Avui, a Tòquio, en un acte presidit per l'emperador Akihito, Rafael Aranda (1961), Carme Pigem (1962) i Ramon Vilalta (1960), de RCR Arquitectes, un estudi d'Olot, han recollit avui el Premi Pritzker, el principal premi d'arquitectura a nivell mundial (l'anomenen "el Nobel de l'arquitectura" i l'han guanyat grans artistes com el brasiler Oscar Niemeyer, el nord-americà Frank Gehry o l'holandès Rem Koolhaas). El premi té una dotació de 100.000 dòlars. L'acte ha tingut lloc al palau d'Akasaka i hi han assistit grans personalitats del món de l'arquitectura.

Jardí de l'arbreda de Begur. Foto: Manuel Pino.

Carme Pigem s'ha encarregat del discurs d'acceptació del premi i ha expressat la seva "Emoció, felicitat, orgull, responsabilitat i admiració pels que van guanyar el premi abans". Pigem ha afirmat que la seva voluntat ha estat sempre "fer sentir coses a la gent que viu als espais que creem". Pigem ha expressat la seva admiració pel Japó, un país que els arquitectes d'RCR ja van conéixer al principi de la seva carrera i els va marcar molt. El president del jurat, l'australià Glenn Murcutt, ha volgut elogiar el treball del despatx d'arquitectes d'Olot, definint-lo com "modest i alhora audaç". Tom Pritzker, president de la Fundación Hyatt, que atorga aquest premi, ha destacat que els tres arquitectes catalans intenten aconseguir "bellesa física i espacial alhora que funcionalitat". Ha resaltat, a més a més, que els membres d'RCR "han aconseguit mantenir el balanç entre les necessitats locals i les idees internacionals". Rafael Aranda, en declaracions als periodistes, ha destacat que la clau d'aquest premi és el treball en equip. De fet, és la primera vegada que el premi Pritzker es dóna simultàniament a tres arquitectes.

Biblioteca de Sant Antoni, a Barcelona. Foto: Sílvia Costa i Josep Azuara.

A més a més de la realització de projectes arquitectònics, des del 2008, RCR ha organitzat el Laboratori Barberí, a Olot, i a través de la RCR Bunka Fundació Privada s'ha vinculat al món de la dinamització cultural des d'una perspectiva multidisciplinar, més enllà de l'arquitectura. Així, RCR ha organitzat tallers d'Arquitectura i Paisatge, d'Audiovisual i Fotografia, d'Escenografia i Arquitectura Efímera; programes de Dansa i de Disseny Gràfic... El Laboratori Barberí organitza grans trobades internacionals, virtuals i físiques, sobre la recerca en temàtica d'espai.

Els membres d'RCR van estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i en acabar els seus estudis es van establir a Olot. Durant força temps van treballar principalment a Catalunya, tot i que en els darrers anys han tingut molts encàrrecs a l'exterior. Entre les seves obres es poden destacar la Biblioteca del barri de Sant Antoni a Barcelona, el restaurant Les Cols d'Olot, l'Escola Bressol Els Colors de Manlleu, el camp d'atletisme Tussols-Basil a Olot, el celler Bell-lloc a l'Empordà, el Museu Soulanges a Rodez, el parc de l'Arbreda de Begur...  Han guanyat nombroses distincions, com el Premi Nacional de Cultura, que van obtenir el 2005. El seu treball ha despertat molt d'interès en revistes especialitzades i el RCR ha estat convidat a la majoria de grans trobades internacionals d'arquitectura.

RCR dóna prioritat a adaptar els edificis al lloc on s'han de construir. És una arquitectura que estableix una relació directa amb el paisatge, que pretén aprofitar al màxim els valors que ja té el lloc abans de la construcció (com al celler Bell-lloc, perfectament integrat als camps de vinyes). Per tant, sempre intenta usar poca diversitat de materials, i dóna preferència a materials molt bàsics, autèntics, sempre que sigui possible procedents de l'entorn... RCR reivindica, sobretot, una arquitectura que transmeti benestar als usuaris i que faciliti espais funcionals. El jurat que els ha guardonat ha valorat especialment la seva vinculació amb les seves arrels.

Restaurant Les Cols. Foto: Sílvia Costa i Josep Azuara.

 

Imatge de portada: Musée Soulages de Rodez (França). Foto: Waltercolor.