L'escriptora i professora de literatura Roser Caminals és la guanyadora del 41è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb Garbo parla. La novel·la premiada té com a únic protagonista l'agent secret català Joan Pujol i Garcia, àlies Garbo, que va jugar un paper decisiu a la Segona Guerra Mundial, enganyant els nazis sobre el lloc i l'abast del desembarcament de Normandia.

El jurat del premi, format per Jordi Coca, Valèria Gaillard, Najat El Hachmi, Carme Riera, Albert Forns i com a secretari sense vot, el director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Joan Carles Sunyer, han seleccionat la novel·la de Caminal d'entre 108 obres presentades, “per l’alta qualitat, la manera brillant de defugir els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural de la novel·la”.

Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el BBVA, el guardó, instituït per Caixa Sabadell l'any 1981, és un dels més ben dotats de les lletres catalanes: 35.000 euros lliures d’impostos, a banda dels drets d’autor. Edicions 62 es fa càrrec de l’edició comercial de l’obra guanyadora. El premi s'ha lliurat avui en un acte presidit per la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, que ha tingut lloc al Saló Modernista de la Fundació 1859 Caixa Sabadell.

Garbo, un tipus corrent amb una vida plena de misteris

"Si Garbo hagués estat un espia clàssic com James Bond, l'agent 007, no m'hauria atret gens", assegura la flamant guanyadora del Premi BBVA Sant Joan. Per a Caminals, Joan Pujol era "com un avi entranyable, un burgés català amb una doble vida que ni ell mateix sabia perquè tenia". Va ser justament aquesta barreja de personatge aparentment corrent amb una vida plena de misteris el que va motivar l'escriptura d'una novel·la que fuig de l'etiqueta de clàssica relat d'espies: "Catalunya necessita herois, però l'escriptor necessita herois imperfectes, i Garbo, en aquest sentit, és terriblement humà".

Joan Pujol Garcia (1912-1988), Garbo o Arabel pels alemanys, és considerat per alguns com el millor espia de la història. A banda de col·laborar amb els serveis secrets anglesos, aquest buscavides d'ideologia ambigua i gran imaginació que havia desertat al front de l'Ebre, es va convertir en l'home de confiança de l'Abwehr, el servei secret alemany a Espanya. El seu gran èxit va ser convèncer als alemanys que disposava d'una xarxa d'espies –realment falsa– gràcies a la qual va aconseguir enviar-los informació errònia, afavorint el desembarcament angloamericà a Normandia.

La vida de Garbo, que ha estat objecte d'assajos i documentals, requeria, a parer de Caminals, una novel·la que complementés els buits que la història no ha aconseguit resoldre. Aquesta "obra necessària", que segons Caminals no ha estat fàcil d'escriure, s'endinsa en els aspectes més íntims i personals, els seus silencis i contradiccions. Un retrat amb llums i ombres que conforma una novel·la que l'autora considera "còmica però amb un rerefons tràgic".

Roser Caminals, una escriptora catalana als Estats Units

Nascuda a Barcelona el 1956, Roser Caminals es va casar el 1983 amb un nord- americà i se'n va anar a viure als Estats Units. Viu a Frederick, Maryland, on ha ensenyat literatura espanyola.  L'escriptora ha confessat la seva sorpresa pel guardó, assegurant que s'hi havia presentat en d'altres ocasions, i ja no espera aquest reconeixement. Un premi que considera especialment rellevant pel fet de viure des de fa tants anys als Estats Units i no disposar d'un ancoratge i una presència constant en el panorama català.

De tota manera, ha destacat que contra el parer d'un amic meu que li va assegurar que per aquest fet de viure fora no publicaria mai a Catalunya, ha escrit i publicat Les herbes secretes (1999), El carrer dels Tres Llits (2002), La petita mort (2004), La dona de mercuri (2006), La seducció americana (2009) Cinc-cents bars i una llibreria (2010) i Els aliats de la nit (2015). El seu debut va ser amb una primera novel·la de tema i ambient barcelonins, als Estats Units i a continuació la va traduir al català amb el títol Un segle de prodigis (1995).