Quin fàstic. Ara no, si us plau, que estic menjant. De veritat heu d'estar parlant d'això en veu alta? Això són coses de noies. Sou unes d'exagerades, segur que no és per tant. Deixa-la, que està amb la regla. Òsties, quin humor, no tindràs la regla? Follar amb la regla? Ni de conya. Aquests són només alguns dels centenars de comentaris prototípics que totes les persones menstruants hem escoltat alguna vegada i que, gota a gota, han establert els fonaments sobre els que s'erigeix el més injust dels tabús contra un procés natural, concretament el responsable de la nostra presència en el cosmos. La menstruació sempre ha evolucionat amb un rerefons negativista que s'ha associat tradicionalment a la vergonya, la brutícia, la impuresa o fins i tot a la maledicció. Culturalment i socialment, la sang menstrual és percebuda com un llast o com una porcada. En resum: una condemna que ha portat a la dona al més injust dels ostracismes existencials.
El període menstrual acompanya al 50% de la població durant més de la meitat de la seva vida, aproximadament tots els mesos durant quaranta anys. Tanmateix, parlar-ho en veu alta sembla de mala educació, gairebé ofensiu, i per això les menstruants del món hem normalitzat amagar el tampó abans d'anar al bany, no dir el moment en què s'està menstruant —o dir-ho a cau d'orella, que no se senti— i fins i tot utilitzar eufemismes o paraules clau per referir-nos a ella —aquells dies, l'amiga del mes— com si es tractés del mateix Voldemort. Fins i tot existeix el Dia Internacional de la Higiene Menstrual, que just se celebra avui i que, malgrat les seves bones pretensions feministes, posa sobre la taula una qüestió important: hem de parlar d'higiene menstrual, donant per fet que la regla és una cosa bruta?
La regla acompanya la meitat de la població durant més del 50% de la seva vida. / Pexels
Sovint solem oblidar que la menstruació és signe imprescindible d'una bona salut menstrual i que, a més, es tracta del símbol irreductible de la nostra fertilitat, de la possibilitat de ser mares (o pares, en el cas dels homes trans que menstruen) i donar existència a un altre ser. Perquè quan Descartes va dir allò de "penso, després existeixo" li va atorgar al pensament la capacitat única d'engendrar existències i va robar, simbòlicament, aquest poder al cos gestant. I, no, René: existim perquè un dia una dona va tenir la regla per primera vegada. Com a societat hem tardat massa a fer-nos la pregunta que importa, la més transversal de totes: per què una cosa tan natural com és la sagnat menstrual s'ha humiliat tant històricament que fins i tot les dones ho viuen amb repulsió i mania, amb odi i enrojolament?
La falta de representació i el paper que han tingut els catalitzadors culturals moderns podrien explicar la reproducció a gran escala de molts d'aquests tabús, així com la poca ajuda que han suposat per a la seva naturalització, però el cert és que per anar a l'arrel del problema ens hem de fixar en la concepció que algunes religions tenien de la regla fa milers d'anys. Per exemple, en el cristianisme es considerava que la menstruació era un càstig diví, una maledicció que les dones havien de patir per suplir el càstig que va condemnar Eva després de menjar-se la poma, i el zoroastrisme aïllava les dones els dies de regla perquè deien que portaven un "dimoni de la contaminació" dins que debilitava els homes en la lluita. Algunes d'aquestes fal·làcies romanen avui dia: el judaisme ortodox continua prohibint que les dones toquin als seus marits quan estan menstruant. Per a altres comunitats, la menstruació era just el contrari: se la tractava com una font d'energia femenina poderosa i màgica, molt connectada amb els cicles lunars. I ara, el pèndol de la normalització sembla que s'està movent cap aquí.
Red Cunt o com tenir una relació sana amb la regla
Toti Baches es va adonar de la mala concepció que tenia de la menstruació quan va acompanyar la seva filla de 12 anys a la ginecòloga i, després de demanar-li algun consell per quan a la cria li baixés la regla, la metgessa li va contestar que s'amagués un necesser amb compreses al fons de la motxilla. Per què me les he d'amagar, mama?, li va dir la nena en sortir. Aquest va ser el moment exacte en què la cineasta va decidir que havia de fer una pel·lícula documental "per replantejar-se tot el que sabia sobre la menstruació i no passar-li a la seva filla totes les merdes imposades" que ella portava dins. El resultat d'aquesta reflexió profunda és Red Cunt. Reconsidering Periods, que s'estrena avui amb la missió de trencar els prejudicis al voltant del sagnat i divulgar el procés menstrual com la raó de ser que és.
El documental barreja realitat amb animació, i ho fa amb una gran dosi d'imaginació i creativitat, perquè explica la Toti que utilitzar elements animats li ha servit per posar imatge a allò difícil de captar en la vida real. Així va ser com es va inventar la figura animada de la Mensi, un ésser de sang que fa una formació com acompanyant menstrual en una illa flotant anomenada Menstrulaxia per després ser enviada a casa de l'Isabel, una nena de 12 anys a punt de convertir-se en dona menstruant que acompanyarà durant tota la seva vida. Aquest ser fictici aprèn que les compreses tradicionals són plenes de pesticides o que els tampons no són la millor alternativa: dades comprovades que encara no han fet prou soroll en la societat, i altres que ni tan sols es tenen en compte.
Toti Baches, cineasta: "El capitalisme ens ven que, amb els productes que ens recomanen els anuncis publicitaris, aconseguirem continuar treballant com si res"
"Necessitava una perspectiva positiva de la regla, una mirada al futur i no al passat, perquè sempre se'ns ha dit que la regla és una cosa bruta i fastigosa", explica la directora, natural de Lleida però que actualment resideix a Alemanya. En ambdós llocs —la pel·lícula està filmada en català i alemany— explica que hi ha percebuts els mateixos tabús al voltant del tema, els mateixos frens, malgrat que Espanya acaba d'aprovar la reforma de llei de l'avortament que, entre altres ampliacions als drets feministes, ratifica la baixa per dolor menstrual incapacitant coberta per l'estat al 100%; ha quedat fora de la reforma la reducció de l'IVA dels productes per a la regla. "Es repeteix molt aquesta visió neoliberal de com hem de ser les dones tenint la regla: hi ha una concepció molt capitalista que ignora el nostre cos i que ens ven que, amb els productes que ens recomanen els anuncis publicitaris, aconseguirem continuar treballant com si res", comenta indignada la directora. "Hem de celebrar aquesta reforma com un èxit però hem d'aconseguir que les dinàmiques i l'educació canviïn; per exemple, hem de ser conscients que la regla no hauria de fer mal, així que hem de buscar projectes que puguin diagnosticar l'endometriosi molt abans i rebutjar que els ginecòlegs et receptin un anticonceptiu quan tens dolor." I què pensa la cineasta sobre els homes que no menstruen i opinen obertament sobre aquesta reforma de llei? "No poden opinar, però la nostra realitat és que tot està dominat pel patriarcat, i la majoria de les persones que decideixen sobre els nostres cossos són homes".
En un dels seus fils argumentals, Red Cunt mostra un taller en el qual les dones aprenen a observar les seves pròpies vagines (i alienes). / Nächster Halt Film
Tallers per observar les vagines i aprendre a respectar les seves cavitats i buits i pèls i fluids davant el mirall, odes als conys en forma de performance, cançons penjades a Youtube per commemorar els deu anys de sagnat o espais per parlar de la menstruació conscient i valorar-la com una alternativa real. També la revolució de les copes i les bragues menstruals en la gestió dels cicles, la gerra d'aigua freda que és per a les adolescents acceptar la menstruació en un entorn hostil o el testimoni d'un home transsexual —Ian Bermúdez, activista— que, prenent consciència de les possibilitats que li oferia la seva transició, va decidir no hormonar-se tant com per frenar la seva regla per no frustrar les seves possibilitats de ser pare gestant. Tot això s'entremescla a Red Cunt amb un únic objectiu: normalitzar en l'esfera pública el que per a les persones amb regla sempre ha estat el normal.
Cronologia de la sang menstrual en la ficció audiovisual
Fa pocs mesos, Pixar va trencar un gran tabú i es va atrevir amb una història sobre la regla d'una adolescent. A Red, la protagonista es converteix en un panda vermell gegant —en un panda vermell fastigós, segons ella— quan li arriba el període: la directora — Domee Shii, primera dona que ha dirigit un llargmetratge a l'estudi— volia representar així l'explosió hormonal, la fluïdesa de la sang, la sortida del pèl i la vergonya associada a un procés que hauria d'estar plenament naturalitzat. És un retrat sobre el trauma, la vergonya i la dificultat de gestionar els canvis del cos des de la trinxera, fent com si res, sobretot en el marc de l'abisme desconcertant que suposa la pubertat. Malgrat això, hi ha una part del públic que ha criticat que el film continua reproduint estereotips, com el silenci crònic al voltant de la menstruació, el pudor quan es mostra una compresa en públic o els eufemismes amb què es tracta l'arribada del cicle: la mare li arriba a preguntar a la protagonista de Red si ja "ha florit la seva peònia vermella", referint-se a la regla.
La protagonista de Red es converteix en un os panda vermell quan li arriba la menstruació. / Pixar
Tot i que l'arribada de l'animació de Pixar va revolucionar el públic perquè va agafar-lo sense massa referents menstruals a la gran pantalla—i malgrat que la ficció audiovisual no ha estat precisament una eina que hagi ajudat a visibilitzar el cicle menstrual—, sí que hi ha alguns referents cinematogràfics que van posar les primeres pedres per naturalitzar (o, com a mínim, mostrar) la regla. Un dels primers va ser el cineasta Brian de Palma a Carrie (1976), la que es considera la primera pel·lícula de la història del cinema en mostrar de forma explícita la sang menstrual. En ella, es mostra com una jove entra en pànic quan li baixa la regla per les cames a les dutxes d'un vestidor, una escena que retrata l'arribada de la menstruació com un moment tràgic. Altres cintes van ser més agraïdes amb la regla: la xerrada entre Jamie Lee Curtis i Ana Chlumsky a La meva noia (Howard Zieff, 1991) va marcar escola per deixar de criminalitzar-la i Ginger Snaps (John Fawcett, 2000) va fer girar el conflicte argumental al voltant del període com a una cosa mística per explorar. Fins i tot en la pel·lícula Mujeres del siglo XXI (Mike Mills, 2016) la menstruació es parla en un sopar. Concretament, el personatge que interpreta Greta Gerwig explica que està menstruant i davant del disgust i la vergonya que sent la seva mare, aquesta comença a repetir la paraula prohibida, animant els altres a seguir-la.
Que les dones hagin copat més espais de poder i direcció en la indústria cinematogràfica també ha tingut un impacte directe en els temes que es posen a l'agenda audiovisual
Que les dones hagin copat més espais de poder i direcció en la indústria cinematogràfica també ha tingut un impacte directe en els temes que es posen a l'agenda audiovisual: el canvi de perspectiva ha posat sobre la taula qüestions que han estat invisibilitzades per motius obvis. En aquest sentit, sèries com Fleabag (Phoebe Waller-Bridge, 2016) o I Love Dick (Jill Soloway i Sarah Gubbins, 2016) han posat el focus en personatges femenins que busquen el seu propi desig sexual, que no tenen por de descobrir-se i que, per descomptat, tenen la regla. En aquesta última, el personatge interpretat per Kevin Bacon acaba amb la mà tacada de sang quan es disposa a tenir sexe amb Chris, a qui li acaba de baixar la regla. La imatge es veu nítida, sense filtres, no s'amaga. Tampoc no s'ha amagat en les sèries El conte de la criada (HBO Max, 2017), El baile de las luciérnagas (Netflix, 2019) o Gambito de Dama (Netflix, 2020). Alguns exemples, però clarament insuficients. Quan arribarà el moment en que passi desapercebut que un personatge vagi al lavabo i es canvïi la compresa o es taqui el pantaló de vermell durant la trama d'una pel·lícula?