Sembla ser que s'han trobat a Verona les restes d'Arnau de Torroja, un noble català que va ser Gran Mestre de l'Orde del Temple a finals del segle XII. Si se'n confirma la identitat, serien les primeres restes d'un Gran Mestre en trobar-se. Malgrat tot, caldrà fer una anàlisi comparativa amb el cadàver del seu germà, Guillem de Torroja, inhumat a la catedral de Tarragona, per tal de confirmar la identitat del difunt.

El sarcòfag trobat

L’any 2016, arran d’uns treballs de restauració a l’església de San Fermo de Maggiore, a Verona, va aparèixer rere una paret un sarcòfag de pedra amb la creu dels templers esculpida. La principal hipòtesi era que es tractava de la tomba d’Arnau de Torroja, un noble català nascut a Solsona, i el novè Gran Mestre de l’Orde del Temple a finals del segle XII. De De Torroja, se sabia que va viatjar a la Terra Santa, on havia negociat una treva amb Saladí i havia intentat fer de mediador en les tensions amb l’Orde dels Hospitalaris. La mort va sorprendre Arnau de Torroja en el viatge de tornada, el 30 de setembre de 1184, a Verona. Va ser enterrat a l’església de San Vitale d’aquesta mateixa ciutat, presumiblement en un sarcòfag de pedra, tal com era costum per als Grans Mestres. En dissoldre’s l’Orde, el Temple de San Vitale va passar a mans dels Cavallers de l’Orde de Malta. L’església es va clausurar el 1760 a causa dels danys provocats pel desbordament del riu Adige, i els objectes que eren dipositats al seu interior van ser distribuïts entre les esglésies properes.

El sarcòfag trobat a Verona. Foto cedida per l'IBE.

Un noble

El sarcòfag va ser obert per un equip d’investigadors italians liderat per l’arqueòleg de la Universitat de Bolonya Giampero Bagni i l’antropòleg Fiorenzo Facchini. A dins, hi van trobar les restes d’un home d’edat avançada, cobert amb un sudari de seda ―la qual cosa evidenciava que era una persona preeminent. La datació amb carboni 14 va revelar que les restes eren d’entre 1020 i 1220, unes dates coherents amb l’època en què va viure Arnau de Torroja. Els científics van prendre una mostra d’una dent per poder-ne fer una anàlisi genètica, que es va fer amb la col·laboració amb David Reich, de la Universitat de Harvard. Es van genotipar més de mig milió de posicions informatives del genoma nuclear, i es va confirmar que es tractava d’un home. L’ADN mitocondrial era un T2b16 i el seu cromosoma Y un R1b, i la contaminació de la mostra era molt baixa. En l'estudi hi ha estat implicat Carles Lalueza-Fox, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) ―un centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Els estudis genètics, malgrat tot, fins ara no són concloents.

El germà arquebisbe de Tarragona

Es dóna l’avinentesa que a la catedral de Tarragona hi ha inhumat el germà del Gran Maestre, Guillem de Torroja. Les despulles del qui va ser arquebisbe de Tarragona entre 1171 i 1174 es troben en una arca de marbre col·locada en una paret de la capella de Santa Bàrbara de la catedral de Tarragona; l’arca ha estat estudiada per Leticia Darna, medievalista experta en heràldica. Recentment, l’arquebisbat de Tarragona i el capítol catedralici han donat el permís als investigadors perquè puguin accedir a la tomba i extreure una mostra de les restes de Guillem de Torroja. Els resultats de les anàlisis dutes a terme fins ara es presentaran aquest dissabte, 21 d’abril, en un congrés històrico-científic titulat «Il sarcofago ritrovato a Verona i templari», que tindrà lloc a l’Auditori de la Parròquia de San Fermo de Verona, a Itàlia.

Glorieta del cavaller templari a Ponferrada. Foto: Zarateman.

La militia Christi

Durant la baixa edat mitjana, es van produir les croades, unes expedicions armades convocades per l’Església per combatre els pobles d’altres religions, en especial els musulmans. Tot i els elogis que van rebre els croats que van marxar a Jerusalem, es va estimar que calia una militia Christi que es caracteritzés per un compromís permanent i abnegat. L’any 1120, nou cavallers liderats per Hug de Payens van reunir-se en confraria, van fer vots monàstics, van decidir viure en comunitat, i van jurar protegir els pelegrins en el seu trànsit als Llocs Sants. D’aquesta manera naixia l’Orde del Temple, el primer orde religiosomilitar format per monjos que a la vegada eren guerrers; se’ls va anomenar templers perquè van ocupar les estances del palau del rei Balduí II, considerat el temple de Salomó. L’orde va ser dissolt l’any 1312, i mentre que a França un gran nombre de templers van ser cremats a la foguera, a la Corona d’Aragó i a altres llocs d’Europa van ser arrestats i, finalment, declarats innocents.

 

Foto de portada: templer. Foto: Les Still.