Una sala de rehabilitació pot ser un bon lloc per a entendre què és la interculturalitat i també per a fer intercanvis lingüístics. Imagineu-vos una escena en què gent de tot l’Alt Empordà (gent que normalment només parla en català i gent que normalment només parla en castellà) comparteix un espai on superar les seves lesions, recuperar-se de fractures o operacions, etc. En un espai com aquest, us asseguro que la diversitat cultural és palpable i la diversitat lingüística, inevitable.

En aquesta sala no es poden utilitzar els mòbils i això facilita molt la comunicació, que resulta ser gairebé obligada. És clar que pots no parlar durant una hora, però el més probable és que ho acabis fent. Jo mateixa vaig estar dues setmanes sense parlar amb ningú (estava molt enfadada perquè m’havia fet mal i la frustració que sentia em feia plorar molt i parlar poc). Tanmateix, quan veus que la cosa va per llarg, acabes parlant amb qui sigui i del que sigui i t’adones que la llengua esdevé una eina crucial per a la recuperació i que la comunicació és la base de la teràpia en aquest espai.

Quan ens trobem malament, ens sentim vulnerables i tenim dolor, la llengua és la nostra via comunicativa per poder-nos explicar i posar paraules als mals que tenim. Poder-nos comunicar amb la nostra llengua materna ens resulta vital i necessari perquè ens dona seguretat i confiança (essencials per a la rehabilitació). A més, la llengua també és una eina de connexió. Molts pacients passem llargues temporades a les sales de rehabilitació i el fet de comunicar-nos i de compartir el que ens passa, ens fa empatitzar amb altres pacients i també fa que ens mantinguem connectats. I això té un efecte molt positiu en el procés de recuperació.

Si podem expressar-nos en la nostra llengua, les teràpies poden ser més efectives i els pacients podem recuperar-nos millor

També és important tenir en compte la part identitària de la llengua. Els pacients hem de superar molts desafiaments (físics i psicològics). Poder parlar en la nostra llengua materna ens recorda la nostra identitat i ens ajuda a recuperar l’autoestima i la confiança. Així doncs, no podem subestimar la importància de la llengua en aquests entorns. Si podem expressar-nos en la nostra llengua, les teràpies poden ser més efectives i els pacients podem recuperar-nos millor. Valorar i respectar la llengua materna dels pacients és una part fonamental de l’atenció integral que rebem com a pacients.

De fet, les llengües en aquest espai m’ofereixen una gran font d’entreteniment. Algú pronuncia una frase en català, l’altre el contesta amb castellà, un canvia de llengua i parla amb un castellà d’Albanyà que el delata i, sovint, els intents de traducció es converteixen en situacions còmiques: com collons es diu ‘empeine’? I ‘ingle’? A veure, ‘estiramiento’... està ben dit? Ara em sona malament! També hi ha un uruguaià que tracta de vos a tothom, un policia local que parla en català sense manies (tot i que es nota que no és la seva llengua materna), un noi d’origen sud-americà que vol ser militar (no ho comentaré) que parla un català perfecte malgrat que tampoc no sigui la seva llengua materna i moltes converses que acaben en una barreja de català i de castellà sense que passi absolutament res, sense prejudicis lingüístics ni imposicions de cap mena.

I aquesta diferència o barrera lingüística, que podria ser un problema, no ho és. I no ho és perquè els que som aquí tenim mal i compartim una estona que ens fa passar el dia millor. És una teràpia intercultural i una lliçó sobre diversitat lingüística. Aquí tots som iguals, fem el que fem i siguem el que siguem fora d’aquí. Perquè aquí ens uneix el dolor i la paciència i perquè ens hem trencat els lligaments del genoll, ens han operat del menisc, ens ha explotat el tendó d’Aquil·les o tenim una vèrtebra cardada. No ens preocupa massa el que parli el de la llitera del costat (sí: ‘camilla’ no existeix en català!) perquè sabem que al llarg dels dies hi acabarem parlant igualment, sigui qui sigui i parli la llengua que parli. I PS: Per cert! ‘Empeine’ en català és ‘empenya’ i ‘ingle’, ‘engonal’. De res!