"La idea sorgeix una tarda de juny, just després de ser alliberades del confinament, en un bar. Les quatre ens vam conèixer estudiant teatre i, qui més qui menys, havíem temptejat amb el món de la música. Sempre ens hem avingut molt a nivell artístic, tenim un sentit de l'humor molt similar i totes compartim una fascinació pel drag, el rock i el teatre". Ruïnosa y las Strippers de Rahola són el must del moment en la nostra escena musical i el seu single Soy catalana, el nostre nou himne nacional. "Tot va sorgir perquè la Ruïnosa, la nostra cantant, havia trobat uns vestits de boda i teníem ganes de fer un videoclip banyant-nos al mar portant-los. Ella va proposar que per fer un videoclip primer hauríem de fer una cançó i una cosa va dur a l'altra. Mesos més tard érem a un sofà composant Soy Catalana amb una guitarra espanyola i amb una llista de possibles títols de cançons a les notes del mòbil. El nostre imaginari comú ens ha facilitat molt la comunicació i la creació. Els conceptes, les idees a vegades sembla que surtin gairebé soles, tot i que darrere s'hi amaguen moltes hores de pensar en el projecte, de recerca i d'escoltar i veure altres propostes artístiques. També de passar hores submergint-nos en les profunditats dels vídeos d'internet. Realment som molt frikis del que ens agrada i sense això no creiem que hagués sigut possible tirar endavant aquest projecte". Finalment, el juliol del 2022, després de mesos coent la idea i les cançons a foc lent, es van estrenar en directe al Maricon Bar de Barcelona. Un any més tard, la Ruïnosa (cantant), la Nico Lokao (baix), la Kalva Klain (guitarra) i la Marrana Jurásica (bateria) llueixen com les Vulpes del segle XXI, el revers dissident de la generació del Club Super3. Queer punk sulfúric i irreverent del que escandalitza les ments benestants i captiva 'vagos y malentanes' com nosaltres. Les entrevistem abans del seu pas per l'Eufònic, on avui a partir de les 13h prometen posar potes enlaire l'hora del vermut als Ullals de Baltasar d'Amposta.
Ruïnosa y las Strippers de Rahola és el millor nom de la història!
Des de l'inici estava clar que faríem transformisme i, per tant, hauríem de crear el nostre alter ego, i així ho vam fer. I el nostre primer referent surt de la nostra infància: seguint la tradició de l'estètica queer dels malvats dels dibuixos animats, el Club Super3 ens va entregar l'esperpèntica Ruïnosa Gratandós. Era una travesti de cap a peus i va ser el nostre primer referent del punk, del glamour i del poder femení. I, per altra banda, tenim a la Pilar Rahola, que en veure la seva gran personalitat i els lookazos que porta, sempre vam veure que necessitava un equip de strippers personals per amenitzar-li les festes a la seva piscina de Cadaqués. Després de nombrosos i vergonyosos noms de grup, el que realment ens va captivar va ser Ruïnosa y las Strippers de Rahola, que des del principi suscita una imatge molt poderosa i absurda a la vegada.
Justament l'altre dia parlàvem a la redacció que la Rahola podria ser un dels nostres referents del col·lectiu.
Totalment! El món LGTB sempre ha agafat com a referents a personatges femenins amb grans personalitats i moltíssim carisma. Vèiem que en el panorama, si més no barceloní, aquests personatges sempre surten del món castellanoparlant. La Rahola, encara que sigui algú amb qui no estem gens d'acord a nivell d'ideari polític, és una dona amb un glamour i un carisma innegables que ens intimida i ens hipnotitza alhora. Des de ben petites ens encantava veure-la per la televisió amb el Josep Cuní, sempre deia el que pensava i no s'estava de ser ella mateixa.
La Rahola, encara que sigui algú amb qui no estem gens d'acord a nivell d'ideari polític, és una dona amb un glamour i un carisma innegables que ens intimida i ens hipnotitza alhora
Quins altres noms inclouríeu, en aquesta llista de referents nostrats?
Un gran exemple per aquesta línia serien les Teresines de La Cubana, que portaven l'estètica camp carrinclona catalana a un altre nivell i a més reivindicaven els valors de la comunitat vivint amb les seves amigues i rebutjant el matrimoni tradicional, és a dir, punk en estat pur. Després, inspirades en les grans reines del cuplet català (Núria Feliu, Guillermina Motta...) tenim a les travestis Brigitta Lamoure i a la nostra gran amiga Jessica Pulla, que és el futur del drag carrincló. Això sí, cap d'elles aconseguirà igualar els nivells de kistch i transvestisme del trio de presentadores de les campanades de TV3 de l'any 2021.
Per cert, heu tingut cap contacte amb ella, amb la Pilar?
Sap de nosaltres, ens seguim mútuament a xarxes i hem intercanviat algunes paraules virtualment. No sabem ben bé què pensa de nosaltres, però sí que ens ha arribat que creu que som molt canyeres i li encanta que la tinguem com a referent per la nostra banda... És més, des d'aquí la convidem a que vingui a algun dels nostres pròxims concerts per poder coneixe'ns en persona.
De vegades no cal donar grans reflexions polítiques i tenim dret a crear un espai on, tant el públic com nosaltres, ens en burlem de les situacions surrealistes que ens ha tocat viure sense necessitat d'una gran reflexió ni de solucions pamfletàries de músics que es pensen que poden arreglar el món
A les vostres cançons ataqueu tot i tothom, però sempre amb sentit de l'humor.
Els concerts són un espai festiu, per tant, volem que la gent s'ho passi bé, però com a artistes ens veiem obligades a exposar el que ens inquieta, el que ens enfada i el que trobem absurd. L'humor és l'eina perfecta, ja que nosaltres ens ho passem bé i el públic també. Creiem que de vegades no cal donar grans reflexions polítiques i que tenim dret a crear un espai on, tant el públic com nosaltres, ens en burlem de les situacions surrealistes que ens ha tocat viure, sense necessitat d'una gran reflexió ni de solucions pamfletàries de músics que es pensen que poden arreglar el món. Això sí, l'absurd té uns límits i de vegades les situacions que vivim ens obliguen a posicionar-nos i a dir el que sentim sense pèls a la llengua, ni capes d'ironia.
Perquè... a Catalunya ens fa falta més sentit de l'humor, riure'ns més de tot, començant per nosaltrxs mateixxs?
Doncs una mica sí. La fama de ser massa correctes i avorrits (com la dels anglesos) té la seva part de realitat, potser per això ens agrada l'humor absurd i escatològic. Però tampoc ens en podem queixar, no? Tenim a l'Albert Pla, La Cubana, el Polònia. Potser el procés ha fet que costi una mica més l'autocrítica. Potser per això vam escriure Soy Catalana, on parlem de què és ser català en castellà.
Què és ser catalana?
Nosaltres som molt catalanes; adorem la nostra llengua, la cultura, les tradicions. Però la nostra generació (almenys nosaltres) estem una mica desgastades d'haver-nos hagut de posicionar i discutir sobre aquest tema des de l'adolescència. N'estem fartes! Amb aquesta cançó intentem expressar que ja ens és igual el tema etern de sobretaules i fils de Twitter inacabables. Només ens en volem riure, potser per després poder posar el focus en altres temes que no se'ls dona tanta importància. Això sí, si algú està disposat a posar un altaveu amb la nostra cançó a la Diada i proclamar una República Travesti Catalana, li donem tot el suport del món! Només dir-li que es prepari per a les mirades de desconfiança de la gent que no entén la ironia quan soni "Soy Catalana, pero me gusta España".
Si algú està disposat a posar un altaveu amb la nostra cançó a la Diada i proclamar una República Travesti Catalana, li donem tot el suport del món
Les Vulpes és el més evident, però quins altres serien els vostres referents?
Efectivament Las Vulpes són un clar referent nostre, com ho són de tota l'escena queer-punk underground de Barcelona. Sembla que hi hagi una llei no-escrita que per començar un grup de punk s'hagi de fer una cover de Me gusta ser una zorra i ens sembla fantàstic. És un himne atemporal i Las Vulpes són les mares de tota l'escena. A part d'elles, també hem begut molt de Siniestro Total (per culpa d'algun dels nostres pares); una banda de punk-rock dels 80 que jugaven molt amb lletres grotesques, satíriques i que a més a més sonaven impressionantment bé. Seguint per aquesta línia, però amb quelcom més modern, tenim Los Punsetes, un grup contemporani que també treuen el seu nom d'un personatge català, Eduard Punset, i que té unes lletres que podrien ser himnes. Pel que fa al sentit de l'humor absurd i d'experimentar amb diversos estils musicals, ens inspira el grup de Badajoz Los Ganglios, que recentment han tornat als escenaris i no podem esperar a veure'ls en directe. També són grans referents grups amb sons més electrònics, però amb conceptes, lletres i directes fantàstics més relacionats amb el món queer, com ara Putilatex, Ojete Calor, Las Bistecs (que en pau descansin) o Ladilla Rusa.
I més enllà de la música, quins altres referents teniu: a mi, particularment, la vostra imatge em recorda a l'estètica de les primeres pel·lícules d'Almodóvar?
Ens encanta que ens lliguin amb estètiques com les de l'Almodóvar, però el gran pilar del grup és The Rocky Horror Picture Show: vam connectar molt ràpidament amb la pel·lícula, amb la seva estètica, sentit de l'humor i amb la seva performance als cinemes, tan important per a la comunitat queer. El drag local de Barcelona i d'Espanya també ens ha inspirat molt: Samantha Hudson, La Prohibida, Pupi Poisson, Ken Pollet, la Woolman Family... I evidentment, també el drag mainstream del món americà de Rupaul's Drag Race. Encara que siguem molt crítiques amb molts aspectes de la franquícia, ens ha fet conèixer a grans artistes com Sasha Velour, Katya, Alaska, Jinkx Monsoon... La literatura teatral també té molt de pes en nosaltres: les obres de l'absurd com La cantant calba, obres esperpèntiques com Luces de Bohemia, i també La casa de Bernarda Alba del nostre estimat Lorca.
Festivals com l'Eufònic porten propostes arriscades fora de la gran ciutat. La gent dissident està per tot arreu i no només a Barcelona
Avui toqueu a l'Eufònic. Festivals com aquest són necessaris per portar expressions artístiques com la vostra més enllà de Barcelona?
Festivals com l'Eufònic porten propostes arriscades fora de la gran ciutat. La gent dissident està per tot arreu i no només a Barcelona. Poder actuar fora de Barcelona, les poques vegades que ho hem fet, ha estat molt agraït. En aquests llocs la gent ens ha expressat que se n'alegren molt de veure propostes queer als escenaris fora de les grans ciutats. Creiem que s'ha de donar moltíssim suport a les propostes artístiques menys mainstream fora de Barcelona, no pot ser que els únics grups de música i obres de teatre que fan gires per Catalunya siguin els mateixos de sempre. Com a punks desquiciades que som, us hem de recomanar que aneu el diumenge a les 20:00 al tancament del festival a l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona a veure Sandré i Nerve Agent, uns grups impressionants que portem mesos escoltant i que estem segures que els seus directes no deceben. I per les més modernes i techneras, no us podeu perdre lafrancesssa, amb qui vam tenir el plaer de coincidir en un dels nostres primers concerts, que segur que porta un outfit tremendo i un show per a tirar-te de cap a l'Ebre.
I pròximament, on més us podem veure?
Doncs no serà gaire difícil, tenim el setembre ple! El dissabte 2 serem a la Festa Major Alternativa de Santa Coloma, divendres 8 serem al Poblenou, el 9 a Viladecans, el 23 actuarem a la Mercè dins el cicle Cultura Viva i el 29 trepitjarem per primer cop Lleida per la Festa Major, completat així la L de LGTB... Llavors només ens faltarà la G de Girona (si us plau porteu-nos-hi que ens fa molta il·lusió completar el bingo!)
Fins ara heu publicat diversos singles, però el disc... pa' cuando?
Durant els darrers anys hem anat veient com a la indústria musical actual, liderada per plataformes com ara Spotify, han anat minvant els "discos" per ser substituïts per un seguit de singles en cadena. Aquestes plataformes afavoreixen els singles de manera que s'aconsegueixen més reproduccions de cada cançó. Nosaltres, sent anacròniques com som, hem de jugar una mica als dos mons, però sí, evidentment, volem treure un àlbum. Hi estem treballant i trigarà a sortir a la llum perquè som precàries i treballar en un disc professional costa molts diners i temps. Cuidem molt els nostres directes i també volem cuidar el so del disc. Traspassar d'alguna manera la teatralitat i el transvestisme dels directes al so enregistrat. Així que pel disc complet encara haurem d'esperar, però ens fa molta il·lusió anunciar en exclusiva que durant el mes d'octubre sortirà a la llum el nostre primer E.P.! Contindrà les cançons que ja tenim publicades i algunes més que han sonat molt als concerts i que el públic està esperant amb candeletes!