Si hagués de resumir de forma breu l’últim llibre de Rutger Bregman (Països Baixos, 1988) ho faria dient que en general, la humanitat és honesta, però que el poder corromp.
Bregman, a La humanitat (Empúries) argumenta que les elits, la gent rica, la gent poderosa ens vol fer creure que el conjunt de la humanitat som egoistes com ells, de fet és un mite que durant 2000 anys d’història ens hem empassat, diu, una teoria reforçada per aquest col·lectiu per tal de fer-nos creure que necessitem algú que ens mani i ens controli, però l'autor considera que la majoria de la població és decent i hauríem de poder tenir una democràcia participativa i inclusiva que ens permeti regir-nos per nosaltres mateixos.
Aquest conjunt d’idees les sustenta amb diferents casos concrets, alguns de radicals i molta documentació científica. Per exemple, en un dels capítols qüestiona la justícia criminal i com aquesta està organitzada.
“A Noruega, els presos tenen llibertat de moviment, poden desplaçar-se per la presó, estudiar, socialitzar entre els diferents interns, i no se senten tan quartats de llibertat ni castigats perquè se’ls tracta d’una manera més humana. Encara que sembli incoherent, perquè haurien d’estar pagant pel que han fet, les estadístiques diuen que són les presons que millor funcionen del món amb un índex de reincidència més baix. És a dir, tractant als presos d’una manera propera i des de la bondat, aconsegueixes una reinserció més ràpida a la societat.
Rutger Bregman, autor de La Humanitat, una història d'esperança / Maartje ter Horst
L’assagista holandès es va donar a conèixer amb el bestseller Utopia per a realistes, un llibre que volia demostrar que amb una renda mínima universal es podria erradicar la pobresa. Alguns dels lectors es van mostrar molt escèptics argumentant que la societat és egoista i irresponsable per naturalesa, i no sabria gestionar aquests diners. Va ser llavors quan Bregman es va començar a plantejar que hi ha una altra manera de concebre el món, que el canvi en el sistema educatiu, econòmic, l’accés al poder o la democràcia participativa es pot aconseguir si primer era capaç de canviar el punt de vista sobre la naturalesa humana.
Una de les idees que proposa l’autor en el seu llibre que defineix com a “multidisciplinari, perquè té un enfocament sociològic, antropològic i psicològic”, és un canvi en les dinàmiques laborals. “La manera de treballar actual no ens proporciona gaire llibertat i això provoca problemes relacionats amb la salut mental”.
L’any 2019 va participar en una conferència a Davos amb un discurs que es va viralitzar, on demanava a les grans esferes econòmiques que deixessin de participar en actes filantròpics i deixessin d’evadir els seus impostos. Gràcies al seu discurs, on avergonyia i posava entre les cordes les elits poderoses, es va fer famós i va ser convidat en programes de màxima audiència a les televisions estatunidenques. A Davos, però, no l'han tornat a trucar.
Però per què tenim una imatge tan negativa de la humanitat?
Bregman centra el seu discurs en la toxicitat dels mitjans de comunicació i aconsella no seguir les notícies perquè “està demostrat que la gent es torna més cínica i dubta de la possibilitat real d’un canvi polític, per la qual cosa és perillós per la democràcia”. Però sí que creu que “el bon periodisme no et fa optimista, però et dona esperança i et demostra que les coses es poden canviar”, i afegeix, “un bon diari és aquell que et pots llegir un mes més tard perquè la informació encara és vàlida”.
Realment creu en la democràcia com està entesa avui en dia?
“La democràcia d’avui en dia és una aristocràcia electiva, és a dir, el poble pot triar la gent de poder, però nosaltres no podem convertir-nos en polítics”.
A Grècia, on va sorgir la primera democràcia, el que feien era seleccionar ciutadans a l’atzar per ser polítics (exceptuant dones i esclaus), i això fascina a Bregman perquè en el llibre explica que la societat, independentment si és de dretes o d’esquerres, és capaç d’organitzar-se i comprometre’s per trobar solucions a problemes molt complexos. Sona bastant utòpic, però ho exemplifica amb la legalització del matrimoni homosexual a Irlanda, inicialment va ser la societat que es va organitzar per tirar endavant aquesta llei, després es va votar a través d’un referèndum i finalment es va portar al Parlament.
És el capitalisme, un dels grans mals de la societat moderna?
L’any que va caure el mur de Berlín molts intel·lectuals arreu del món creien que havíem arribat al que Francis Fukuyama (l’escriptor americà) va anomenar com a "final de la història", on el capitalisme havia guanyat i el comunisme havia perdut, però aquesta idea, segons l’autor, està molt lluny de la realitat. “Crec que hi ha una nova generació que mira el món des d’una altra perspectiva, hi ha una tercera via, que són els béns comunals, la capacitat d’autogestió de la ciutadania en l’àmbit local, dels seus propis béns i els beneficis que aquests generen. I ho exemplifica amb la descoberta l’any 1976 de petroli a Alaska. El governador en qüestió va decidir repartir els dividends que generava el petroli entre la ciutadania, en comptes de beneficiar a empreses privades o el mateix govern.
Com a reflexió final, Bregman parla de la necessitat de formar part d’un grup i de la capacitat que tenim de cooperar entre nosaltres i socialitzar, que és “el que ens fa especials i ens diferencia d’altres espècies, i remarca que és un dels motius pels quals hem estat capaços de sobreviure, i no és precisament perquè siguem més intel·ligents com ens han fet pensar”. I afegeix, “la societat evoluciona i les noves generacions estan preparades per acceptar noves idees radicals que poden canviar el món”.
Fotografia de portada: Rutger Bregman, autor de La Humanitat, una història d'esperança / Stephan Vanfleteren