Aquesta hauria de ser la típica carta de presentació d’un nou projecte, però no ho és. Ja sabeu com van les presentacions: farem tal cosa, serem els millors en tal altra i us prometem una dotzena de sorpreses més. Bé, doncs no. Aquí som poc amics dels venedors de motos, per això preferim que els continguts parlin per nosaltres. Que parlin de la cultura tal com l’entenem: un cúmul de creacions artístiques i tendències que transformen la societat i que expliquen el món a temps real.
Foto: Sergi Alcàzar
La cultura evoluciona, nosaltres també
D’alguna manera us hem de donar la benvinguda, però. Som-hi. Avui mateix, La Llança esdevé Revers, el vertical de cultura i tendències d’ElNacional.cat. L’objectiu, seguir sent la teva porta d’accés de referència al món de la cultura. Però volem ser-ho d’una altra manera.
I com ho penseu fer, us estareu preguntant. Doncs a través d’una pàtina crítica, directa i fresca. En un univers precari i en constant evolució com el de la cultura, quedar-se enrere és sinònim de desastre, per això nosaltres també ens hem proposat evolucionar. És el moment de ser atrevits.
Revers, com el seu nom indica, té l’ànim de demostrar —perquè cal demostrar-ho— que la cultura no comença i acaba als espais que tots tenim al cap. El volem fer, i això és innegociable, amb el rigor de sempre i una mirada més àmplia de l’habitual, amb afany de ser més atrevits, d’arribar a totes les generacions —totes és totes, especialment les que reben menys atencions— i d’oferir-vos nous formats. El debat entre cultura popular o elitista és vell i ens fa mandra: entre les nostres línies tothom hauria de trobar o descobrir el seu espai. És per això que deixem de ser un suplement per esdevenir una secció fixa amb presència a la portada del diari.
L’equip encarregat de fer-ho possible estarà format per en Pau Cusí, com a coordinador, en Joan Safont, en Pep Antoni Roig, l’Anna Rodríguez, la Mercè Terès i la Maria López; a més d'altres col·laboradors que ja aniràs veient.
Dir alguna cosa més resultaria grandiloqüent, autocomplaent i poc honest. També perquè volem que ens diguis la teva a mesura que avancem o retrocedim. De fet, que hagis arribat fins aquí ja és un bon senyal. És la teva particular forma, potser sense que ho sàpigues, de dir-nos “endavant”, gairebé com quan la mare t’esperona abans d’agafar la bicicleta sense rodetes per primer cop. Després et pots partir els canells i la crisma, i tant. Però c***. Que no sigui dit que no ho hem intentat.