Avui 5 de maig es commemora el 75è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració de Mathausen i Gusen, on van morir 1.414 catalans. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar l'any passat els noms dels 4.427 espanyols que van perdre la vida en aquests camps nazis, la immensa majoria dels quals eren republicans. Barcelona, amb 892, és la província d’origen d’un major nombre de víctimes. El segueix la xifra de 255 tarragonins, 143 lleidatans i 124 gironins. Les dades que ofereix el BOE inclouen els noms i cognoms de les víctimes, així com la seva província d’origen, la data de naixement i la data de defunció.
En arribar els soldats nord-americans a Mathausen i Gusen el 5 de maig del 1945, van trobar una gran pancarta: “Los españoles antifascistas saludan a las tropas liberadoras”. Els camps s'havien convertit en un lloc de destí sobretot de presoners polítics. Quan el camp de Mauthausen va estar ple, es va obrir el de Gusen I, a menys de cinc quilòmetres i el 1944 se n’obririen encara dos més: Gusen II i Gusen III. Tot i que no hi ha xifres exactes, alguns estudis situen en unes 125.000 persones el nombre mínim de víctimes mortals, de les quals unes 45.000 van ser a Gusen.
La majoria de les víctimes eren republicans que van exiliar-se a França al final de la Guerra Civil i que van integrar-se a l’exèrcit francès o a la Resistència francesa, tot i que també hi havia dones i nens provinents dels camps de refugiats de la Catalunya Nord. Quan l’Alemanya nazi va ocupar França, bona part d’aquests republicans van ser traslladats als camps nazis, gràcies a l’acord que va signar amb el règim de Hitler l’aleshores ministre de Governació i cunyat de Franco, Ramón Serrano-Suñer.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha commemorat l'efemèride publicat un fragment d'un text de Roc Llop, poeta català supervient de Mauthausen, al seu compte oficial de Twitter. Des del govern s'exigeix "memòria, justícia i reparació".
També l'exconseller d'Exteriors -ara empresonat a Lledoners-, Raül Romeva ha compartit una fotografia de la placa commemorativa que el Govern de la Generalitat va col·locat a Mathausen l'any 2017. "A 75 anys de l’alliberament de Mauthausen: honor i memòria per a totes les persones deportades als camps nazis", ha escrit en un missatge que acompanya la imatge.
Romeva va encapçalar la delegació del Govern que va participat en els actes commemoratius del 72è aniversari de l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen. El conseller empresonat va descobrir una placa de granit dissenyada per l'escultor Jesús Galdón en homenatge a totes les víctimes del nazisme.
La placa, escrita en català, castellà, alemany i hebreu, deixa entreveure el mur sobre el qual està penjada, testimoni "de l'autèntic horror", segons va descriure Romeva aleshores.
Publicat el cens més ampli de deportats catalans
Precisament avui, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha publicat el cens ‘Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis’. Es tracta de la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals n’hi ha a l’entorn de 2.000 de catalanes. El Cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra
La visualització és didàctica i atractiva, a través de mapes específics que permeten navegar sobre els camps de concentració i d’extermini nazis i els seus camps secundaris, així com a través de mapes de llocs d’exili on s’indiquen, entre d’altres, els camps de concentració francesos, les companyies de treballadors estrangers, els llocs de lluita dins la resistència francesa o la incorporació en unitats de l’exèrcit de la França Lliure, així com els llocs de detenció.
El Cens recull l’estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior. Això permet la reconstrucció de les biografies, des de l’exili fins a la deportació i posterior alliberament. El cercador també permet conèixer quantes persones d'un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració, així com combinar cerques i conèixer quines persones d’un municipi concret van ser alliberades o mortes als diferents camps de concentració.