De totes les poblacions que han habitat a Catalunya potser la més desconeguda són els ibers. Per tal de donar a conèixer el ric patrimoni arqueològic que perviu d'aquesta cultura, fa anys que funciona la Ruta dels Ibers, que coordina una sèrie de localitats que tenen patrimoni iber i que intenta articular iniciatives conjuntes. Una de les activitats centrals de la Ruta dels Ibers és el Cap de Setmana Ibèric, que enguany se celebrarà el cap de setmana de l'1 i 2 d'octubre i que tindrà com a fil conductor els mercats ibèrics amb el lema "Avui hi ha mercat".

Un centenar d'activitats

El Cap de Setmana Ibèric és organitzat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i intenta oferir paquets turístics que combinin el visionat del patrimoni arquitectònic amb d'altres plaers: la literatura, la gastonomia... Un intent d'aproximar-se als ibers de forma lúdica. En total es presenten 17 rutes per 9 zones diferents. N'hi ha algunes en globus aerostàtic, d'altres en bicicleta, en bicicleta elèctrica, a cavall, a peu, en golondrina... Algunes es completen amb degustacions (de vi, d'oli, de xocolata, de musclos...), amb immersions amb aigües termals, amb esports d'aventura aquàtics... N'hi ha que es combinen amb passejos per jardins noucentistes, i fins i tot n'hi ha una, per parelles, d'un curiós romanticisme, que preveu passar la nit a una cabana de pastor. Paral·lelament, la Ruta dels Ibers ha encarregat la redacció d'una sèrie de guies sobre els diferents pobles ibers, redactades per periodistes interessats en el tema, que pretenen combinar els atractius arqueològics de cada zona amb els paisatgístics, gastronòmics, literaris... Aquestes guies, malgrat tot, no estaran disponibles per aquest Cap de Setmana Ibèric, però sí per al de l'any que ve.

Puig Castellar: la torre de guaita del Besòs

La presentació oficial del Cap de Setmana Ibèric s'ha fet a un antic poblat ibèric situat a Santa Coloma. Molts hauran vist el lloc passant amb cotxe per la Meridiana; però ben pocs coneixen els secrets històrics que amaga. Darrera el barri de Singuerlin, al punt més alt de la serralada de Marina, s'hi troba el jaciment de Puig Castellar. Un antic poblat ibèric fortificat, format per un centenar de petites casetes, en el què hi podien haver viscut unes 300 persones. El lloc té una vista impressionant, tant sobre el litoral i el mar com sobre el Vallès. De fet, es creu que els ibèrics col·locaven els seus poblats fortificats en aquestes zones molt elevades per poder-se comunicar entre ells. Des de Puig Castellar es veu perfectament l'emplaçament de set pobles ibèrics més, tots situats a zones molt elevades (a Montjuïc, a Montcada...).  Es creu que els ibers es comunicaven de poble a poble amb miralls o amb altres tipus de senyals. Probablement el poblat de Puig Castellar servia als ibers per controlar la desembocadura del Besòs.

Escriptura ibèrica

Imaginar els ibers

El jaciment de Puig Castellar, conegut des de principis del segle XX, ha estat objecte de molts treballs arqueològics. Actualment, cada any s'hi fan treballs. Gràcies a això el jaciment és visitable i podem veure el perímetre del poble gairebé complet. Només es conserven les pedres dels nivells més baixos, probablement perquè les cases només tenien pedra en els seus sòcols, que es completaven amb murs de tova i sostres de fang i palla. El visitant pot passejar pel carrer central de l'antic poblat, al voltant del qual s'hi ubicaven les cases, adaptant-se als desnivells. Hi ha algunes plaques explicatives del jaciment en diversos punts, però en conjunt l'aspecte museístic del jaciment és una mica deficient, i per al no iniciat és difícil fer-se una idea de la societat ibèrica a partir de les restes del poblat. Per a això es recomana completar el passeig amb una visita al Museu de la Torre Balldovina, a Santa Coloma, on s'exposen materials ibèrics de les excavacions locals amb explicacions molt més completes.

Els ibers

Els ibers eren un poble que coneixia la forja de ferro i de bronze. I que sovint l'usaven amb objectius militars. S'han conservat nombroses armes: dards, espases, llances, puntes de fletxa... Se suposa que l'elit militar usava cavalls. Però no tot era lluita entre els ibers. Als jaciments ibèrics s'hi han trobat restes de ceràmica d'Eivissa, de Cartago, de Màlaga, de Toscana, d'Atenes, i això posa de manifest un alt nombre d'intercanvis comercials. Els ibers es dividien en una desena de pobles (les anteriorment anomenades "tribus"), i la que ocupava el pla de Barcelona eren els laietans. Van desenvolupar una escriptura, que solien escriure sobre unes tauletes de metall: avui en dia coneixem el significat dels diferents símbols de l'alfabet iber, però no s'ha pogut, encara, traduir els seus textos.

Donar a conèixer els ibers

Sabem moltes coses de l'home de les cavernes, ens imaginem de forma bastant aproximada com eren els romans, tenim nombrosos referents sobre el món medieval... Però per a la majoria dels ciutadans els ibers no formen part del seu imaginari: els van estudiar a l'escola i quan van créixer els van oblidar. El Cap de Setmana Ibèric parteix de la lloable intenció de donar a conèixer aquesta població al públic. Àlex Sussana, director de l'Agència Catalana del Patrimoni, denuncia que "la societat té una relació massa intermitent i massa superficial amb el seu propi patrimoni" i apunta que aquesta activitat va destinada, justament, a "mantenir viu el patrimoni" mitjançant el turisme. Els promotors reconeixen que aquesta iniciativa arriba, per força, a un nombre limitat de gent. Però el problema greu no és només que el nombre de gent sigui limitat, sinó que a més a més, molta gent mai no podrà apuntar-se a aquestes activitats, perquè van destinades a públic amb un fort poder adquisitiu (hi ha iniciatives que costen 250 euros per persona). Evidentment, malgrat partir d'institucions públiques, exclouen a molta gent. Per a la majoria dels catalans, els ibers continuaran essent una incògnita, potser fins al dia que a algú se li acudeixi fer una gran pel·lícula o un videojoc sobre aquests avantpassats tan poc coneguts. Aquell dia, probablement, per a molts se'ls aclarirà la incògnita dels ibers.

 

Jaciment iber La Fortalesa d'Arbeca. Imatge cedida per la Generalitat de Catalunya.