Revolució a un Louvre que cau a trossos. Això és el que ha anunciat aquest dimarts el president francès, Emmanuel Macron, alhora que ha aclarit quin és el futur de La Gioconda —també coneguda com a Mona Lisa—. Un anunci que arriba després de la filtració de la setmana passada a Le Parisien, sobre l'estat del museu. Concretament, la seva presidenta, Laurence des Cars, advertia sobre les conseqüències de la saturació de visitants i sobre "l'obsolescència inquietant" d'unes instal·lacions que no van ser concebudes per a tanta gent.
En una nota confidencial a la ministra francesa de Cultura, Rachida Dati, Des Cars subratllava "la realitat severa de l'estat dels edificis, massa ocupats". Es tracta d'una realitat que té conseqüències amb "avaries" en equipaments "de vegades molt deteriorats", així com amb "inquietants variacions de temperatures que posen en perill la conservació de les obres". Els vidres de la piràmide, per exemple, contribueixen a crear un efecte hivernacle que fa que l'espai sigui "molt inhòspit", tant pels turistes com pels treballadors. Així, contemplar les obres s'ha convertit en una "prova física" pels visitants, mentre que l'oferta gastronòmica o la disponibilitat dels lavabos estan "àmpliament per sota dels estàndards internacionals". En definitiva, que l'edifici està "estructuralment superat", víctima del seu èxit —l'any passat va vendre 8,7 milions d'entrades—.
En aquest context, Macron ha anunciat aquest dimarts un gran projecte de remodelació del Museu del Louvre... amb nous plans per a La Gioconda: l'obra de Leonardo da Vinci estarà en una sala separada, amb un accés i un bitllet d'entrada separats, per tal de gestionar millor les 30.000 persones diàries que atreu. En la mateixa línia, es construirà una nova entrada per l'est, que servirà per descongestionar l'accés per la piràmide de vidre.
Fins ara, la Mona Lisa ha estat en la denominada Sala d'Estat, al costat d'altres grans obres com Les noces de Canà (Paolo Veronese) que passen desapercebudes. L'experiència per veure La Gioconda i les altres obres és molt incòmoda, però els canvis anunciats per Macron permetran visitar-la "amb més tranquil·litat", tal com "es mereix". La construcció de la nova sala vindrà acompanyada d'una expansió del flanc est del museu, amb sales subterrànies com les que es troben sota la piràmide. És per això que hi haurà un nou accés en el pati conegut com a Cour Carrée, en la denominada Columnata Perrault.
Augment de l'entrada del Louvre
Aquest "renaixement" del Louvre hauria d'estar finalitzat pel 2031. Però, és clar, per fer-lo caldran diners: part de la restauració es finançarà amb un augment del preu de l'entrada pels visitants extracomunitaris, que serà d'uns 30 euros —davant dels 22 que costa actualment—. Aquests ingressos extra se sumaran a partir del gener del 2026 a l'augment del 30% que ja van experimentar els preus l'any passat, l'any dels Jocs Olímpics de París. Així mateix, es comptarà amb mecenes, amb l'explotació de la marca Louvre, amb el lloguer d'instal·lacions i amb inversions del Ministeri de Cultura. La previsió és que el ministeri hi destini 10 milions d'euros, però el bloqueig polític i pressupostari de l'Assemblea Nacional francesa posa en risc aquests diners. En qualsevol cas, es calcula que caldrà una inversió d'entre 700 i 800 milions d'euros durant la pròxima dècada.
L'última gran reforma del Louvre va ser fa quaranta anys, quan es va construir la piràmide de vidre. Des d'aleshores, el museu ha duplicat la xifra de visitants: si bé es va concebre per a quatre milions de visitants, l'any passat n'hi va haver 8,7 milions (la majoria estrangers). La previsió és que l'any 2031, quan s'acabi la remodelació, estarà en condicions de rebre 12 milions de visitants cada any.