Hi ha una cosa estranyament fascinant dels Estats Units: tots els seus racons, des de les ciutats més grans i conegudes, fins als indrets més petits i amagats, ens resulten familiars encara que no hi hàgim estat mai. Un fenomen curiós, molt probablement com a resultat del colonialisme cultural: de la literatura al cinema passant per la música, que ha exercit sobre la resta del món des d'inicis del segle XX. Una mena de memòries construïdes en què la icònica Ruta 66, somni de llibertat, ocupa un espai destacat: qui no ha pensat mai a enfilar-se en un vell Cadillac descapotable, pitjar l'accelerador i recórrer els milers de milles (més concretament 2448 milles, o el que és el mateix 3940 kilòmetres) que separen Chicago, a l'est, de Santa Mònica, a les portes de l'oceà Pacífic? L'editor, corrector, traductor i llibreter Jordi Galli ho va fer durant un parell de mesos d'un estiu calorós, vivències sobre quatre rodes que ara evoca a La ruta invisible (Quaderns Crema, 2024), un llibre excel·lent, una lectura deliciosa.
A la recerca del somni americà
Els millors relats són aquells que ofereixen diverses capes, factor en què destaca sobradament La ruta invisible: Jordi Galli ha escrit un llibre de viatges que sobrepassa en infinitats d'aspectes les formes del gènere. Parada a parada en la seva particular gira per la icònica carretera nord-americana, des d'Illinois fins a Califòrnia, endinsant-se a Missouri, Kansas, Oklahoma, Texas, Nou Mèxic i Arizona; ens apropa, a partir d'aquells petits detalls que fan grans els relats, a la història d'un país que sembla tenir una personalitat més o menys homogènica, però que en realitat és polièdrica i bipolar.
Cowboys, buscadors d'or, predicadors i cristians fervorosos, empresaris sense escrúpols, artistes, músics de blues, àngels de l'infern... Personatges de tota mena, alguns fascinants, d'altres menyspreables, tots ells intentant fer realitat la gran fantasia ianqui
Una nació de la qual sembla que ho coneixem tot, però que pot resultar-nos indesxifrable i inabastable quan ens endinsem en les interioritats de la seva història i realitat. Aquella que en les bibliografies oficialistes (aquelles que sempre escriuen els guanyadors) comença amb el desembarcament dels conqueridors i religiosos espanyols i prossegueix amb l'arribada dels colons britànics arribats a bord del Mayflower. Els 102 pares peregrins que amb la seva obstinada conquesta de l'oest van començar a erigir allò que s'ha donat a conèixer com a "Somni americà". Rere seu, cowboys, buscadors d'or, predicadors i cristians fervorosos, empresaris sense escrúpols, artistes, músics de blues, àngels de l'infern... Personatges de tota mena, alguns fascinants, d'altres menyspreables, tots ells intentant fer realitat la gran fantasia ianqui.
Aquesta és l'essència del somni americà: només cal que t'ho creguis perquè es faci realitat i publicitada en cridaners llums de neó
En alguns paràgrafs llibre ameníssim d'història, en algunes pàgines, especialment en aquelles que fa parada i fonda en pobles inquietants que no són més que un carrer amb una barberia i un motel, una escena d'una pel·lícula de David Lynch; La ruta invisible és la guia (que no pretén ser guia) perfecta per endinsar-se en una Mother Road que, irònicament, fa dècades que ja no existeix. Però aquesta és l'essència del somni americà: només cal que t'ho creguis perquè es faci realitat i publicitada en cridaners llums de neó.