió de tot. Perquè el que hi ha de real mai és estrictament real, està barrejat amb moltes coses. Hi ha personatges que són la fusió de moltes coses, hi ha situacions que són la fusió de diverses situacions de persones diferents o de coses que m'han passat al llarg de la vida. Les vaig intercalant perquè crec que narrativament funcionen i les vaig posant l'una davant de l'altra. És una barreja de tot. Hi ha ficció, està molt inspirat en coses reals, però moltes de les coses que li passen a la Lola Vendetta no són les que m'han passat a mi. Potser són les que li estan passant a l'amiga i en funció de l'arquetip que representa cada personatge vaig posant una situació en un o un altre.
Vinyeta del principi del llibre. Lola Vendetta
És un llibre en el qual t'has obert molt. És el més personal i introspectiu que has fet?
Sí, és el més personal, perquè també com que estàvem atrapats durant el confinament, d'alguna manera, i a mi em va enganxar en el moment de creació d'aquest llibre, vaig tenir moltes ganes de posar-ho. Vaig dir: no em vull esperar al següent llibre per narrar això que està passant, vull fer-ho ja sobre la marxa, mentre jo estic vivint coses que estem vivint tots i que al final no són gaire originals perquè tots estàvem passant per la mateixa situació, vaig dir ostres, crec que ara és el moment. I les emocions que hi ha posades al llibre i les sensacions diguem que sí que estaven passant ipso facto, al mateix moment en què es dibuixaven, pràcticament.
El confinament et va afectar creativament?
Totalment. Jo crec que a totes les persones que som creatives ens ha portat cap a un cantó o cap a un altre. Jo vaig tenir al principi, potser dos mesos en els quals sentia que tenia moltes ganes de fer moltes coses però el cervell no m'acabava de funcionar, una mica amb aquesta sensació de xoc, de 'què és això que està passant?', de no pair la situació. Però jo sempre ho he fet això, traduir la realitat i les coses que em van passant i que li van passant a la gent del meu voltant a través de dibuixos. I de cançons, però sobretot de dibuixos. I és el que vaig començar a fer. En un moment donat vaig fer-ho, tampoc d'una manera gaire conscient, però ja anava sentint com el motor s'activava i ho vaig aprofitar.
Inevitablement la meva manera de veure el món és la que es veu reflectida en la Lola Vendetta
Al llibre expliques com vas viure una separació i com hi va haver una persona molt important que et va acollir a casa seva, la Marta, un punt de suport molt important, no?
Per mi va ser una mica un tornar a començar, que ja l'estava desitjant. I el paper d'aquesta persona per mi va ser una lliçó d'aquestes feines de cura de què sempre parlem però entre amigues. De com és d'important tenir la família que escollim, els amics que escollim, que ens cuidin i ens puguem cuidar entre nosaltres en moments difícils. Vaig veure tan clar com és de fonamental envoltar-se de persones que sumen energia en lloc de restar-la i que et saben cuidar potser sense fer gaires preguntes, sense rascar, però que són allà. Persones amb les quals pots tenir llargs silencis zero incòmodes. I els silencis es tornen una cosa molt sanadora perquè no tens cap necessitat de donar explicacions de res perquè et coneixen tant que no hi ha cap necessitat de justificar-te.
Parles també de la mort o el benestar mental i el fet de poder assumir que estàs malament i no passa res. Creus que se'n parla prou, d'aquests temes?
Crec que de la mort se'n parla molt poc i és un procés que al final vivim no una vegada si no diverses al llarg de la vida. I és un aprenentatge impressionant el que et dona. Qualsevol persona que hagi viscut la mort d'una persona estimada, que som pràcticament tots, sap que més enllà d'una tristesa hi ha un aprenentatge i un recordatori que la vida és finita i que s'ha de viure. No sempre es pot estar pensant en el present perquè hi ha mil coses que et distreuen del present, però sí que és un recordatori del fet que s'ha de viure. I que si tens una crida interna i fa molt temps que segueix allà, home, si resulta que et moriràs algun dia doncs millor seguir-la, no? I prendre el risc i passar tota l'ansietat i totes les pors que es poden viure en un procés de canvi. Si el canvi et crida i ets conscient de la mort, el canvi acaba sent inevitable.
Il·lustració de l'interior del llibre. Lola Vendetta
On acaba la Lola i on comença la Raquel?
És que és superdifícil fer això, perquè, esclar jo processo molt la vida a través no només de la Lola sinó també de la seva mare, la seva amiga del gos... Jo processo molt la vida a través dels meus personatges. I no ho faig ara, sinó que ho feia abans inclús que existís la Lola Vendetta, en alguns contes infantils que havia escrit per a treballs de batxillerat, per a la universitat i tot això. Sempre processava els temes que en aquell moment tenia interès de digerir, sempre els he processat a través dels personatges de còmic. Llavors, dir-te on comença i on acaba la Raquel és molt difícil tenint en compte a més a més que aquest personatge m'acompanya moltíssim des de fa uns anys. És un personatge que s'ha tornat una cosa molt central de la meva vida. Que si soc ella? En moltes coses sí, perquè inevitablement la meva manera de veure el món és la que es veu reflectida en la Lola.
Creus que el personatge de la Lola Vendetta t'ha encasellat?
Justament, tampoc ha estat gaire intencionat, però amb aquest llibre el que he intentat fer també és obrir el personatge de la Lola Vendetta a diversos temes diferents, aprofitant aquest llibre per poder parlar també d'altres temes que també em mouen. Fins ara, fins al tercer llibre, el feminisme i les noves masculinitats i llegir la dona des de múltiples punts de vista va ser un tema central i molt intencionat, i ara, encara que seguirà, perquè al final és una manera de veure el món que m'acompanya, la meva intenció també és obrir-me a parlar de més coses. He aprofitat que aquest llibre s'ha donat d'aquesta manera per poder obrir-me a parlar de molts més temes.
Amb aquest llibre el que he intentat és obrir el personatge de la Lola Vendetta a diversos temes diferents
Després de tots aquests anys, com ha evolucionat el personatge de la Lola Vendetta i la seva manera de veure el feminisme?
Jo crec que al principi va viure un procés que el trobo molt natural i que crec que ens passa a moltes quan topem amb el feminisme: deixar-nos portar una mica per la indignació i la ràbia. Aquell primer moment d'adonar-te que vius en un món que està construït per i per a homes. I d'alguna manera, quan topes amb aquesta realitat, tens un primer moment en què la ràbia és un sentiment que surt cada dos per tres. I la frustració és un altre, i les ganes de lluitar contra aquesta força tan immensa, d'intentar obrir-te camí com a dona i intentar canviar la història perquè la mateixa història sigui una cosa més amable per a nosaltres es tornen una cosa central.
De mica en mica, el personatge ha anat evolucionant cap a voler canviar la història però des de voler donar explicacions, no tant potser des de la visceralitat i des de la defensa pura i dura, sinó des d'explicar la realitat i entrar en nivells més profunds del que som com a éssers humans. No només la lluitadora, que també ho som, i la valenta, i la que és rebel, sinó anar més enllà i entrar en capes més profundes del que som. També en una persona que viu processos de remissió, amb una persona que viu inclús processos de resurrecció, de canvi, d'haver de canviar una mica el seu punt de vista. Trobo que és un camí que a mi m'acaba sonant molt sa, que he viscut amb la Lola. Una mica d'obertura, sobretot quan la Lola es topa amb la paraula compassió, que és una paraula que surt en el tercer llibre, on intenta entendre més profundament què és el que ha passat amb ella i què és el que ha passat amb molts personatges, inclús amb els que són els villanos de la Lola Vendetta. Què passa amb tots aquests personatges? Per què són com són? Què ha passat al món perquè es construeixi gent tan diversa? I aquí és on a mi em diverteix encara més, perquè d'alguna manera el que es fa és obrir el punt de vista i abastar moltes més realitats i a mi això m'interessa moltíssim.
Il·lustració per donar suport a les manifestacions de Colòmbia. Lola Vendetta
Hem vist il·lustracions teves en manifestacions del 8-M i recentment a les de Colòmbia, però sobretot les hem vist compartides moltíssimes vegades a les xarxes. Com valores la difusió que tenen les teves obres a través de les xarxes socials?
Jo crec que hem tingut una gran sort. No només jo, sinó totes les dones. Amb l'aparició de les xarxes socials, les dones artistes hem tingut la possibilitat d'una manera o altra de democratitzar molt més tot el que era el món de la cultura i de l'art. Així com el de la ciència i el de molts altres àmbits que estaven absolutament conquerits pels homes. D'alguna manera les xarxes ens donen l'oportunitat de començar a difondre informació des del nostre punt de vista. Des del cantó mèdic, cultural, científic, des de moltíssims punts de vista. I crec que sí, que ha afavorit moltíssim a aquesta onada feminista, a fer que la transformació també mental de totes i tots nosaltres sigui molt més ràpida. Potser sí que més superficial, perquè com que tot és molt ràpid, tenim molts inputs, moltes vegades no arribem a aprofundir en alguns temes. Però tot i així, encara que les xarxes tenen un punt supernegatiu en algunes coses com la pèrdua d'intimitat, per exemple, jo crec que el punt positiu és aquest: el de tenir una eina que ens fa capaces d'arribar a molts llocs. La Lola Vendetta va ser famosa abans a Colòmbia que aquí i això és gràcies a les xarxes socials.
Imatge principal: Raquell Riba Rossy. Guiomar González