Quan falta poc perquè es compleixin deu anys de la mort de Peret, el director català Esteve Rovira presenta aquest dijous El rei Peret al BCN Film Fest, un biopic sobre el cantant que mostra el seu costat més íntim, la seva humanitat, la seva generositat i també les seves contradiccions. Rovira, acompanyat per part de l'equip de la pel·lícula —que TV3 emetrà el 15 de maig — ha explicat aquest dijous a EFE que el projecte va començar a prendre forma l'any 2013, quan el guionista Manel Bonany, de Mataró, igual que el rumber, li va comentar que s'estava entrevistant amb ell i el va convidar a participar en algunes de les trobades. Gràcies a aquestes converses, "va flipar" en descobrir la part més personal del Rei de la Rumba i es va adonar del seu potencial.
Allí va saber el director, encara que no ho inclogui en la cinta, que durant tres o quatre anys Peret —Pedro Pubill Calaf— va acudir al palau real de Jordània perquè la seva actuació era el regal que la reina Noor feia al seu marit, el rei Husein, per al seu aniversari; o que a la seva esposa, amb la qual es va casar quan ella tenia amb prou feines 15 anys, l'anomenava Santa no només perquè era un diminutiu del seu nom, Fuensanta, sinó per "les banyes que portava". La pel·lícula, que recorre la seva vida des dels anys de la seva joventut fins a la seva actuació en la clausura dels Jocs Olímpics de 1992, s'endinsa en la part més privada de la seva vida, donant a conèixer des de les relacions amb els seus pares, la que va tenir amb el seu oncle homosexual Vicentet, amb algunes dels seus amants, o com va acabar exercint de pastor de l'església evangelista.
Esteve Rovira ha recordat que en un de les trobades li va preguntar a Peret si li agradaria que es fes una pel·lícula sobre ell, al que va respondre que sí, encara que ell no ho arribés a veure. Així mateix, ha donat a conèixer que a tot moment han comptat amb la col·laboració de Dani Pubill, el seu nét, qui va ajudar a tots els actors a confeccionar els seus personatges. El film està protagonitzat per Jordi Coll i Pep Anton Muñoz (Peret), Àsia Ortega i Marta Tomasa (Santa), Pepa López i Toni Sevilla, en el rol de progenitors, Pol Berrondo, com Vicentet, i Alba Brunet, com a filla, entre altres intèrprets. Remarca Rovira que a l'hora de buscar als principals actors no es va plantejar que tinguessin una semblança física amb l'artista, sinó que tots ells continguessin la seva "essència" i que fossin capaces de fer "comèdia, drama, cantar i tocar". D'aquesta manera, Jordi Coll es va deixar les ungles d'una mà molt llargues, com Peret, que ho aconseguia a força de paper higiènic i Loctite, amb el que aconseguia també la duresa necessària per tocar la guitarra, segons els va confessar a Bonany i Rovira. "M'importava un rave la semblança física. El que volia és que fos creïble com a jove Peret, que capturés la seva mirada o els seus gestos", ha precisat el director.
Per la seva banda, Pep Anton Muñoz ha asseverat que el gran repte va ser "mostrar el Peret ocult, el de portes endins, humà, generós, contradictori, amb uns canvis d'humor espectaculars", algú que després d'una "sort d'epifania" decideix canviar de vida i comença a predicar la paraula de Déu, consagrant-se a un món "més místic i religiós", fins a adonar-se que l'estaven "plomant, aprofitant-se del seu caràcter". No ha amagat que parlar amb el seu nét va ser de gran ajuda per oferir un treball "creïble, des de la més absoluta sinceritat, humilitat i el respecte total cap a la seva figura". Paul Berrondo, en el paper de Vicentet, ha destacat que la figura d'aquest home, germà de la mare de Peret i homosexual, va ser fonamental en la seva vida perquè li va convidar a seguir la seva vocació de cantant i no iniciar un ofici de venedor en mercats ambulants al costat de la família.
Toni Sevilla es posa en la pell del progenitor, algú que estava pendent del seu fill, però no ho demostrava molt, mentre que Pepa López es converteix en la dona "forta" que era la mare del cantant, qui es va oposar al fet que es casés amb una nòvia que tenia, Lola, no per prostituta, sinó per paya. Marta Tomasa ha dit que interpreta a Santa, una dona que passa de la il·lusió de les noces a estar amb el seu marit per "ètnia i per fidelitat", tirant endavant en "solitud" a la seva família, fins al final, amb un caràcter molt "més sec" que al principi de la relació. I la mallorquina Alba Brunet, en el seu primer paper d'una dona gitana, ha volgut mostrar el caràcter de Rosita, la filla gran del cantant.