Ens va deixar fa 25 anys i el temps no ha fet més que refermar la certesa que la història del nostre pop i rock seria molt diferent sense el seu llegat. No és estrany, doncs, que alguns dels noms més rellevants de la nostra escena musical: Els Pets, Gerard Quintana, Quimi Portet, Pemi Fortuny i Pemi Rovirosa (Lax’n’Busto), Joan Masdéu, els germans Pau i Marc Marquès, Frances Terradas, Jordi Gimbernat i Joan Solà-Morales, és a dir, els Umpah-Pah al complet sense Adrià Puntí, Alfred García i Marc Grau Jr hagin decidit reunir-se aquest vespre a la sala Razzmatazz per protagonitzar el Concert Solidari Homenatge a Marc Grau.
Però, qui va ser Marc Grau i per què tants artistes de renom el volen recordar? La resposta directa, com dèiem, és que el Rock Català dels 90 hauria estat ben diferent sense les seves aportacions. Va ser músic, guitarrista i compositor, però se’l recorda per la seva feina al capdavant de la producció de discos de Sopa de Cabra, La Madam, Unmpah-Pah, Lax’n’Busto, Bars, Whiskyn’s… i sobretot, Els Pets.
Va ser músic, guitarrista i compositor, però se’l recorda per la seva feina al capdavant de la producció de discos de Sopa de Cabra, La Madam, Unmpah-Pah, Lax’n’Busto, Bars, Whiskyn’s… i, sobretot, Els Pets
Marc Grau i els seus "rebuznos de amor"
La seva història discogràfica es remunta als primers anys 70, quan va tocar la guitarra al disc de rock progressiu Pueblo Nº 1 de Juan d’Arc. Però és a partir de principi dels 80 que consolida el seu prestigi com a guitarrista. El sentim a discos de Rocky Muntanyola –Rocky Muntanyola (1980)– i Sisa –Nit de Sant Joan (1983), Barcelona Postal (1982), Roda la música (1983), Transcantautor, última notícia (1984)–.
En aquest període entra a formar part de Los Burros, que poc després es convertiran en El Último de la Fila. Participa en les gravacions i les gires de treballs com Rebuznos de amor (1983), Enemigos de lo ajeno (1986), Nuevas mezclas (1987), Como la cabeza al sombrero (1988) i Nuevo pequeño catálogo de seres i estares (1990), referències que confirmen un dels més brillants llegats fonogràfics del nostre esdevenir sonor. Paral·lelament, comença la seva aventura al món de la producció, treballant als discos de La Madam, una de les primeres formacions de l'anomenat Rock Català. Seu és el treball d'arquitectura sònica d'àlbums com Sense pressa (1987), Micos i mones (1989) i 1991 (1991). Com també del grup 080: Línies (1989) i La llei del plaer (1990).
Definint el so del Rock Català
És el moment de l’esclat del Rock Català que ell viu en primera persona participant com a productor del segon disc de Sopa de Cabra, La roda (1990), de les cançons d’estudi del Ben endins (1991), el disc més venut de la història del rock en català i en el que també toca la guitarra a Podré tornar enrere, i Somnis de carrer (1991). Encara el 1991 produeix el disc homònim de Lax’n’Busto, l'àlbum que conté Miami Beach, un dels himnes d'aquella generació; el Calla i balla d’Els Pets i el debut d’Umpah-Pah, Raons de pes. Aquestes feines l’encimbellen com un productor reconegut i el 1991 rep el premi Altaveu exaequo amb Pep Sala. El jurat va considerar que les produccions de tots dos havien definit la sonoritat i havien donat gruix al Rock Català. A banda dels de Sau, aquells anys Sala produeix discos de Tancat per Defunció, Hernandez & Fernandez, D’Estranquis, Pixamandúrries…
Marc Grau va abandonar definitivament El Último de la Fila per incorporar-se a les files d'Els Pets, banda que va fer el seu gran salt endavant amb Grau, que fins aleshores havia exercit de productor i tutor dels de Constantí, a la seva alineació titular
Marc Grau va abandonar definitivament El Último de la Fila per incorporar-se a les files d'Els Pets, banda que va fer el seu gran salt endavant amb Grau, que fins aleshores havia exercit de productor i tutor dels de Constantí, a la seva alineació titular. Amb tot, incombustible, no abandonaria seva feia davant les taules de mescles. Entre 1992 i 1997 produeix Bamboo Avenue (1992), Bordell i Triquiñuelas al oleo (1995) i La columna de Simeón (1996) d’Umpah-Pah, Mundo infierno (1993) de Sopa de Cabra, Qui ets tu? (1993) i Sí (1997) de Lax’n’Busto; T’ho diré mil vegades (1993) de Bars; Començar de zero (1995) de Nina; Mucho Gusto (1996) de la banda homònima i Lila (1997) de Whiskyn’s (en col·laboració amb Joan Reig, bateria de Els Pets).
Però la seva feina principal se centra amb Els Pets. El contacte amb la banda de Constantí obre una nova etapa en la vida musical de Marc Grau. La seva tasca ja no es limita a l’estudi, sinó que s’incorpora com a guitarrista als directes i es converteix en el responsable del nou so de la banda. Sota la seva direcció musical, Els Pets, evolucionen cap a un pop adult. Produeix i toca la guitarra a tots als discos Fruits Sex (1992), Brut Natural (1994), el directe Vine a la festa (1995), Bondia (1997) i Sol (1999). És la primera època daurada del grup, que recull tant elogis de la crítica com discos d’or que acrediten l’èxit de vendes.
El 1997 Marc Grau presenta l’únic disc que signa amb el seu nom i cognoms. Es diu Instrumental i conté 14 peces amb la guitarra com a protagonista
El 1997 presenta l’únic disc que signa amb el seu nom i cognoms. Es diu Instrumental i conté 14 peces amb la guitarra com a protagonista. L’estiu del 1998 se li diagnostica un càncer. Malgrat el tractament a què és sotmès, no pot superar la malaltia i mor a Barcelona el 25 d’abril del 1999. Feia pocs dies que havia acabat la producció de Sol, d’Els Pets. Un any més tard, el 3 de maig del 2000 la sala Bikini de Barcelona va acollir un concert de record i homenatge a Marc Grau amb la presència, entre d’altres, d’Els Pets, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra, Manolo García, Quimi Portet, Adrià Puntí i La Madam. Amb motiu del desè aniversari del traspàs de Grau, es va repetir l’homenatge a la mateixa sala. Aquest dijous, 25 anys després de la seva mort, l’homenatge tindrà lloc a Razzmatazz. Aquest cop, els guanys que pugui deixar el concert es destinaran a la recerca de contra el càncer de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, pertanyent a l’Hospital Clínic de Barcelona. Les entrades es poden adquirir en aquesta pàgina web, que també ha habilitat una fila zero pels qui no vagin al concert, però vulguin col·laborar en aquesta recerca.