"Jo que volia presentar-me a la selectivitat, estudiar una carrera, però a l’últim, a l’últim... pollastres i prou”. La conformista és la primera novel·la de l’escriptora i traductora Alba Dedeu, que anteriorment ja havia publicat reculls de contes. Segons el DIEC, conformista és un adjectiu amb tres definicions: que es conforma; que s’adapta fàcilment a les circumstàncies; i adepte de l’Església anglicana. Descartant aquesta última, trobem que el llibre clarament tracta d’aquesta conformitat, però estaríem molt equivocades si creguéssim que no passa d’aquí.
L’autora traça un retrat magistral de la protagonista amb cruesa i sinceritat, mostrant l’amargor de la quotidianitat i els dubtes. Ubicada a la perifèria de Barcelona, l’Eva comparteix un negoci de pollastres a l’ast amb la seva parella, en Pere. Dedeu ha posat en el punt de mira una realitat que molts cops no és protagonista, no és cap extrem: ni la història de superació d’aquell que neix sense res, ni la història d’èxit del famós. És un llibre curt i enganya, perquè té un univers sencer dins. Tracta sobre les pors d’iniciar una família, les projeccions de futur cap a les filles, la temptació de deixar-ho tot, la calidesa i tranquil·litat d’acceptar l’altre. L’autora plasma l’interior del personatge, la pressió estereotípica, el no voler (o poder) anar “deixada”, la fredor amb la parella, la gelosia, les fantasies i el vèncer les barreres per tornar-se a trobar: “No me’n vaig, deien les meves carícies. Si t’ha semblat que m’allunyava, ja veus que ara he tornat”.
Durant gran part de la nostra infància i adolescència ens pregunten què volem ser de grans. Sabem tots les respostes: astronautes, futbolistes o bomberes. M’atreviria a dir que un tant per cent baixíssim acaba fent de la seva feina ideal de la infància la seva realitat. Vol dir que som conformistes? Simplement acabem tocant de peus a terra? O que la vocació arriba més tard? Sigui com sigui, tots tenim un (o més) moments en què vam haver de decidir un rumb concret, deixant enrere una altra via. El pitjor és quan hi ha un dia —o època— en què no t’agrada la teva realitat i et qüestiones les decisions preses, el “i si” temut. A mesura que ens anem fent grans arriben les decisions, sempre es pot recular o agafar una drecera, però també acceptar el que en un moment concret vas decidir. La protagonista evoluciona de la frustració a la calma: “S’havia mort alguna cosa? La fantasia d’una vida més glamurosa, més espurnejant? Fos el que fos, em permetia tirar endavant, i per recular ja era massa tard, ara”. Sigui com sigui; la calma no és per sempre i els dubtes i les fantasies d’altres vides que podria haver viscut, així com altres famílies que podria haver tingut o la temptació a l’antagonisme de la teva parella, van apareixent al llarg dels anys.
És això, doncs?, és això i prou, la teva vida?
Els salts temporals al llarg dels 6 capítols deixen entreveure el creixement i consolidació de la família. Cap a les acaballes de la novel·la, un trencament de la rutina i una decisió important fa canviar el rumb de les seves vides. És una novel·la que podria tenir 100 pàgines més, no per manca d’informació, sinó pel simple fet d’acontentar al lector amb unes pàgines complementàries de la vida de les protagonistes. Et quedes tan enganxada a la història que gairebé podries olorar la fortor del pollastre a l’ast amb un toc de Chanel núm. 5.