Un noi sosté un cartell en una cantonada de la Travessera de les Corts, just davant del Camp Nou. "Rosa a 2,5€". Missatge curt. Concís. No cal dir res més. Impossible trobar una rosa més barata a tota Barcelona. Segurament a tot el país. Això ha estat la diada de Sant Jordi al camp del Barça. Poca cosa més.
23 d'abril al Camp Nou
El tema és que el Barça es va queixar que la Lliga de Futbol Professional presidida per aquell home d'ideologia dubtosa anomenat Javier Tebas, situés un partit tan fonamental com el d'avui, en una data tan assenyalada, en una hora tan nefasta. Al Barça se li dona fatal jugar el dia de Sant Jordi, pitjor encara les jornades que ha de saltar al camp a l'hora de la migdiada. Partit contra l'Atlètico de Madrid amb el títol de lliga en joc a les 16:15h un 23 d'abril: feia olor de catàstrofe. La LFP no va fer cas de les al·legacions culers, que argumentava que l'assistència de públic es veuria greument afectada, i va mantenir el calendari.
Partit contra l'Atlètico de Madrid amb el títol de lliga en joc a les 16:15h un 23 d'abril: feia olor de catàstrofe
D'altra banda, al Gremi de Llibreters (i imagino que al de floristes també), tampoc els feia gaire gràcia la coincidència. Sospitaven que, després de tres anys de diades ensopides per la pandèmia i els elements meteorològics, que es jugués un partit tan cabdal en una franja horària tan complicada, aquella en què el cansament del matí traspunta, fes que més d'un i una ja no sortís de casa després del xiulet final. Pel que sembla la superilla literària ha estat una riuada constant de gent durant tot el dia.
Un match perfecte
De fet, Sant Jordi i Barça és, a primer cop d'ull, un match perfecte. Cap dia més nostrat, cap data més representativa per il·lustrar que som i serem, que hem estat i que ens agradaria ser. Cap entitat més significativa per exemplificar tot això, per molt que ara sorgeixin, amb la mateixa versemblança dels que clamen que la Terra és plana o que la Covid es cura amb lleixiu, veus revisionistes dient que Franco i el Barça van ser amiguis. Vaja, que una diada al Camp Nou hauria de ser això, el "Sant Jordi més gran de la història". Però que voleu que us digui.
Sant Jordi i Barça és, a primer cop d'ull, un match perfecte
El Barça ha guanyat 1-0, però el partit ha estat un bunyol. Això, però, us ho han d'explicar els companys de la redacció d'esports. Jo abans era un malalt de futbol. Ara la meva connexió amb la pilota és veure cada dilluns què ha fet l'Horta i mirar a TikTok els highlights del programa d'aquella setmana de La Sotana (per cert, grans triomfadors de la jornada en la categoria de no-ficció). La resta m'importa entre poc i res. Culturalment, la jornada ha sigut tan poc rellevant com l'esportiva. Cert, Mònica Terribas i Núria Picas han llegit un manifest en defensa de l’ús de la llengua catalana a l’esport i tot seguit s'ha desplegat un mosaic amb la llegenda “Comparteix el Català”. Això i l'actuació a la mitja part de The Tyets interpretant el seu Coti x Coti, nou himne patriòtic per la seva reviscolança i modernització de la sardana. Era l'hora d'anar a buscar la beguda i fer el riu. Ha estat una actuació deslluïda. Ells dos sols en mig de la immensa mar verda de la gespa blaugrana. Un playback amb els aspersors en marxa i els suplents escalfant. Si més no, lluïa un èpic solete i no plovia (tot i que caldria que ho fes) com pronosticaven alguns mapes.
Samarreta de la temporada amb el 9 de Lewandowski a l'esquena i cinc roses a la mà esquerra. Sí, Sant Jordi i Barça fan match. A la mà esquerra, però, no duia cap llibre. Sostenia un pack de tres llaunes de musclos en escabetx Isabel. Encara no sé com interpretar-ho
Pensava acabar l'article aquí. No hi havia gaire més a dir. Però en aquells minuts que es pren el periodista per pair el que ha escrit, per discernir si pot millorar la peça, he baixat a fer un cigarro al carrer. Com tenim la redacció a pocs minuts del Camp Nou, encara passaven afeccionats de tornada de l'estadi engalanats amb bufandes i altres peces del marxandatge blaugrana. Un d'ells era un guiri: alt, ros i pell cremada, com gairebé tots els guiris que visiten Barcelona. Samarreta de la temporada amb el 9 de Lewandowski a l'esquena i cinc roses a la mà esquerra. Sí, Sant Jordi i Barça fan match. A la mà dreta, però, no duia cap llibre. Sostenia un pack de tres llaunes de musclos en escabetx Isabel. Encara no sé com interpretar-ho.