Bruniquer és, per a molts barcelonins, un carrer situat a un dels laterals de la plaça Joanic. I res més. No saben que Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (1561-1642) va ser un notari que actuava com a escrivà major del Consell de Cent i que va elaborar, amb els documents guardats a l'arxiu municipal, una extensa cronologia dels fets succeïts abans d'accedir al càrrec. La seva tasca va ser continuada per alguns funcionaris, fins el 1714, que tot se'n va anar en orris. Ara, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, on estan dipositades les Rúbriques de Bruniquer, amb la col·laboració de Barchinona, han digitalitzat les rúbriques, de tal forma que qualsevol les pot consultar des de casa. El projecte, dirigit per Marc Hernández Güell, ha treballat sota la coordinació de Xavier Tarraubella, director de l'Arxiu Històric de la Ciutat. Es presentarà al públic avui a les 18h30, a la Casa de l'Ardiaca, seu de l'Arxiu Històric.
Un exemplar de les Rúbriques originals, que es conserven a l'Arxiu Històric.
464 anys d'història de la ciutat
Les Rúbriques agrupen documents d'un període comprès entre 1249 i 1713 i sumen més de 13.000 entrades, sobre els temes més diversos. Aquestes entrades manuals s'han transformat en més de 21.000 registres informàtics (ja que algunes rúbriques incloïen dades diverses, que s'han atribuït a diversos registres informàtics). De cada rúbrica se n'ha fet una síntesi en català, que apareix abans del text original i que facilita la lectura al lector no avesat al català antic. Per altra banda, s'ha posat en marxa, amb l'ajuda del departament de Lingüística Computacional de la Universitat d'Alacant, un sistema per facilitar la cerca, de tal forma que si algú cerca un terme en català modern, la web reconegui també termes antics (per exemple, si es fa una cerca per "foc", també localitzarà les entrades que continguin "foch"). La creació d'aquest nou recurs electrònic coincideix amb el centenari de la publicació en paper de les Rúbriques (en 5 volums) i també amb el de l'Arxiu on es custodia l'original d'aquest text.
Un exemplar de les Rúbriques, en l'edició de fa un segle.
Lligar a missa i la monja pretensiosa
Les Rúbriques parlen de múltiples aspectes de la vida de la ciutat. El 4 de maig de 1448, per exemple, menciona que el bisbe va comunicar als membres del Consell de Cent que excomunicaria: "aquells homes que a la Seu donin l'esquena a l'altar per mirar les dones". No és l'única referència a l'Església... També hi ha una entrada que fa menció de la jerarquia dins els convents femenins; el 17 de novembre de 1450 "Els Consellers escriuen als seus Síndics que assisteixen a les Corts, explicant el cas de Sor Eleonor de Moncada que vol ser considerada de noble llinatge quan és filla il·legítima. Els Consellers també escriuen al Papa". I és que sor Eleonor no només era producte de l'adulteri sinó, a més a més, filla d'esclava, la qual cosa la relegava a una posició secundària al Monestir de Pedralbes, a la que ella no volia sotmetre's.
Les Rúbriques de Bruniquer, en format web.
De càstigs exemplars a la Casa Gran
Els textos de les Rúbriques deixen constància de la brutalitat amb què ha actuat el poder a la ciutat de Barcelona. Penes de mort i tortures semblen haver estat moneda corrent a la Catalunya medieval i moderna. Portar armes podia estar penat amb la mort, sobretot si l'afecatat era francès, segons un apunt corresponent a l'any 1637: "se publicaren cridas de part del Veguer, y Batlle, manant que tots los francesos habitants en esta Ciutat denunciassen las armas, y privantlos de portarne sots pena de mort natural". Les tortures podien ser especialment cruels, com les que es practicaven al 1501: "El juí de prohoms sentencia a tres delinqüents, a dos se'ls assota i a un se l'assota amb un garfi a la llengua". Però hi ha apunts de caràcter molt diferent. Per exemple, n'hi ha un del 1369 en què es recorda que el 1369 el Consell de Cent va comprar la Casa de Simon de Rovira. Era, ni més ni menys, al lloc on es troba l'actual Ajuntament de la Ciutat.
Les edats mitjana i moderna, amb mitjans del segle XXI
Aquesta tasca, òbviament, facilitarà les tasques de recerca. Les Rúbriques, ara, poden ser buidades per qualsevol: es pot buscar des del sofà les informacions que contenen sobre indrets de la ciutat, sobre personatges històrics, sobre fenòmens determinats... Dades que d'altra forma serien gairebé introbables esdevindran ara, de fàcil accés, i no només per als historiadors, sinó per a qualsevol. "Trenques totes les cotilles que té la publicació per sí mateixa", explica Xavier Cazeneuve, director de l'equip de Barchinona i un dels artífexs del projecte. Cazeneuve afegeix que "no hi ha cap ciutat que tingui una cronologia similar a aquesta", i conclou: "És una passada". El recurs inclou una guia didàctica per tal d'usar-la com a material d'aprenentatge a secundària i a batxillerat, de tal forma que els nens puguin aprendre història d'una forma propera i planera. Les Rúbriques, òbviament, també poden ser útils com a recurs per a periodistes, per a escriptors que fan novel·la històrica, per a mestres... Però Cazeneuve insta, sobretot, els ciutadans a provar-les. Qualsevol pot quedar enganxat a la història a partir de les Rúbriques de Bruniquer.