Hi ha coses que és millor fer-les ràpid. Desenganxar una tireta, tirar-se un pet al metro, amagar una xuleta o escoltar que els nostres referents culturals són un frau. D'acord, ja ho hem dit. Pensa-ho. Cou i fa ràbia que et diguin que les coses que t'agraden tenen tares, però pitjor és continuar cantant Tinc fam de tu de Lax'n'busto sense saber del que parla i quedar com un autèntic ranci. O recordar que les revistes adolescents eren superempoderants quan el cert és que t'adoctrinaven (a les ties, of course) per depilar-te fins a l'últim pèl. O ensenyar als teus nebots el joc de mans del Senyor Federico —el que "mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso en la sartén"— sense titubejar. Fort, no? Doncs de tota aquesta toxicitat neix Retrovisor pop, una secció audiovisual fast-food d'ElNacional.cat conduïda per Alba Domingo i Marta Gambín per revisar la cultura pop que hem consumit els millennials als anys 90' i 00's.

La veritat és que veure que els teus referents no són tan bonics com els recordaves et deixa un sabor amarg a la boca. Com no ha de fer mal adonar-te que l'amor de la parella fetitxe de la sèrie de la teva vida era en realitat un maltractament abismal o que les cançons que cantaves a ple pulmó incitaven a les violacions massives. Clar, després comences a analitzar aspectes de la teva vida i t'adones de com la cultura pop ens ha influït en la percepció normativa dels nostres cossos o de com concebem les relacions amb el nostre entorn, i et dius, ostres, això parla de mi. I t'entra una barreja d'indignació i de culpa (en quin moment m'he cregut aquesta merda?) que no és agradable de gestionar. Però això és com amb les etapes del dol. Primer, ho negues; després, t'enfades, debats amb el teu entorn i t'entristeixes, però ho acabes acceptant. I, millor encara, ho combats.

Neix Retrovisor pop per revisar la toxicitat de la cultura pop millennial

Donem fe que hem flipat amb la de salvatjades que hem esbrinat i que nosaltres tampoc no havíem intuït. I per això mateix hem arribat fins aquí, per agafar tota aquesta cultura pop que ens hem menjat i engrunar-la, entendre-la i explicar-la. És necessari. No podem canviar el passat però sí que podem assenyalar el masclisme, la LGTIBQ-fòbia, la xenofòbia, el classisme i qualsevol discriminació que hàgim consumit i que tradicionalment ha servit per sostenir el relat hegemònic en la cultura com una veritat absoluta. Per on comencem?

A Retrovisor Pop volem tocar-ho tot i desxifrar quins aprenentatges nocius transmetien alguns dels productes culturals del moment. Tractarem temes com el llast que han deixat alguns dibuixos animats, les cançons en català o en castellà com a eina per violentar les dones, l'amor tòxic reflectit en les sèries, la falta de referents trans a la televisió, el sexisme a les joguines, els rols de joc assumits al pati de l'escola, el racisme en els missatges publicitaris o la grassofòbia a les revistes juvenils. I ho farem amb una fórmula per a tots els públics: amb una sèrie de vídeos ràpids d'1 minut que s'inaugurarà aquest dissabte 8 d'abril perquè la falta de temps no sigui una excusa per no desconstruir-se. Vas néixer entre els vuitanta i els noranta? Ets dels que ha esmorzat amb en Tomàtic i la Ruïnosa, dels que han llegit la Súper Pop o la Bravo i dels que han jugat a Pokémon amb la Nintendo? Si t'hi sents identificat (i si no, també), de veritat que això t'interessa. Comencem!