El que passa al llit, es queda al llit. O hauria. Perquè els discos de parelles són el pitjor del pitjor de les sagues pop. Només Víctor Manuel i Ana Belén se salven. Amb això ja ens fem una idea. Ni Sonny & Cher, Ni Beyoncé i Jay Z, ni –si m'apures– John Lennon i Yoko Ono. Junts, no hi ha qui els aguanti. Són aquests nòvios que s'apunten a classes de pàdel i t'ho expliquen: volen treure a la superfície la relació compartint més espais. Ja ho deia el meu avi, molt ruc ell: on tinguis l'olla, no tralarí.
Els discos de parelles són el pitjor del pitjor de les sagues pop
Evidentment, Rosalía i Rauw han preparat l'escenari com ningú: Motomami en el Camp Nou i un Charlando amb Ibai Llanos, "qué-honor-estar-en-la-cocina-tuya". No ho necessitaven per captar l'atenció, sent ella l'artista més decisiva de l'any passat i ell un renovador del reggaeton de pro. Van passar per Barcelona, sense parlar amb la premsa especialitzada, una vegada més, tenint clar el pla de màrqueting: focus a les noves plataformes.
El de la parella és un EP que té potencial en stories i reels. Fins aquí. Per a mostra, una review. Els Xavales, el més cool dels reaccionant, han pernoctat per dir que Beso ja "està pega'". Però que si no fossin "la RR, la Rolls Royce" que la firmen, el tema els donaria "cringe". El que més perjudicat surt de l'arrencada de la publicació és Rauw Alejandro, que perd tota la potència de Saturno (2022). A Beso, una espècie de La noche de anoche, més nostàlgica encara, la seva veu es torna de gatet, comparat al que ens tenia acostumats.
El de la parella és un EP que té potencial en stories i reels. Fins aquí
Recupera –alguna cosa– el to en Vampiros, més agressiva (per a una cançó d'absolut autoconsum). "Como tu y yo no hay iguales, colmillos afilados de metal". L'única gràcia és el moment entre la batucada i el doom, preludi d'un d'aquests potencials Tik Tok: “Y tú sabes que esta noche nos fuimos al garete”. Com a tal, només hi ha un tema que no sigui fragmentari. El Frankenstein retrofuturista, Promesa. Una cançó de gènere. Una bachatita bonica que enamora per senzilla; fantàsticament produïda, encaixa fins i tot el rampell Motomami final, amb aquestes palmes icòniques de la de Sant Esteve Sesrovires.
Si el gènere dels discos de parelles no fos maleït, si no es convertís sempre en una cosa embafadora fins al vòmit, s'assemblaria a aquesta cançó: l'amor ha de ser així de fàcil
En la cançó tots dos canten en la seva tessitura més còmoda, encaterinats i, aparentment, mirant cap a dins, oblidant –suposadament– els likes. Tots volem menjar cireres i dormir a la platja. Si el gènere dels discos de parelles no fos maleït, si no es convertís sempre en una cosa embafadora fins al vòmit, s'assemblaria a aquesta cançó: l'amor ha de ser així de fàcil. Mig espòiler: al final de Beso hi ha notición!