"El 15 de agosto de 1971 és el día más importante de mi vida. El día del Watusi. El arco que se tiende sobre la madrugada en que Pepito y yo, resguardados de la lluvia por un plástico azul, pescamos sobre un dique derrumbado, y acaba sin gloria el amanecer también lluvioso del día siguiente. Los sucesos nos han devuelto al mismo lugar. Allí abajo, sólo un vaivén entre dos aguas, se mece un cuerpo con cadencia eterna".
📚🎵 Víctor Nubla: biografia breu d’un personatge il·lustre
El dia del Watusi de Francisco Casavella ocupa un lloc d'honor en aquella etiqueta líquida que és la 'gran novel·la de Barcelona'. Títol de culte que pren el relleu i reformula el llegat de novel·listes comtals de la magnitud de Juan Marsé i Manuel Vázquez Montalbán; obra inesgotable en què van trobar la seva font d'inspiració tota una legió d'escriptors barcelonins posteriors; contingent de deixebles, declarats o no, on destaquen noms com Miqui Otero (cosí de Casavella), Carlos Zanón, Kiko Amat o Sergi Pons.
Casavella va idear la seva novel·la definitiva com una trilogia, excel·lint molt especialment la primera entrega: El día del Watusi. Los juegos feroces
Casavella va idear la seva novel·la definitiva com una trilogia, excel·lint molt especialment la primera entrega: El día del Watusi. Los juegos feroces (Mondadori, 2002) -la saga es completaria amb El día del Watusi. Viento y joyas (Mondadori, 2002) i El dia del Watusi. El idioma imposible (Mondadori, 2003). Un relat iniciàtic, aquest primer episodi (que també serveix com a radiografia dels anys previs a la transició), que transcorre el 15 d'agost de 1971 pels carrers d'una Barcelona, escenari i personatge central, en els quals deambulen vivint una inifinita successió d'aventures i peripècies el protagonsita de la història: Fernando Atienza -un Quixot preadolescent en una ciutat a la qual encara li quedava molt lluny la transformació olímpica-, i el seu fidel (o no tant) escuder, Pepito "el Yeyé".
Les primeres pàgines de la història ens porten al mes de gener de 1995 a Barcelona, presentant-nos un Fernando Atienza convertit en un trepa de les finances que passa per hores baixes, a qui encarreguen un Informe Confidencial. El subjecte de l'estudi és un d'aquells personatges foscos que freqüenten indistintament les pàgines de tribunals i els ressons de societat dels diaris.
Una missió que el durà a retrocedir en el temps fins arribar al dia en què tot va començar, aquell 15 d'agost del 1971, quan juntament amb el seu amic Pepito "el Yeyé" va córrer per tot Barcelona buscant el Watusi per avisar-lo que el buscaven per la violació i l'assassinat de la filla d'un dels quinquis més perillosos del barri.
Francisco Casavella va guanyar el premi Nadal el 2008 per Lo que sé de los vampiros. Va morir sobtadament als 45 anys d'un infart de miocardi. Va ser el 17 de desembre d'aquell mateix 2008. En aquell moment escrivia una nova novel·la amb Fernando Atienza de protagonista. Casavella no havia pogut abandonar el món del Watusi. Nosaltres, justament 20 anys després de la publicació d'una novel·la que ha esdevingut tot un títol de culte, tampoc. Per això avui, us proposem redescobrir Barcelona seguint la ruta traçada per Atienza i Pepito en el seu fascinant 'Dia del Watusi'.
Fernando Atienza i el seu inseparable (o no tant) Pepito "El Yeyé" inicien la seva particular aventura pescant a una zona que ells anomenen 'La Grúa'. Llegint entrelínies podríem interpretar que es tracta de la part Port de Barcelona que queda sota el penyasegat del Morrot.
Atienza i Pepito no pesquen res però acaben descobrint el cadàver d'una noia. És aquí quan inicien la seva ruta per Barcelona buscant aquela figura de ressonància mítica que tothom coneix como el "Watusi", enfilant-se en aquesta primera etapa fins a Montjuïc. Encara lluny de convertir-se en l'epicentre olímpic de la ciutat, aleshores era una zona que vivia l'última època dels barris de xaboles que havien proliferat a les seves carenes, com Las Cuevas de Alí Babá, Ciudad sin ley o La Tierra Negra.
En una època en què els quinquis dominaven els barris, Atienza i "El Yeyé" han de fugir per potes de Montjuïc. Ho fan robant un Seat 600 i cunduïnt muntanya avall fins a la Barceloneta. El seu objectiu és contactar amb el "Supermán", un altre d'aquells personatges cràpules d'un realisme gairebé màgic. De nou, hauran de fugir cames ajudeu-me abans no els atrapin els senyors del lumpen de la barriada marinera: El "Soplagaitas" i els seus esbirros.
Fugint del "Soplagaitas", la parella protagonista de El dia del Watusi arriba fins al zoo de Barcelona, on es colen saltant els murs. Abans caure entre els lleons que no pas encarar-se amb alguns dels quinquis més perillosos de la Barceloneta d'inicis dels setanta. Una sàvia decisió.
Una vegada han despistat a la banda del "Soplagaitas", Atienza i Pepito sumen noves peripècies per una zona que per les pistes que ens dóna Casavella ha de ser el barri Gòtic (probablement el carrer Escudellers). Allà la parella entra en un prostíbul decadent, el Boston's, on Atienza viu les seves primeres experiències sexuals, moment en què perd de vista a "El Yeyé".
Confós per tot el que està vivint en unes poques hores, Atienza, convertit ja en una mena d'Ulises nostrat, continua la seva odissea passejant Rambles amunt, un dels escenaris més representatius i icònics de la ciutat.
Atienza abandona els barris baixos de Barcelona i s'encamina cap a la part alta, més concretament l'avinguda del Tibidabo. El seu objectiu és La Alameda, un altre prostíbul, molt més selecte que l'anterior, on 'La Francesa' li resoldrà molts dels enigmes, no tots fàcil de pair, que li ha plantejat la seva particular aventura.
"El Yeyé se detiene ante el muro de contención. Toma la brocha, la moja en pintura. Me pide que le aúpe a la mona. Oigo el sonido de la brocha rasgando el muro. Le escucho cantando la canción del Watusi (...) El Yeyé recupera la brocha, remata la faena: una enorme W para que la vean los marinos cuando observan los jardines, el cementerio, los restos de la vida alrededor del vertedero, en la montaña, cuando fuman y meditan antes de que el barco llegue a la ciudad". L'aventura acaba tal com havia començat, amb la parella protagonista al Port de Barcelona, sota el Morrot, tirant la canya i no pescant res. Tot és el mateix però res és igual. Si més no, 24 hores després, sí que han acabat descobrint què se n'ha fet del Watusi.