La companyia La Calòrica va ser creada el 2010 per un grup de graduats de l’Institut del Teatre. El seu primer espectacle va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Un muntatge que celebrant el seu 10è aniversari van recuperar amb coproducció del Teatre Lliure i que ara podem veure al Teatre La Biblioteca.
L’acció ens situa en els últims dies de la vida de la reina Isabel I. Víctima d’un càncer d’úter, dicta el seu testament per deixar lligat i ben lligat el futur del regne de Castella. La seva única hereva és Joana (la Boja) casada amb Felip (el Bell). Però l’aliança del gendre amb els francesos i la “bogeria” de la filla fan que la continuïtat del regne estigui en perill. D’altra banda Ferran II, rei d’Aragó, i espòs d’Isabel I pretén la supervivència de la unió dels dos regnes, Castella i Aragó, esposant-se amb la cosina de la reina: Joana la Beltraneja. En fi, tot un seguit de conxorxes i tripijocs que fan la història ben sucosa.
Com una tragèdia de Shakespeare
El poder, la mort i la família són els eixos centrals d’aquesta història que funcionen com una de les tragèdies de Shakespeare que la companyia va voler emular en fer el seu primer espectacle. La dramatúrgia de Joan Yago se cenyeix a les possibilitats de la companyia d’aquell moment i fent ús d’un llenguatge depurat, èpic i grandiloqüent que aconsegueix arrossegar-nos ben bé al Segle d’Or. El tractament còmic dels personatges, més a prop de la caricatura que d’una versemblança, contrasten amb el perfil d’una Joana que justifica el perquè de la seva inestabilitat emocional. Segurament, en aquella cort la boja era la més assenyada. Com sol passar a moltes famílies.
L’efectiva escenografia d’Albert Pascual és ben bé la d’un retaule medieval en forma de tríptic que guarda en el centre la figura més rellevant; el llit de la reina. Un nou escenari que de primeres fa les funcions de llit mortuori, però que degenera fins a mostrar-nos la decadència i brutícia de la corona. Un fet que encara es fa més evident amb l’arribada de Felip el Bell: estendard d’una Europa culta, refinada i neta. I a les antípodes de la Península Ibèrica recatolitzada dels seus sogres.
L’elecció que Isabel I sigui interpretada per un home és una de les claus d’aquest divertidíssim espectacle dirigit per Israel Solà. De fet, al teatre isabelí els personatges de dones sempre eren interpretats per homes. Encara que el muntatge va un pas més enllà amb el transvestisme que no desvetllarem. Aitor Galisteo-Rocher encarna amb energia i poder una reina que malgrat ser una moribunda encara té la gallardia i fúria d’un cavall desbocat. L’acompanya el seu pusil·lànime marit, el rei Ferran, interpretat pel gran Xavi Francés. Tots dos fan una estranya parella que només cal veure-la per trencar-se de riure. La resta de l’efectiu repartiment són Cristina Arenas, Carla Rovira Pitarch, Marc Rius i l’excel·lent Esther López, sempre donant vida i dinamisme a l’escena sense badar boca.
Feísima enfermedad… és una lliçó d’història, de teatre i de perseverança. De com un grup d’amics han aconseguit fer teatre i, sobretot, el teatre que volien. Amb contingut, rigor i humor. Un teatre compromès amb la nostra realitat. Un teatre per a tothom. Un teatre públic… No! Un teatre comercial… Tampoc! Un teatre… Calòric.