Ja tenim guanyador. En el marc de la Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia 2024 organitzada per Òmnium Cultural, l'escriptor Roc Casagran (Sabadell, 1980) ha estat guardonat amb el Premi Sant Jordi 2024 amb la novel·la Somiàvem una illa. El periodista Toni Güell ha estat el guanyador del Premi Mercè Rodoreda pel recull de contes Elefants . I Blanca Llum Vidal s'ha endut el Carles Riba de poesia per Tan bonica i tirana.
Avui s’ha celebrat a la Sala Gran del Teatre Nacional la Festa de les Lletres Catalanes de la Nit de Santa Llúcia 2024 organitzada per Òmnium Cultural. L’acte, que ha començat amb una actuació l'Esbart Maragall acompanyat de la poeta Mireia Calafell, guanyadora l'any passat del premi Carles Riba, ha estat presentat per la periodista Elisenda Pineda i ha comptat amb la presència de personalitats, com el president del Parlament, Josep Rull.
En el seu discurs, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reivindicat la fermesa de les conseqüències per la DANA a València que han afectat el magatzem de distribuïdores del País Valencià. Antich ho ha vinculat amb la destrucció dels llibres de Fahrenheit 451, llibre de Ray Bradbury. “Els llibres ens ajuden a conviure, a comprendre els altres”. També ha dit que la Nit de Santa Llúcia és “una nit per la llengua i per la cultura”. Antich ha apel·lat a la nació completa i ha defensat que Òmnium ha de prioritzar la llengua: “El català és la millor eina per a la cohesió social”.
Una novel·la amb un jo molt singular
Roc Casagran ha guanyat el Premi Sant Jordi amb Somiàvem una illa, una novel·la en la qual la protagonista, la Carla, escriu des del present, com si es tractés d’una autoficció. “Això va deixar glaçats els membres del jurat.” Tan clarament s’ha mostrat Carme Vidal Huguet, en representació de la comissió. La novel·la està escrita des del present i fa salts temporals per explicar les preocupacions de la Carla, que té una fascinació per les illes. Segons Casagran, a la novel·la hi podrem llegir històries que passen en fins a vuit. “Sí, és un crit d’auxili de la narradora després de diversos sotracs”, ha insistit.
La relació entre la protagonista i les illes l'explica argumentat que la narradora descobreix als lectors històries que oculten les seves pors
Casagran ha explicat que necessita estudiar i planificar tot el que escriu i que l’estructura no va sortir ràpidament, sinó que va necessitar temps. La relació entre la protagonista i les illes l'explica argumentat que la narradora descobreix als lectors històries que oculten les seves pors. Un dels temes centrals de la novel·la, segons Casagran, és la cerca de la bondat. “La Carla s’interpel·la per la felicitat en família, per com cuidar els fills, per com ha perdut el vincle amb els amics”.
“No és una novel·la fàcil d’explicar” diu el flamant guanyador del Premi Sant Jordi en una trobada amb la premsa prèvia a la cerimònia. Roc Casagran va néixer a Sabadell el 1980 i és autor de les novel·les Ara que estem junts (2012) o L’amor fora de mapa (2016). L’autor ha posat èmfasi en el seu doble vessant: "Soc escriptor, però també soc professor, per haver guanyat el Sant Jordi, no deixaré de ser mestre: és la meva vida".
Els contes i elefants
Toni Güell és el guanyador del 27è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb el títol Elefants. Güell és un debutant, a mitges, ja que encara que és el primer llibre, el periodista "ja havia publicat un conte el dia de Sant Jordi al diari Ara". De fet, condueix la secció d'opinió d'aquest diari.
Es tracta d’un llibre que desafia a la forma canònica del conte, també té trets fantàstics i realistes
Güell ha vinculat la construcció dels contes amb l’actualitat. “Es tracta d’un llibre que desafia a la forma canònica del conte, també té trets fantàstics i realistes”, ha dit l’autor. En l’entrega del premi, Güell s’ha referit a la voluntat d’escriure aquests contes a partir de la necessitat d’entendre més el present. “Vull que aquest llibre ajudi a construir una confiança en la nostra capacitat per construir el nostre futur”.
Un pont entre generacions
Blanca Llum Vidal, nascuda a Barcelona el 1986, ha guanyat el 66è Premi Carles Riba de Poesia amb el títol Tan bonica i tirana. “Això em situa en un lloc nou. Jo fins ara m’havia presentat a tres premis i no els havia guanyat. Contràriament, darrerament, havia fet de jurat en premis de poesia”, ha dit la flamant guanyadora del Carles Riba.
Són poemes en prosa que exploren les contradiccions de la força de l’amor, amb un lleu homenatge a la tradició on ressonen autores com Víctor Català però també Clarice Lispector
Llum Vidal, que ha publicat assaig, narrativa i poesia, admet que aquest és un llibre és especial que "parla de l’amor perquè sempre he parlat d’amor i de desig. Vaig començar a escriure sense saber que això ho lliuraria al Carles Riba, però sí que vaig trobar ràpidament la unitat del llibre”. Tan bonica i tirana són poemes en prosa que exploren les contradiccions de la força de l’amor, amb un lleu homenatge a la tradició on ressonen autores com Víctor Català però també Clarice Lispector.
El Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies l’ha guanyat Joan Berlanga Sarraseca amb el llibre Extraordinària vida d’un gos a les últimes. La novel·la explica la història d’un gos i com percep el món. Berlanga ha explicat que el que volia era retratar una família vista des de fora. El Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil és per a Mariona Bessa Jové amb L’ascens dels rebels. És una història de ciència-ficció climàtica. Mariona Bessa és biòloga, amb vocació des de petita. De pares biòlegs, ja de nena escrivia contes i relats curts. El seu objectiu és conscienciar els joves, però dins d’una història que, al darrere, no té moralina, tan sols vol preservar el planeta terra.
Els altres premis
Òmnium Cultural ha atorgat el 38è Premi Internacional Joan B. Cendrós al projecte Bona Gents, per la seva voluntat de projectar la llengua i la cultura catalanes internacionalment a través de la música, des d'un projecte de mirada jove. Els membres del jurat destaquen que Bona Gents aconsegueix, a més, enfortir els llaços de la diàspora catalana amb el territori. “Des d’Òmnium considerem molt important reconèixer projectes com Bona Gents, no només per la gran tasca de maridar cultura i internacionalització que porten a terme sobre tot allò que representa ser català, sinó també perquè és símbol i emblema d’un país que s’estima, s’enorgulleix de si mateix i és capaç de mostrar al món el seu talent”, ha afirmat el president d’Òmnium, Xavier Antich. Es tracta, segons ha dit, “d’un projecte que ens internacionalitza, però també que mostra al món les capacitats i la vàlua dels joves del nostre país”.
Enguany el Premi de comunicació Muriel Casals ha estat pel periodista Xavier Giró, per la seva tasca de foment del periodisme crític i compromès durant trenta anys a les aules. Per al president d'Òmnium Català, és important reconèixer “la immensa aportació que ha fet Giró al món del periodisme i la comunicació del país des d’un lloc tan fonamental com és l’acadèmia i el món universitari”. “Giró ha treballat amb la llavor del talent i, durant més de 30 anys, ha impregnat de preguntes crítiques i repreguntes la vocació periodística de centenars de professionals que avui expliquen el què, el com i el perquè del nostre país”, ha afirmat, i ha afegit: “Sempre des d’un punt de vista crític, i reivindicant un periodisme de pau i de lluita”.