El Teatre Goya estrena Conqueridors, una producció gran d’un text de Ramon Madaula. L'obra teatral és artefacte d’entreteniment a partir de la figura de Jaume I, i representa l’enregistrament d’una sèrie d’època, concretament, medieval. S’hi barreja allò que passa fora d’escena i un temps històric molt marcat. Recorda a la primera temporada d'El Crac de Joel Joan, tot i que el punt de vista canvia, com així afirma Roger Coma, actor protagonista del muntatge. Jaume I és el protagonista d’una comèdia que dibuixa les contradiccions d’una figura molt polièdrica. Ho va descobrir l’autor del text, que mentre es documentava va descobrir tot un seguit de llegendes sobre la figura que ha estat protagonista d’obres de teatre de Pitarra i fins el porno en llengua catalana. Els actors del muntatge són Moha Amazian, Vanessa Segura, Mònica Glaenzel, Xavier Bertran, Tilda Espluga i els mateixos Madaula i Coma. L’espectacle l’ha dirigit Josep Maria Mestres i Ignasi Camprodon n’ha fet l’escenografia i les llums.
De Jaume I se n’ha fet fins i tot porno.
Ramon Madaula: Fins i tot Pitarra va escriure coses molt verdes. Molt, molt passades de volta. O sigui, era hardcore el que va escriure Pitarra a partir del Conqueridor. Però tot són llegendes. Vull dir, que era un home com tots els homes amb poder que tenia les femelles i els hòmens que ell volia al seu abast. Hi ha una mica de llegenda amb això del conqueridor com a gran home de femelles, perquè el seu fill també ho va ser i tots ho eren.
Roger Coma: Gen monàrquic.
L’herència monàrquica és al text?
RM: Tenim herència, fa vuit segles d’això, però hi ha herència encara. Jo crec més en l’herència històrica que en la genètica i els monarques catalans; tot i que fa cinc segles que no en tenim, eren gent potent. I després Catalunya va decidir que no volia monarques, volia prínceps, i potser jo sempre penso que si Catalunya no hagués tingut tanta vergonya de tenir monarques i n'hagués tingut, potser ens hauria anat millor. També vull dir que el monarca ha sigut important a la història pel bé i pel mal. Ha cohesionat nacions i a la vegada ha sigut un abús de poder. Impressionant.
RC: Això és el que explica l’obra. Des del punt de vista d’un monarca induït pel poder, parlar de la discapacitat i la distància que hi ha fins a poder convèncer. I tot això passa en un rodatge, que no deixa de ser un espai de laboratori. On s’intenta arribar a l’èxit, convèncer-se de l’èxit. Jaume I com la persona cabdal en l’execució li requereix a l’actor saber trobar el to.
Això és una mica com el que va fer Joel Joan quan va fer El crac, la primera temporada sobretot.
RC: Té una certa similitud. Sí, també és un rodatge. I també veus el que està darrere del que veu la càmera. El punt de vista és un pèl diferent. Allà es parlava molt de la incomoditat i sobre el malestar, i aquí té una aproximació més moral com a faula i des del punt del creixement personal.
RM: Aquí hi ha un artefacte de ficció. Però intentem fer conviure dues èpoques i això fa que es distanciï de les ficcions de rodatges.
Quins personatges hi ha, d’històrics i d’actuals?
RM: D’històrics: Jaume I, el bisbe de Lleida, l’arquebisbe de Narbona, que eren gent que estaven molt a prop de Jaume I, i la reina Violant d’Hongria. Dels actuals, hi ha l’actor que fa de Jaume I, el protagonista de la sèrie, els altres actors, la directora, el productor de la sèrie. Després hi ha la dona de fer feines, que és estrangera. Personatge important.
RC: També hi ha l’ajudant de direcció.
RM: Un marroquí. Per tant, desperta una sèrie de jocs amb un gran matamoros com era Jaume I. A la funció aquest paper l’encarna el Moha. Som 7 actors i fem 15 personatges. Tots doblem personatges.
Jaume I anava contra la noblesa i estimava molt el poble, però podia ser molt salvatge amb els sarraïns; un personatge complex
Quina és l’estructura de la peça?
RM: En primer lloc, és molt simple; és una sèrie per una plataforma que podria ser la que tu vulguis. Fan una sèrie sobre el Conqueridor, que és un dels reis més menystingut que hem tingut, i tard o d’hora la sèrie caurà, perquè a més a més, dona molt de si al personatge. I en aquesta sèrie, l’actor principal no troba el personatge, no l’entén. És difícil d’entendre, perquè podia ser un psicòpata i podia ser un tros de pa. Anava contra la noblesa i estimava molt el poble. Va ser un referent, el primer referent del parlamentarisme. Va crear les primeres institucions catalanes. A la vegada, podia ser molt salvatge amb els sarraïns, un personatge complex, i l’actor no acaba d’entendre com l’ha d’interpretar.
RC: L'obra sempre pivota sobretot sobre el que veiem fora del que s’està gravant. El que passa en el post. M’agrada molt com el Ramon ha construït l’obra. Amb vaselina ha col·locat els fets històrics que són més rellevants, i la necessitat d’apropar-se a la figura de Jaume I. Tot aporta un contingut interessant al rodatge. Moltes dificultats constantment, i sempre amb els dos nivells.
RM: En un moment hi ha una aportació directa de Jaume I a tot l’equip. Una aportació metafísica. És el que la Helena Bonham Carter va fer a The Crown. Jo ja havia escrit la peça, i vaig llegir que ella va llogar un mèdium per contactar amb la morta per trobar el personatge. Si els reals poguéssim contactar amb ella, seria fantàstic.
No teniu mèdium, però teniu pressupost per una corona de Jaume I?
RC: Sí, tenim corona. A la foto del cartell no la vaig portar perquè no em quedava bé. Ara ja tinc corona.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!