Va ser el 25 de novembre de 1994, recorda Sicus Carbonell, cantant, guitarrista i eix de rotor de la popular formació de rumba Sabor de Gràcia. Va ser a la sala Tradicionarius, que, com Carbonell apunta, aleshores en deien Centre Cívic Artesà de Gràcia. "Allà, en aquell teatre abans de remodelar, el Jordi Fàbregas i el Jordi Gasull, que era el president de l'associació de veïns del barri, ens va donar l'oportunitat de fer el primer concert. No érem més que un grup de joves que estàvem fent rumba i ens van proposar tocar en una festa que feien". No s'ho van pensar dues vegades. Un mes més tard feien la seva segona actuació. "A la Plaça de la Vila, que abans es deia Rius i Taulet, durant la festa de Cap d'Any amb la Lloll Beltran". De tot això ara fa 30 anys, una efemèride que Sabor de Gràcia celebren aquest vespre amb un concert imperdible per a tots els amants del gènere a la sala Paral·lel 62. "D'aquell primer concert recordo els nervis. Vam passar molts de nervis. D'aquella primeríssima formació, l'únic que tenia una mica de bagatge, que ja havia gravat amb un altre grup i havia fet bolos, era jo. Cap de nosaltres ens dedicàvem a la música. I d'aquells sis nanos que vam pujar a l'escenari de la Tradicionarius, a part de mi, l'únic que ha seguit dedicant-se a la música ha estat en Jumitus, el nebot del Moncho, que és el pianista del Cigala. Sí, vam passar molts nervis, però va anar bé".
Fora complexos
Diu Sicus Carbonell que a Catalunya som especialistes dels complexos, que tenim complexes de i per a tot. I la rumba catalana és un dels nostres complexos més grans. "No se li dona el valor que té", reclama. "Fora de les Olimpíades del 92, perquè va interessar per mostrar la música que teníem, mai se li ha donat el valor i rellevància que hauria de tenir". Certament, pocs gèneres més autòctons i nostrats que la rumba. "Els darrers anys s'està parlant molt de música urbana i l'única música urbana que tenim a Catalunya és la rumba catalana, que va néixer al carrer. Tota la resta... El rock català no és rock català, és rock en català. L'únic que canviem és l'idioma. La base del rock és la mateixa. O la salsa cantada en català. O fins i tot el flamenc cantat en català". I aleshores en Sicus insisteix que l'únic gènere estrictament català i nascut al carrer, l'única música catalana urbana ha sigut la rumba.
Fora de les Olimpíades del 92, perquè va interessar per mostrar la música que teníem, a la rumba catalana mai se li ha donat el valor i rellevància que hauria de tenir
La rumba catalana, ritmes i sons nascuts al carrer, fills de Cuba i d'un gitanet, ara aspira al reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Sicus Carbonell és el vicepresident de la plataforma que està lluitant per aconseguir aquest assoliment. La presidenta és Rosita Pubill, la filla del Peret. "Som un grup paios i gitanos. Perquè aquí del que es tracta és de la rumba". Del reconeixement a la memòria i el llegat de tots els gitanos que van començar a fer girar el ventilador dècades enrere, però també de figures com "Gato Pérez, que era argentí, o els Rumba 3, que són del barri del Bon Pastor, i van ser els primers paios que van fer rumba catalana amb èxit i ben feta". Una candidatura, declara, que si s'hagués presentat sota el nom de rumba espanyola, "ja la tindríem". S'hi van negar. "Encara més. Teníem el suport del govern francès si li dèiem rumba gitana. Hauria estat una candidatura internacional, sumant la rumba dels gitanos francesos i la dels gitanos catalans. Ho teníem fàcil". S'hi van tornar a negar. "Nosaltres, els gitanos, vam dir que no, perquè estaríem excloent els rumberos que no són gitanos: el Gato Pérez, els Rumba 3, Estopa, Los Manolos, Maruja Limón, Las Migas... Tots fem rumba i amb aquesta candidatura internacional els hauríem exclòs. I els gitanos no excloem, al contrari, obrim".
Una nit de juerga
Sabor de Gràcia celebren 30 anys, i avui tenen festa grossa amb un concert a la sala Paral·lel 62, vetllada programada dins l'actual edició del Festival Mil·lenni. "Serà un concert irrepetible", ens alerta en Sicus. "Des d'aquí faig una crida a tots els fans Sabor de Gràcia durant aquests 30 anys perquè vinguin. Gaudiran moltíssim". Un bolo en què els rumberos graciencs estaran acompanyats d'una llista interminable d'amigues i amics. Avui, per l'escenari de la sala del Poble-sec també desfilaran noms com Lucrecia, Pep Sala de Sau, María Toledo, o fins i tot propostes aparentment tan allunyades de la seva com els trapers 31 Fam. "També vindrà Juan José Carmona de Ketama i tindrem una col·laboració que em fa molta gràcia, perquè aquí veus que amb la rumba no hi ha fronteres: Aziz Ibrahim, que ha estat guitarrista d'Stone Roses i Simply Red. Vindrà des d'Anglaterra a fer rumba catalana. Tindrem el Muchachito. Tindrem el José Fernández, un gitanet català de Figueres que va emigrar als 7 o 8 anys cap a França. Després se'n va anar a viure als Estats Units i fa uns anys que el tornem a tenir aquí. Aquest nano canta increïble, increïble. I pocs dies enrere també ens va confirmar que venia l'Original Elias, un raper de Madrid que ho rebenta. I en acabat, al final del concert, farem una cosa que no l'hem feta mai. Ens desfarem de tota la posada en escena, agafem les guitarres, agafarem els bongos, cantarem, picarem de mans i muntarem una juerga, com les dels nostres casaments o els nostres Nadals". Rumba fins que el cos aguanti.