Durant el primer quart de la centúria del 800, el territori de la futura Catalunya va viure una etapa molt convulsa. L’empenta de l’exèrcit carolingi havia permès el retorn de la massa d’exiliats de la Tarraconense i de la Narbonense, que s’havien refugiat en territori franc durant la invasió àrab (717-723). Però aquell retorn no va estar exempt de tensions. Sobretot després de la fracassada operació de conquesta de Tortosa (804). Els oligarques indígenes (els dirigents de l’exili) volien consolidar el poblament i l’aparell productiu de la part del país recuperada. I els militars francs, cabalers de la cort carolíngia, volien continuar la guerra per a obtenir botí i prestigi.