Fa uns 9 milions d'anys, al Miocè, el centre de la Península era una extensa sabana, plena de grans mamífers. Hi havia mastodonts, hi havia tigres de dents de sabre... Ara el CosmoCaixa mostra un important conjunt de fòssils d'aquesta època, procedents del jaciment de Cerro de los Batallones, situat a 40 km al sud de Madrid. Amb aquesta exposició, que s'ha inaugurat aquest dimecres, el visitant tindrà l'ocasió de conèixer de primera mà un univers animal que sembla procedent de les selves africanes, però que havia estat situat al centre de la Península Ibèrica. A la inauguració hi han assistit Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació Bancària La Caixa (coorganitzadora de la mostra amb el Museu Arqueològic Regional de la Comunidad de Madrid), Enrique Baquedano, director d'aquest museu, i Lluís Noguera, director del Cosmocaixa.

Calaveres de tigres amb dents de sabre.

Mastodonts i tigres de dents de sabre

Sens dubte, l'element més atractiu d'aquesta exposició és el tigre de dents de sabre (que apareix reproduït, ja, a l'entrada de l'exposició). Aquest gros depredador, més gran que els lleons actuals, tenia uns impressionants ullals, i caçava en solitari, de forma molt diferent al lleó actual. L'exposició ens el mostra mitjançant una reproducció a mida natural, amb uns espectaculars fòssils i amb unes bones pintures i reproduccions en 3D de Mauricio Antón. Al costat d'aquest predador, sens dubte el que més crida l'atenció són els mastodonts. Els antecessors dels actuals elefants i dels antics mamuts van passejar-se pels camps de la Meseta fa milions d'anys. Paradoxalment, allò que fa tan vistós al tigre de dent de sabre va acabar essent la seva perdició. Els paleontòlegs consideren que aquest animal no tenia cap possibilitat de supervivència si se li trencaven els dos ullals, una cosa que es podia produir amb certa facilitat. Per tant, estaria amb cert desavantatge evolutiu davant altres predadors, el què hauria portat a la seva extinció. En canvi, els mastodonts van patir una gran evolució que va donar peu a noves espècies.

Tortugues com a les Galápagos

A l'exposició s'hi pot veure un fòssil enorme d'una tortuga tan gran com les que hi ha avui en dia a les Galápagos. També hi podem trobar un giràfid, però sense el llarg coll que caracteritza a les girafes actuals. Trobem al costat seu alguns fòssils d'èquids, que fan pensar que els antecessors de les zebres també van estar per la zona. I també hi havia, ja, senglars, no tan diferents als que tenim ara, i tan omnívors com els actuals (i s'hi han trobat uns óssos d'una mida més reduïda que la dels actuals). No hi havia un tipus de rinoceront: n'hi havia dos: uns amb banya i els altres sense. I al costat d'aquests animals, l'exposició mostra un gran nombre de carnívors, de petita i de gran mida. Al costat dels tigres de dents de sabres, hi troben petites hienes, animals de la família de les genetes... En tots els casos els fòssils són acompanyats de genials il·lustracions i de molt pertinents reconstruccions.

Fòssil d'un èquid i d'una tortuga gegant.

L'home i la desaparició dels grans mamífers

Els especialistes no s'acaben de posar d'acord amb què va produir la desaparició dels animals que es mostren a Sabres i mastodonts. En bona part van evolucionar per adaptar-se als canvis climàtics. D'aquesta forma van experimentar grans modificacions (per exemple, els jiràfids van desenvolupar el seu llarg coll). Però Enrique Baquedano destaca que probablement, la presència dels hominins va ser determinant perquè aquesta fauna acabés extingint-se. I destaca que a Califòrnia, al  jaciment de La Brea, hi trobem una fauna molt similar a la de Batallones, però amb una datació molt més recent: corresponen a fa tan sols 40.000 anys (o fins i tot molt menys). Sembla molt clar, en aquest cas, que l'arribada de l'home hauria acabat amb ells.

L'excepció de Batallones

El jaciment de Batallones està sent estudiat des de l'any 1991, per un gran equip científic dirigit per Jorge Morales. És absolutament excepcional tant per la quantitat de fòssils que s'hi troben com pel seu excel·lent estat de conservació (fins i tot s'han trobat restes de granotes i d'aus en perfecte estat, a desgrat de la fragilitat dels ossos d'aquests animals). Tot i que en aquest jaciment hi trobem animals de tot tipus, hi ha un percentatge sorprenentment alt de grans carnívors, el que el fa especialment interessant. Això sembla ser que és perquè els grans carnívors quedaven atrapats en unes cavitats naturals que més tard es van anar omplint de sediments. En qualsevol cas, fins ara els investigadors han localitzat onze jaciments a Batallones, però no exclouen la possibilitat de trobar-ne més.

Catalunya al marge

En aquell mateix moment, la vegetació catalana era bastant diferent a la de Castella, segons les conclusions que s'han extret de l'anàlisi dels jaciments del Vallès i del Baix Llobregat. El que dominaven eren els espessos boscos de laurisilva, molt més espessos que la vegetació de la Meseta. Tot i que hi havien alguns animals similars als de Batallones, n'hi havia d'altres ben diferents. Per exemple, hi havia primats.