"En temps de desolació no fer mai mudança", assegura sant Ignasi de Loiola als seus Exercicis espirituals. Si considerem que el 2020 va ser un any complicat per al sector editorial ―amb setmanes de llibreries tancades, sense Sant Jordi, amb una Diada del Llibre i la Rosa el 23 de juliol que va just salvar l'exercici...―, semblava que hauríem de viure un 2021 més aviat conservador. Potser gràcies a la il·lusió insuflada per l'obertura de tres noves llibreries a la ciutat que semblaven contravenir els presagis més apocalíptics i l'èxit festiu de Sant Jordi, s'acaben d'anunciar novetats importants en el món del llibre en català. La primera i més destacada és la integració de Viena Edicions al Grup Enciclopèdia, que fa tot just dos anys posava en marxa el nou segell Univers, de la mà de l'editora Ester Pujol, que entre el 2011 i el 2014 havia estat directora editorial del Grup 62.
Fundada l'any 1991 com a segell filial de La Columna Edicions de Miquel Alzueta, des de l'any 2001 Viena Edicions està comanda per Isabel Monsó i Enric Viladot, que l'han anat centrant en la traducció de clàssics de la literatura internacional, especialment amb l'emblemàtica col·lecció El Cercle de Viena, que compta amb la complicitat d'Àlex Susanna i Marcel Riera.
Els primers llibres de la col·lecció ja van ser una declaració d'intencions contra la darrera novetat i les modes efímeres, publicant en català traduccions de La casa de les belles adormides, de Yasunari Kaeabata, L'home que plantava arbres, de Jean Giono, o Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson. Premi Llibreter 2009. El mateix any llançaven Combray, la primera part de Pel costat d'en Swan, primer volum de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, en traducció de Josep Maria Pinto, l'èxit del qual els va esperonar a publicar el cicle proustià complet, que preveuen completar l'any vinent, coincidint amb el centenari de la publicació original en francès.
Nou impuls amb Blanca Pujals
El Cercle ha esdevingut una referència per als amants de la bona literatura en català, que han trobat en la col·lecció textos no traduïts al català o bé impossibles de trobar a llibreries, que tenien, a més, el seu correlat en literatura infantil i juvenil amb El jardí secret de Viena, que ha publicat títols com Un ós anomenat Paddington, de Michael Bond, o La mona de l'assassí, de Jakob Wegelius, Premi Llibreter 2018 en la categoria infantil i juvenil d'altres literatures.
La incorporació l'any 2018 de Blanca Pujals, que va presentar-se a l'editorial amb una proposta sota el braç de recuperació de clàssics breus, ha permès engegar Petits Plaers, amb títols de Françoise Sagan, Iréne Nemeroski, Colette o Stefan Zweig per llegir en una tarda, que s'acaba de completar amb el Club Victòria, una col·lecció dedicada a la literatura anglesa clàssica, que han sabut connectar amb un lector jove que fins ara havia d'acudir a traduccions en castellà o bé a l'original per acostar-se a títols com Seny i sensibilitat, que en traducció recuperada de Xavier Pàmies, ha estat un dels èxits de Sant Jordi per l'editorial, que va exhaurir exemplars i anuncia reedició.
Monsó i Viladot asseguren que estan en un moment dolç, especialment amb l'impuls renovador i juvenil de Blanca Pujals, després d'anys de sentir que remaven en solitari apostant pels clàssics que els agradaven especialment, editant-los i difonent-los entre un públic que els ha seguit. Per continuar amb les metàfores marineres, tan cares al nostre país, els editors de Viena confessen que per poder-se embarcar en nous projectes i aventures, no podien continuar viatjant amb la barqueta actual.
La integració a Enciclopèdia els ha de permetre emprendre nous projectes: "Durant trenta anys, hem viscut moments d'eufòria i també d'altres en què dubtàvem de la nostra continuïtat; hem tirat endavant projectes arriscats i hem hagut de descartar-ne alguns pel temor d'assumir un risc excessiu. Ara és el moment de fer un salt endavant, embarcar-nos en projectes agosarats".
De moment, no han volgut concretar de quins projectes estem parlant, ni tampoc donar gaires detalls de la incorporació a Enciclopèdia, que reforça la seva aposta per la literatura amb aquesta integració, que situa Viena al costat de segells com Univers, La Galera –que també estrena nova directora, Pema Maymó– Bridge, Catedral i :Rata. Joan Abellà, director general del Grup Enciclopèdia, per part seva, ha destacat els valors compartits entre ambdues editorials i la voluntat de remar junts cap al futur, per ser una referència actual, i anunciat una integració tranquil·la de Viena al conglomerat.
Penguin adquireix La Magrana a l'espera de novetats sobre el futur de Navona i del nou projecte de Miquel Adam
La integració de Viena a Enciclopèdia no és l'únic moviment al món editorial català. Quan la premsa cultural assistia a la roda de premsa de presentació de l'acord, Penguin Random House anunciava la compra al grup RBA dels segells Molino, Serres i La Magrana. Amb l'adquisició d'aquest darrer històric segell fundat l'any 1975 per intel·lectuals vinculats al PSAN, que s'esllanguia dramàticament els darrers anys després d'èxits com el descobriment de Marta Rojals o la publicació en català de Philip Roth o Roal Dahl, fa un pas més per assegurar el seu pes en l'edició en català, després de la recuperació l'any 2002 de l'històric segell Rosa dels Vents i la compra de La Campana. No seran els darrers moviments en un sector editorial en català on conviu la concentració empresarial amb l'aposta per petits projectes, que en alguns casos com Periscopi, L'Altra o Raig Verd comencen a trencar les costures del que s'entén com a petita editorial i afronten una dolça etapa de consolidació i maduresa.
De moment, l'editor Miquel Adam, antic responsable d'Ara Llibres i Amsterdam, ha anunciat la posada en marxa del seu propi segell, La segona perifèria, que preveu publicar vuit títols l'any 2022, a partir del mes de febrer, i l'editorial valenciana Afers ha fet un pas endavant, apostant per l'edició de narrativa, amb títols com El mal jueu, de Piotr Smolar, o Espurna, de Xavier Serra. Faltarà saber què passa amb l'editorial Navona, que dirigida pel veterà Pere Sureda –exdirector d'Edicions 62– va acabar en concurs de creditors, i al voltant de la qual s'especulava amb una possible adquisició per part de l'empresari Tatxo Benet, impulsor de la nova etapa d'Ona Llibres, amb Ernest Folch a la direcció editorial.