El CCCB proposa explorar les diferents lectures que ha suscitat Donatien Alphonse François de Sade (1740 - 1814). Amb el títol Sade. La llibertat o el mal descriu la dualitat que desencadena el pensament de l’escriptor francès. Aquesta exposició ha estat comissariada per Alyce Mahon (catedràtica d’història de l’art modern i contemporani) i per Antonio Monegal (catedràtic de teoria de la literatura i literatura comparada) i es pot visitar fins al 15 d’octubre.
Un personatge escandalós i polèmic
El Marquès de Sade va ser un pensador, escriptor i filòsof que, en el context de la Revolució Francesa, va capgirar l’ordre moral establert i mostrà el costat fosc de la Il·lustració. En conseqüència, es va convertir en un personatge escandalós i polèmic. Les seves novel·les, per a alguns van suposar paradigma de la llibertat de pensament, però per a altres eren l’encarnació del mal. Sade obre les portes al llibertinatge. De fet, del seu cognom sorgeix la paraula sadisme, que descriu la pràctica sexual en què el plaer és resultat del sofriment físic produït a algú altre.
El Marquès de Sade va ser un pensador, escriptor i filòsof que, en el context de la Revolució Francesa, va capgirar l’ordre moral establert i mostrà el costat fosc de la Il·lustració
Sade reflexiona sobre una llibertat sense restriccions, que no quedi coartada per cap adjectiu. Per tant, un individu té la llibertat de fer mal, si aquell és el seu desig. Els seus escrits especulen sobre una llibertat absoluta; que va molt més enllà de la famosa dita “la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre”. Un exemple que respon a aquest tipus de llibertat és A Clockwork Orange (1975) de Stanley Kubrick (1929 - 1999). A l’exposició veiem algunes seqüències on Alex, el protagonista, canta i balla Singing in the rain ben cofoi mentre ell i la seva colla destrossen una casa on han entrat de manera il·legal i es dediquen a fer mal als propietaris.
Sexe i abús de poder
Aquesta violència que contempla Sade sempre va lligada a la recerca de plaer i sovint se situa en l’àmbit sexual. Així doncs, inevitablement, es parla de la violència masclista. L’exposició, en cap cas, ni condemna ni reivindica el pensament de Sade. Hi ha dones que opinen que, a partir de Sade, es va potenciar la llibertat del plaer femení. Una prova és la cita de la novel·lista Angela Carter (1940 - 1992); “Sade va posar la pornografia al servei de les dones”. Igual que s’exhibeix l’obra de Pierre Molinier (1900 - 1976) per exemplificar les noves sexualitats que es van obrir amb els textos de Sade. Per contra, Domestic Data Streamers denuncia la violència de gènere amb la instal·lació El ritme de la violència (2023), feta expressament per aquesta exposició. A ritme de metrònom es comptabilitzen les morts de dones que hi ha a diferents països per desigualtats i relacions de poder.
Un altre tema molt present en aquesta exposició és el debat sobre l’abús de poder. Philip G. Zimbardo, professor de psicologia, va liderar un experiment social el 1971 a la Universitat de Stanford que posava als seus alumnes, com si estiguessin tancats en una presó, en el paper de guàrdies o de presos. Aquest experiment va aixecar molta polèmica; es parlava d’abús psicològic en veure fins a on havia arribat l’estat de submissió dels presos, ja que als guàrdies se’ls havia pujat el poder al cap. El poder et dóna aquesta llibertat absoluta sobre la qual escriu Sade. Aquest no és l’únic experiment que ho estudia, l’exposició en reuneix d’altres.
Un cop digerida l’exposició, es conclou que la llibertat no es pot definir sense pensar en el mal; són elements indissociables
És una exposició difícil de pair, de fet, no es permet l’entrada a menors de divuit anys pel caràcter de les obres. I jo encara diria més; si hi ha alguna persona aprensiva que hi vulgui anar, que vagi molt amb compte. La crueltat de l’ésser humà pot arribar molt lluny. De totes maneres, un cop digerida l’exposició, es conclou que la llibertat no es pot definir sense pensar en el mal; són elements indissociables.