"Volia fer una pel·lícula jugant. Quan t'impliques en l'acte de fer cinema com un joc, permet una aproximació més audaç, sense complexos". El director Marc Esquirol s'estrena a les sales de cinema de Catalunya amb l'obra Dos dies i l’eternitat, després de passar pel Festival D’A. Esquirol ha volgut retratar tota una generació i a la vegada trencar les concepcions elitistes del cinema i animar a qualsevol persona a agafar una càmera, és reivindicació i exemple. El seu objectiu és dirigir cinema en català en un context de cinema d'autor europeu contemporani i els seus referents són Alice Rohwasher, Mia Hansen-Love, Luca Guadanino, Nanni Moretti, Jonás Trueba, Carla Simón, Carlos Marquès-Marcet, entre d'altres.
Marc Esquirol ha volgut retratar tota una generació i a la vegada trencar les concepcions elitistes del cinema, animant a qualsevol persona a agafar una càmera
El film Dos dies i l’eternitat és una mostra exemplar de cinema amb baix pressupost: 2500 euros, aconseguits amb la venta del primer cotxe d’Esquirol i una handycam de 30 euros de Wallapop. Amb aquesta càmera i dos actors, Esquirol va engrescar-se a rodar el llargmetratge tot fent un viatge de carretera. Una altra mostra de la reivindicació i empoderament del cinema de baix cost, a la vegada de la voluntat d'animar a tothom, però sobretot les noves generacions, a agafar una càmera i començar a grabar.
El viatge com a via d’escapament
En Marc, estudiant de cinema que just acaba de trencar la relació amb la seva primera parella, agafa el cotxe i, juntament amb la Laia, se’n van de ruta pel sud de França, un viatge de carretera que no pot ser cap altra cosa que un homenatge als roadtrips de la Nouvelle Vague. La pel·lícula, sense una pauta estricta marcada, ha resultat un film exemplar de llibertat formal, de manifest generacional en forma de diari de viatge. Escenes quotidianes, tendres i còmiques; el to s'allunya del dramatisme i s'inscriu dins el toc de comèdia, en la facilitat i en l'aire que es respira quan tot importa molt i poc a la vegada.
Sense una pauta estricta marcada, ha resultat un film exemplar de llibertat formal, de manifest generacional en forma de diari de viatge
Ben cert és que Esquirol ja havia combinat la seva formació amb ser un activista del sector cinematogràfic, promovent comunitats i reflexions envers maneres diferents de fer cinema, posant al centre també la salut mental de les persones de la indústria, en espais com el Festival de cinema jove u22, d'on va ser director.
On veure Dos dies i l’eternitat?
- Cinemes Sant Cugat (Sant Cugat) - 7 de juny - 20.00
- Festival FIC-CAT (Roda de Barà) - 13 de juny a les 22.00
- Cinema Zumzeig (Barcelona) - 15 de juny 21.30
- Cinemes Girona (Barcelona) - 21 de juny 20.00
- MónFilmat (Amposta) - 01 de juliol 22.00
- CinePlaza Matadero (Madrid) - 22 de juliol
- Cineteca (Madrid) - 29 de juliol