Les fonts documentals apunten que la reina Maria Lluïsa era addicta al sexe i que, durant tota la seva vida, va mantenir relacions extramatrimonials amb una gran quantitat d’homes propers al seu entorn. No obstant això, aquella excèntrica conducta no va transcendir dels murs de la cort, fins que l’amant de la reina va ser convertit en primer ministre. En aquell moment, tota la classe política espanyola —liderada per les classes més reaccionàries de la cort— va abandonar les seves diferències i, amb l’argument que el rei era un banyut consentit i que el seu primer ministre s’havia venut a França, es van conxorxar per derrocar aquell règim i “salvar” Espanya. La reina, la baula més feble d’aquella cadena, seria l’objectiu d’aquella maniobra que culminaria amb el cop d’estat d'Aranjuez (1808).