Ay Bandini! La Coca-Cola de la música de Catalunya tanca el Cap Roig Festival

En aquests moments, trobem a dues grans dives de la música a Catalunya que allà on van, triomfen. Són com la Coca-Cola. Una és la Rosalía, l’artista de Sant Esteve Sesrovires que ara es troba lluny de casa, a Mèxic, on hi presenta el seu darrer àlbum Motomami, i l’altra, en canvi, la tenim aquí més a prop; Rigoberta Bandini, que es va fer veure ahir a la nit en un dels festivals més rellevants del país que té lloc cada estiu a la Costa Brava; el Cap Roig Festival. La mescla de l’indret amb la veu d’una de les grans del panorama musical del moment, va crear un còctel perfecte on res podia fallar. I així va ser.

Passaven pocs minuts de les 22 h del vespre, quan Bandini acompanyada del seu exèrcit habitual, la parella (Esteban) i els cosins (Juan i Belén), sortien dalt l’escenari muntat als jardins botànics de Cap Roig. “Molt bona nit Cap Roig”, exclamava l’artista només d’aparèixer vestida amb l’uniforme que la caracteritza i unes botes de color lila moníssimes. De seguida va sonar la música i començava el concert amb In Spain We Called Soledad, on alguns no van poder evitar aixecar els culs de les cadires i començar a moure els malucs al ritme de la música, servidor inclòs.

El recital continuava i sonava Ay Mamá Génesis, la cançó que va publicar fa relativament poc on mostrava als seus seguidors com era la primera versió de l’Ay mamá que tots coneixem. Va agradar i la gent se la sabia, tot i que algunes cares es mostraven un pèl desencaixades sabent que alguna cosa d’aquella cançó no els acabava de quadrar. És clar, encara no havia arribat el gran moment... Abans, però, se’n va donar un altre de màgic. La lletra de Jaume Sisa de Qualsevol nit pot sortir el sol, sonava versionada per la cantant barcelonina. Amb aquesta cançó, l’artista es va saber guanyar a tot un públic que l’acompanyava amb la lletra i que va acabar amb un to agut que ens va posar a més d’un, els pèls de punta. Xapó! 

Una retirada imminent

La il·lusió del públic es multiplicava a mesura que avançava l’espectacle. Els seus seguidors saben que la cantant es retirarà dels escenaris durant una temporada llarga després de la gira que finalitzarà a la tardor -tot i no fer-ne referència en cap moment del concert- i, per tant, per a molts aquest era el darrer instant on gaudirien de l’artista en directe. Un fet que es va notar en cada tema de Bandini, on el públic pràcticament no va tocar el seient en tota l’estona, mentre ballava i cantava acompanyant el grup que es va saber posar de sobres -mooolt de sobres-, a tot el públic a la butxaca.

I de cop, després d’escoltar altres temes, perdó, temazos de l’artista com A ver qué pasa, Julio Iglesias, Perra o una versió a piano cantada pel públic del Too many drugs, va arribar el gran moment: Ay mamá! El popular tema que gairebé porta l’artista a Eurovisió, va fer saltar a tothom de cop, cantant i ballant al ritme de la música. Per una estona, confesso que vaig patir pensant que l’escenari muntat sobre la Cala del Golfet pogués acabar cedint i que acabaríem tots en remull dins el mar. Per sort, aquest va resistir als salts i als balls del públic que omplien els seients sense deixar cap buit, amb unes entrades que havien penjat el sold out mesos enrere.

“Uaaau”; “Aaaah”; “M’encanta”, s’escoltava entre els assistents d’edats molt diverses. Van seguir sonant la resta de temes de l’artista, com la darrera versió compartida amb l’Amaia, Así bailava, on, un cop més, el públic va estar a l’alçada cantant i seguint a Bandini que, en alguns moments, compartia el micro amb els seus seguidors. Tampoc hi van faltar A todos mis amantes, Que Cristo Baje o The fuck fuck fuck poem.

Poques cançons, però totes temazos!

La Rigoberta ho ha sabut fer molt bé i això que ha fet té molt de mèrit. No té una llista infinita de cançons, però les poques que té les ha convertit o, millor encara, s’han convertit, amb èxits aclaparadors. La Bandini i tota la troupe familiar han sabut conquerir els escenaris des del seu saber fer reivindicatiu i feminista. Així s’ha guanyat l’estima i l’admiració del públic, que ha cantat i compartit les seves lletres des de la dutxa a primera hora del matí a la story d’Instagram abans d’anar a dormir. Arreu s’escolta la Bandini i allà on va, triomfa. Com es deia al principi de l’article, és com la Coca-Cola.

Només tinc un però, i és una mica rellevant. I és que si una cosa em va sorprendre de nou, és que la Bandini alies Paula Ribó, només es va expressar en català la primera meitat del concert. Les poques interaccions que hi va haver amb el públic, la meitat van ser amb castellà. I alerta, que em sembla perfectíssim, però no em deixa de sorprendre que al llarg de l’hora i poc que va estar sobre l’escenari, no en fes un ús més continuat d’una de les seves llengües natals que el públic de la zona coneix i entén a la perfecció. I dic al principi del paràgraf “de nou”, perquè fa uns mesos quan la vaig anar a veure al Palau de la Música Catalana, no es va expressar en cap moment amb català, només el “bona nit” inicial. Si la Rosalia ho fa, tu també pots, Rigo. Malgrat això, ¡te aplaudo, Bandini, lo pasamos muy bien!

11 sold outs i més de 43.000 espectadors

Rigoberta Bandini posava ahir a la nit el punt final a la 22a edició del Cap Roig Festival, que ha aplegat a més de 43.000 espectadors que s’han deixat caure a l’escenari dels jardins botànic organitzat per Clipper’s Live amb l’impuls de CaixaBank. En total, 19 actuacions de grans estrelles internacionals i nacionals han conformat un cartell eclèctic de primer nivell, amb artistes com Sebastián Yatra, Christina Aguilera, Stay Homas, Pablo Alborán, Miki Núñez, Els Pets, Taburete, Raphael, Rosario, Sergio Dalma, Camilo, Mika, Sting, Dani Martín, Joan Dausà i Morat.