Us proposem una ruta en cotxe de dos dies per visitar els tres grans monestirs cistercencs que es conserven a Catalunya: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges. Són tres monuments històrics de primera magnitud situats a poca distància un de l'altre. Amb aquesta ruta no només podrem veure l'art d'aquests indrets, sinó també observar la vida conventual dels monjos i les monges que són a Poblet i a Vallbona.
Els benedictins blancs
L'orde del Cister va fundar-se el 1098 a l'abadia de Cîteaux. Els seus membres volien recuperar els valors originals de l'orde de Sant Benet (pels seus hàbits blancs els anomenen els benedictins blancs). Els cistercencs donaven molta importància als rituals: celebraven la litúrgia set vegades al dia i una a la nit. Els diferents monestirs havien d'obeir la casa mare de Cîteaux. I cada monestir fundat per membres de Citêaux tenia dret a fundar monestirs nous que estarien sota la seva disciplina. D'aquesta forma s'organitzava una estructura completament jeràrquica, que va gaudir del suport del Papa i de molts reis. Gràcies a això el Cister es va estendre ràpidament. Els cistercencs van participar en les croades, i en els combats contra els càtars.
Dormitori de Santes Creus. Fotografia: Josep Renalies. Viquipèdia.
El Cister a la Corona d'Aragó
El Cister va arribar a la Corona d'Aragó després de la unió catalano-aragonesa. Els principals monestirs masculins de la zona, Poblet i Santes Creus, mantenien una gran rivalitat mútua. El Cister va arribar a ser molt fort a la Corona d'Aragó. A més dels tres monestirs de la zona de Poblet, va tenir grans monestirs al País Valencià (Santa Maria de Valldigna, la Pobla de Benifassà...) i a Mallorca (Santa Maria la Real). Tot i que Poblet, Santes Creus i Vallbona són les instal·lacions cistercenques més conegudes, els benedictins blancs van arribar a tenir a Catalunya onze residències masculines (entre priorats i monestirs) i tretze femenines. La monarquia va usar els monestirs cistercencs per protegir la frontera. Els monjos eren enviats a les zones "reconquerides", per consolidar focus de cristianització als nous territoris catalano-aragonesos, i per garantir el conreu de les terres. No és casualitat que aquests tres monestirs emblemàtics estiguin a la Catalunya Nova.
Vista aèria de Poblet. Fotografia: Fons fotogràfic La Ruta del Cister.
La ruta
Per visitar els tres monestirs es recomana dedicar-los un mínim de dos dies, ja que cal destinar una bona estona a visitar cadascun d'aquests monuments. S'aconsella començar la ruta per Santes Creus, visitar el mateix dia Poblet i continuar la ruta l'endemà amb la visita a Vallbona de les Monges. També es pot invertir la ruta i visitar el primer dia Vallbona i Poblet i deixar Santes Creus per al segon. De Santes Creus a Poblet són 35 km (trigarem mitja hora, aproximadament); i de Poblet a Vallbona són 26 km per carreteres secundàries (també ens durà trenta minuts o una mica més). De Barcelona a Santes Creus es triga una hora i quart, per l'AP-2 (sortida 11) i fins a Vallbona es triga una hora i tres quarts, per l'A-2. Es pot dormir a Poblet, a l'hostatgeria del Monestir de Poblet, una opció senzilla i econòmica. Hi ha una hostatgeria externa, que està situada dins el monestir, en l'antic hospital de pelegrins. Aquesta està oberta per a tothom. Paral·lelament, la comunitat manté l'hostatgeria interna, només per a homes. Aquí els hostes han de respectar els horaris de la comunitat i adaptar-se a les normes de silenci. En aquest recinte s'hi gaudeix d'una calma exemplar. També hi ha l'opció de passar la nit a l'Espluga de Francolí o a Montblanc, on hi ha una àmplia oferta d'hotels i de cases rurals.
Poblet. Retaule major i tombes reials. Maria Rosa Ferré. Viquipèdia.
Poblet
Poblet, al peu de les muntanyes de Prades, és el monestir cistercenc en actiu més gran d'Europa. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Poblet va ser un dels monestirs més influents i més rics de Catalunya: els seus drets senyorials arribaven fins a punts de la Cerdanya i de l'Empordà. Durant els segles XIV i XV va funcionar com a panteó reial dels monarques catalans. Jaume I va ser enterrat allà i va fer grans ofrenes als cistercencs (a Poblet hi havia les restes de vuit reis, i de nombrosos membres de la família reial). La decadència es va iniciar durant la guerra de Successió, perquè els monjos van donar suport als derrotats austriacistes. L'edifici va patir grans danys durant la guerra del francès i durant el trienni liberal. El 1835 es va exclaustrar als monjos i es va tancar el monestir, que va passar a mans de l'Estat. Els vàndals van assaltar el monestir, van causar destrosses i van escampar les restes dels reis catalans. A partir del 1930, sota la direcció d'Eduard Toda, es va procedir a la restauració del monestir i el 1942 van tornar a instal·lar-s'hi monjos cistercencs.
De les muralles a la sala capitular
Encara que hi ha una comunitat residint-hi, el visitant podrà veure una part significativa de l'edifici: l'església, de planta basilical; el refetor, on els monjos mengen en silenci mentre un lector llegeix; el claustre, molt sever, de pur estil cistercenc; la sala capitular, on els monjos es reuneixen; la impressionant nau gòtica que feia de dormitori col·lectiu; l'escriptori, un espai de reflexió i estudi on es van copiar milers de llibres pacientment, i on avui s'hi custodia l'arxiu de Josep Tarradellas; les muralles, que aïllaven la comunitat de l'exterior; les impressionants portes d'accés... I qui no pugui visitar personalment Poblet, té la possibilitat d'optar per una visita virtual a través de la pàgina web del monestir.
Santes Creus. Fons fotogràfic La Ruta del Cister.
Santes Creus
El monestir de Santes Creus depèn del Museu d'Història de Catalunya, perquè no allotja cap comunitat monàstica. Als segles XIII i XIV va tenir molta influència. A partir del segle XV el monestir va quedar estancat: part de l'antic complex arquitectònic va desaparèixer al crear-se el poble de Vallbona, sobre alguns edificis de la comunitat. La crisi forta s'inicià amb la guerra del francès, i les desamortitzacions van segellar el destí de la instal·lació. El 1835, a causa de la desamortització de Mendizábal, els monjos van abandonar l'edifici. El 1921 va ser declarat Monument Nacional i a partir d'aquí es van anar preparant les successives restauracions. Un dels elements més ben conservats és el luxós claustre del segle XIV, allunyat de la severitat habitual dels temples cistercencs. Val la pena aturar-se a contemplar els capitells, les gàrgoles i les urnes funeràries. L'escriptori, on els monjos copiaven els manuscrits, es manté en molt bon estat i s'usa per projectar audiovisuals. També es pot contemplar la cuina, el refetor, les cambres usades pels reis en les seves estades, la infermeria, la torre de les hores i fins i tot el cementiri. Un dels espais més sorprenents és l'immens dormitori. Entre les nombroses escultures es poden destacar els mausoleus de Pere el Gran, Jaume el Just i Blanca d'Anjou.
Vallbona. Fons Fotogràfic La Ruta del Cister.
Vallbona de les Monges
El monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges va ser el monestir femení més important de Catalunya. Es tracta d'una obra arquitectònica de transició del romànic al gòtic. A diferència de Poblet i Santes Creus, ha estat ocupat per les monges des de la seva fundació (excepte períodes molt breus). Es va fundar a la segona meitat del segle XII, i va gaudir de la protecció reial; ben aviat va obtenir drets feudals sobre extensos territoris. Jaume I el Conqueridor s'hi havia hostatjat, amb la seva cort, durant algunes temporades. Va experimentar un greu declivi des del segle XV, i amb les desamortitzacions, al segle XIX, es va empobrir molt més. Durant la guerra va patir greus desperfectes. Des del 1986 ha experimentat diverses rehabilitacions.
Vallbona, Sala Capitular. Fotografia: Jbarbera. Viquipèdia.
La visita
Vallbona es pot visitar tots els dies excepte els dilluns. Els visitants tenen la possibilitat de veure el monestir, però també de tenir contacte amb la vida contemplativa de les monges. És de gran bellesa el temple, de típic estil cistercenc. Al seu interior hi podem contemplar un curiós joc de llums. Al temple hi ha el sarcòfag de la reina Violant d'Hongria, l'esposa de Jaume I. Té un cimbori acabat en una torre octogonal, que suposava una aposta molt atrevida per l'arquitectura de l'època. També és de gran bellesa el claustre, amb naus de diferents estils, i, sobretot, cal visitar la sala capitular, que encara usa la comunitat.
Sala capitular de Poblet. Fons fotogràfic La Ruta del Cister.
Les parades
Tot i que la Ruta del Cister se centra en la visita als tres grans monestirs, a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell hi podem trobar moltes altres activitats: visites a cellers, rutes gastronòmiques, tallers de ceràmica, rutes en bicicleta... Una de les activitats més interessants, prop de Poblet, és la visita a la cova càrstica de la Font Major, a l'Espluga del Francolí. És una Cova Museu, situada en ple centre urbà. Es tracta d'una gran cavitat, amb més de tres quilòmetres de galeries, que havia estat habitada fins a temps dels romans. Una part és recorreguda per un riu que emergeix per la Font Major. Una part del museu està consagrat a l'explicació de les formes de vida prehistòrica i ibèrica, i a explicar com havia estat la vida dels homes que vivien a aquestes cavernes. També té una secció de caràcter geològic, en la qual s'explica com es va configurar aquesta cavitat.
La ruta a peu
A aquells que els agradi caminar, poden fer la ruta del Císter a peu. En tres dies poden visitar els tres principals monestirs. Hi ha un sender, el GR-175, que uneix els tres monestirs en una ruta circular. El camí més ràpid per veure els tres monestirs és sortir de Santes Creus cap a Poblet i després anar a Vallbona de les Monges (o a l'inrevés). El primer dia es va de Santes Creus fins a Montblanc, on es fa nit. És una ruta de sis hores, que cobreix una distància de 4,5 km. Hi ha una pujada molt forta, fins a arribar a la Planota del Faló, i a partir d'aquí una ràpida baixada. El segon dia es cobreix una etapa molt més curta, de tan sols 2h30 (10,35 km), i així es té ocasió de veure tranquil·lament el monestir de Poblet. En aquest tram el sender fa un fort pendent, però està equipat amb baranes i escales per evitar caigudes. Aquesta part de la ruta passa per un bosc d'alt valor paisatgístic. El tercer dia torna a tocar caminada: se surt de Poblet fins a Vallbona de les Monges. Són 26 quilòmetres, que es cobreixen en sis hores. El camí passa, sobretot, entre vinyes i camps de blat. Així doncs, el caminant no s'estalviarà el sol. Per tant, és un tram molt dur en dies xafogosos.