És migdia i fa calor. Molta calor. Som en plenes Rambles, que ja bullen de turistes i passejants entestats a aprofitar l’estiu incipient de Barcelona. Les botigues de grans marques de roba s’alternen amb els restaurants, el gris dels coloms i algunes estàtues humanes. Res no ho fa pensar – ni tan sols a la vintena d’habitants de la ciutat que ens hi hem reunit – però ara fa més de 80 anys, George Orwell caminava exactament per la mateixa avinguda, empunyant un fusell.
Orwell va arribar a Barcelona amb la intenció d’escriure articles periodístics però el clima revolucionari de la ciutat el va empènyer a combatre
Des del dia de Sant Esteve del 1936 fins a Sant Joan del 1937, l’escriptor i periodista anglès va ser a Espanya. I d’aquests sis mesos, unes quantes setmanes les va passar a Barcelona, ciutat central de la seva peripècia a Catalunya durant la Guerra Civil. Orwell hi va arribar amb la intenció d’escriure articles periodístics de la mà del POUM, però el clima revolucionari de la ciutat, llavors sota control de les milícies de la CNT, el va empènyer a combatre.
El CCCB ha recuperat el seu rastre pels carrers de la ciutat comtal, en una ruta que vol recordar-ne l’empremta
En ple centre de Barcelona, on ara s’hi alcen franquícies d’estètica impecable i bars de paelles qüestionables, l’escriptor hi va rebre instrucció militar, es va parapetar al terrat del teatre Poliorama i i va convertir-se en part de la història col·lectiva de la ciutat, com a testimoni privilegiat dels cèlebres Fets de maig. El CCCB ha recuperat el seu rastre pels carrers de la ciutat comtal, en una ruta que vol recordar-ne l’empremta de l'autor d'Homenatge a Catalunya.
Orwell, Rambla amunt
Per traçar els moviments de l’escriptor, hem de deixar, però, la Rambla i baixar fins al costat del Parc de la Ciutadella. Provinent de París, Orwell va desembarcar a Barcelona a l’estació de França, en un comboi que duia brigadistes europeus a combatre l’alçament franquista. Va ser la porta d’entrada a una experiència que marcaria la seva trajectòria i que es convertiria en una de les gran impulsores del seu anti-autoritarisme. A Barcelona, hi va arribar un Orwell ingenu i en va sortir un de crític i potser menys esperançat.
A Barcelona, hi va arribar un Orwell ingenu i en va sortir un de crític i potser menys esperançat
Des de l’estació, les passes de l’escriptor ens condueixen, Rambla amunt, fins al Teatre Principal, el teatre més antic de la ciutat, que avui està abandonat i serveix de magatzem de ferralla a alguns migrants. A finals del 36, però, era el quarter general del POUM, el partit trotskista sota les ordres del qual Orwell va servir militarment. L’edifici acollia l’oficina d’allistament, on l’escriptor va rebre material militar i al seu darrere, el frontó Jai Alai, on s’entrenaven les milícies. Combatria.
La ciutat que es va trobar Orwell a finals del 36 té poc a veure amb l’actual
La ciutat que es va trobar Orwell a finals del 36, però, té poc a veure amb l’actual. Les forces de la CNT i el POUM, havien pres gran part del control de la ciutat, desplaçant el Govern de la Generalitat i la revolució estava en marxa. Fàbriques i negocis s’havien col·lectivitzat i els hotels i grans edificis del centre de la capital eren propietat dels revolucionaris, que se’ls havien repartit.
Fer el trajecte Rambla amunt avui és revisitar l’ànima revolucionària de Barcelona i trobar proves, a cada passa, de la llegenda de la ‘Rosa de Foc’
Fer el trajecte Rambla amunt avui és, doncs, revisitar l’ànima revolucionària de Barcelona i trobar proves, a cada passa, de la llegenda de la ‘Rosa de Foc’. A la Plaça del teatre, al costat d’on ara s’hi alça la Casa dels Paraigües, hi havia l’Hotel Falcón, que llavors allotjava molts dels milicians del POUM. Més amunt, ja a prop de Plaça Catalunya, l’Hotel Continental, que encara avui segueix existint i que era el lloc que havien triat Orwell i la seva dona per estar-s’hi. Ja a la Plaça Catalunya, també hi trobem l’antic edifici de Telefònica, una de les espurnes dels combats del maig del 37.
Cronista dels Fets de maig
L’Hotel Falcón i el Continental, juntament amb el Teatre Poliorama serien precisament alguns dels escenaris clau per a Orwell dels enfrontaments dels Fets de maig. Durant pocs dies, les forces comunistes, sota el braç d’Stalin, el govern de la Generalitat i el de la República s’enfrontarien a les milícies de la CNT i del POUM pels carrers de Barcelona. El resultat, més enllà de les barricades i els morts, seria un canvi en l’hegemonia de la ciutat, i un fre en la revolució incipient.
Orwell va passar alguns dels pitjors dies de la guerra no al front d’Aragó combatent a les tropes franquistes, sinó a les Rambles
Orwell va passar alguns dels pitjors dies de la guerra no al front d’Aragó combatent a les tropes franquistes, sinó a les Rambles. Juntament amb els altres membres del POUM es va atrinxerar al Falcón i al Continental esperant que es resolguessin els esdeveniments, sense pràcticament menjar i amb un fusell a la mà. També ocuparia el terrat del que avui és el Teatre Poliorama, vigilant els guàrdies civils que s’havien fet forts al Cafè Moka, a l’altre costat de de l’avinguda, un local que encara avui existeix. El túnel que avui s’utilitza per descarregar les provisions a l’establiment, abans era el camí per abastir d’armes aquest grup de guàrdies que, sota el control de la República, s’enfrontaven al POUM.
Barcelona, els edificis en són testimoni, no va ser una ciutat amable amb Orwell, malgrat la voluntat de l’autor de combatre el feixisme
Barcelona, els edificis en són testimoni, no va ser una ciutat amable amb Orwell, malgrat la voluntat de l’autor de combatre el feixisme. La il·legalització del POUM per iniciativa comunista arribaria poc després del maig del 37. La seva habitació a l’Hotel Continental seria registrada i li confiscarien les fotografies, retalls de diari que havia conservat i les seves notes. Homenatge a Catalunya, el llibre on l’autor relata el seu període al país, l’hauria d’escriure de memòria, quan ja l’havia abandonat.
Homenatge a Catalunya, el llibre on l’autor relata el seu període al país, l’hauria d’escriure de memòria, quan ja l’havia abandonat
Orwell va haver d’amagar-se, de deambular i dormir al ras als carrers de Barcelona per evitar ser capturat, en un clima enrarit per la sospita i la persecució política. Finalment, gràcies a l’ajuda del cònsol britànic, aconseguiria fugir per la frontera francesa, ja segur a partir de Portbou. No tindrien la mateixa sort molts dels seus companys de milícia al front, que serien afusellats víctimes de la repressió, com Andreu Nin, secretari general del POUM.
Orwell va haver d’amagar-se, de deambular i dormir al ras als carrers de Barcelona per evitar ser capturat, en un clima enrarit per la sospita i la persecució política
Recórrer avui les passes de l’escriptor pels carrers de Barcelona, com proposa el CCCB en motiu del dia Orwell – que enguany se celebra l’1 de juny – significa reviure l’esperit d’una altra època. Ajuden les imatges de fotògrafs del moment com Agustí Centelles o Juan Guzmán. És una època en què la ciutat no era un aparador retocat i asèptic, sinó un indret esquitxat a cada cantonada per la història. Els moviments de l’escriptor ens recorden que els carrers i els nostres escenaris quotidians, per molt que ens hi girem d’esquena o per molt que els ocupin aparadors llustrosos, encara tenen memòria. Al nostre costat.